Nostre barri, forns de vidre i fum d’estampa
bòbiles properes i canyet dessota.
Penyal petit d’al·luvió entre muntanya i mar
component d’est d’un coll ben blanc
coronat per l’aigua de la font.
Avui, quan Catalunya ja no acaba al burot,
i l’al·luvió humà es solidifica,
els sorolls i els fums ens abandonen
creant, però, un cel grisós.
Tot s’atura i el barri envelleix
mentre el jovent pateix futurs sense treball.
Recuperarem carrers i places
com hem guanyat nous espais.
Les marqueses esdevindran parcs
i jardins les vidrieres.
La mà en la mà i el colze amb el colze
marxarem per permanéixer.
Ni pujant(s)pel pujol(s)venceran nostre torre gran
que guaitarà, acollidora, el blau del mar.
gener del 1.987
Joan Font