Podria haver estat un tràmit burocràtic més. Podria haver passat desapercebut aprofitant les dates estiuenques, però l’oposició veïnal al nou PDU de No Més Blocs, i la polèmica per determinades opcions de vot d’alguns grups polítics, han fet que l’espurna de la polèmica escalfi l’ambient polític de nou entorn al PDU Biopol Granvia, posant-lo, una altra vegada, al centre del debat municipal a l’Hospitalet. .
El dimarts 26 de juliol, el col·lectiu veïnal No Mes Blocs, convocava als seus membres i simpatitzants a assistir al Ple de l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona). Allà se sotmetia a votació un informe tècnic sobre el PDU Biopol Granvia. El mateix expedient explica que es tractava d’una petició oficial de la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona “en el qual sol·licita que es tramitin les consideracions i els suggeriments que es considerin oportuns respecte a l’Avanç del PDU”.
Aquest informe tècnic va ser aprovat amb els vots favorables d’ERC, Junts per Catalunya, En Comú Podem, PSC i el vot contrari d’Ara Decidim Ripollet, Compromís i Acord per Torrelles i Guanyem Badalona en Comú, i l’abstenció de la resta de partits. Igualment ressenyable va ser el vot en contra de l’actual cap de l’oposició de l’Hospitalet, el regidor Toni Garcia, d’ERC, qui va trencar la disciplina de vot del seu partit per emetre un vot particular en contra d’aquest informe tècnic.
La polèmica es va traslladar del saló de plens de l’AMB fins a les xarxes socials. Mentre membres del govern local del PSC l’Hospitalet, com ara el regidor Pepe Castro, afirmaven que “L’AMB avala el nou PDU Biopol- Granvia”, altres grups, com ara En Comú Podem s’afanyaven a matisar la seva decisió amb la publicació d’un comunicat per fer front a les crítiques rebudes:
Des de No Més Blocs expliquen que no entenen el vot favorable d’ERC i Comuns, donat que van ser dos dels grups polítics que van presentar un recurs contenciós administratiu que van guanyar per paralitzar l’anterior PDU.
“A aquest context d’emergència climàtica no té cap sentit impulsar un nou PDU que al seu informe ambiental ja recull greus afectacions per a l’entorn de l’Hospitalet com provocar fins a 50.000 tones d’emissions d’efecte hivernacle o buidar l’aqüífer per poder fer el soterrament de la Granvia”, afirma Javi Mulero, portaveu de No Més Blocs.
Per tant, tot i que aquesta votació a l’AMB no és decisiva sí que va posar de manifest alguns canvis al posicionament dels grups polítics municipals que, en paral·lel, estan participant d’una comissió negociadora amb Ajuntament i algun agent social per consensuar determinats apartats del nou Pla Urbanístic, com ara la volumetria final dels possibles edificis a construir.
La preservació íntegra de Cal Trabal i l’aposta per conservar la seva activitat agrícola ha estat cabdal per aquest canvi de posicionament, tot i que el sistema de permuta de terrenys privats de grans propietaris com ara la família Güell o d’empreses participades per grans magnats com ara Joan Laporta, continua sent un peça irrenunciable pel govern local que argumenta que amb aquest canvi als aprofitaments del sòl privat es podrà sufragar les despeses d’urbanització necessàries. Seran els inversors particulars qui abonen la major part de les obres estructurals.
Igualment, també cal recordar que la voluntat de la Generalitat de Catalunya d’ampliar la zona d’especial protecció d’aus fins a la zona de Cal Trabal podria tenir un impacte directe en les limitacions urbanístiques de l’entorn. No obstant tots aquests fronts oberts, el procés de tramitació del nou PDU continua endavant i s’espera la seva aprovació inicial a la tardor, cap a setembre o l’octubre. Llavors s’obrirà una fase d’al·legacions i resolució de les mateixes que podria concloure amb la seva aprovació final cap al mes de març de l’any 2023.
El nou PDU Biopol Granvia abasta aproximadament una superfície de 97,7 hectàrees situades a l’extrem sud-oest del municipi de l’Hospitalet de Llobregat. Concretament, l’àmbit integra el triangle delimitat per la Ronda Litoral, la línia de rodalies R2 i la Granvia (excloent el recinte hospitalari Duran i Reynals) així com els terrenys de l’entorn de Can Trabal situats entre la Ronda Litoral i el carrer de la Feixa Llarga. Segons No Més Blocs, si es mantenen les volumetries i urbanització previstes actualment, això podria suposar la construcció de fins a 17 nous gratacels destinats a centres d’investigació biomèdica a l’àmbit del clúster que es vol implementar, però també a hotels i oficines.
