Microcontes

Una petita història

Share on facebook
Share on twitter
Share on telegram
Share on whatsapp

Era l’any 1937. A Barcelona comencen els bombardejos des de vaixells i avions feixistes. Una nena de tot just 12 anys surt en un tren de refugiats cap a França. Serà acollida en un palauet a Compiegne, transformat en una colònia per refugiats gestionat per una institució sueca.

Mentrestant, en el front de Terol un milicià de només 20 anys viu la transformació de la seva milícia anarquista en una part de l’exèrcit regular de la República i se li dóna el grau de sergent.

Tant en el nou exèrcit com en la colònia infantil de Compiegne, la llengua normal d’ús passa a ser el castellà.

Arribem a 1.939. La Guerra Civil Espanyola acaba, i el jove sotsoficial, empresonat per l’exèrcit franquista, passa per diferents camps de concentració a Barcelona, a Bilbao, a Madrid…

A França comença la II Guerra Mundial i prop de Compiegne s’alça la famosa línia Maginot.

A 1.940 la colònia infantil de Compiegne és evacuada i els nens són retornats a les seves famílies. La nena, que ara ja té 15 anys, retorna a les Corts, comença a treballar i fa amigues al barri amb les que surt a ballar.

A 1.940 el jove exmilicià torna a Barcelona per ser classificat penalment i és reclòs a l’anomenat Palau de les Missions al recinte de Montjuïc.

A 1.941 la jove balladora es converteix en una “amiga de lletra” del germà d’una seva amiga, ancat en el Palau de les Missions. Un any més tard, el jove exmilicià és al carrer, en presó atenuada, i comença un nuviatge amb la joveneta amb la qual s’escrivia.

Un 24 de desembre de 1.942 la parella és casa de matinada a l’església del barri, just després de passar per la cerimònia del bateig. Van a viure a la Torrassa i després d’uns pocs mesos la noia, ara ja amb 17 anys, queda embarassada del seu primer fill.

La parella en parla i, decideixen recuperar el català en la seva relació familiar per tal que el futur fill pogués conèixer la seva llengua. Això va suposar també el canvi del nom familiar d’ella que va passar de dir-se “Angelita” a “Angeleta”.

Aquesta és una petita part de la història dels meus pares.

per Joan Font

Si vols participar compartint els teus contes, inspirats o ambientats a la vida a l’Hospitalet de Llobregat, envia el teu relat breu al mail de la nostra secció: diuenquediuen@districte7.cat

Contacta amb nostres

hola@districte7.cat