Un estudi fet per l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona) ha conclòs que la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat és la que més persones ha rebut procedents de la veïna ciutat comtal en el període del 2016 al 2020. Així doncs, el municipi hospitalenc fa de recipient directe de les persones que migren de Barcelona però decideixen quedar-se en l’entorn metropolità. Aquest estudi està dins de l’apartat Migracions Intermunicipals.
El document “Migracions intermunicipals al territori metropolità de Barcelona, 2016-2020” analitza els canvis de lloc de residència habitual de les persones que es produeixen a l’entorn metropolità de la ciutat de Barcelona, en aquest cas, en el període 2016-2020 (previ a la pandèmia). S’observa qui protagonitza aquesta mobilitat, per quins motius es produeixen els desplaçaments, quines pautes s’hi identifiquen, quines variacions experimenten al llarg del temps i quina influència hi exerceixen factors de caràcter estructural i conjuntural, demogràfics i econòmics respectivament.
En el document podem observar que l’Hospitalet de Llobregat és la ciutat amb un tant per cent més alt d’entrada de barcelonins, gairebé tres quartes parts dels nouvinguts arriben del municipi veí. Aquesta dada es pot extreure d’un dels mapes elaborats per l’estudi de l’AMB.
De fet, en aquest cas, cal destacar que 9 dels 36 municipis de l’àrea metropolitana reben més nous vinguts barcelonins que de la resta de les ciutats de la regió. En el cas d’Hospitalet, igual que de Sant Cugat del Vallès i Sant Adrià del Besòs, els veïns i veïnes de la ciutat comtal representen més de la meitat de les entrades als municipis.
L’estudi també reflecteix el saldo negatiu de migracions internes. Per exemple, en el cas de Barcelona, el saldo és de -10.000 habitants, però en el cas de l’Hospitalet durant el període marcat el saldo negatiu va d’entre les -2000 a les -5000 persones, equivalent al municipi de Santa Coloma de Gramenet (també del Barcelonès). Per tant, el municipi hospitalenc estaria entre els que més gent perdria, només superat per Barcelona. No obstant, la gran majoria de la Regió Metropolitana té saldo positiu (és a dir, reben més gent de la que marxa).
L’Hospitalet de Llobregat genera un volum migratori molt important, com a segona ciutat de Catalunya, amb una vinculació més intensa amb aquells territoris que se situen al sud de la RMB, respectant l’efecte barrera que genera la gran ciutat. De fet, en el següent mapa observarem que les ciutats de Sabadell, Viladecans, El Prat del Llobregat o Badalona són de les que més hospitalencs reben, juntament en menor escala a Terrassa, Cornellà o Castelldefels. Barcelona és l’única que envia més gent de la que rep.
Pel que fa als habitatges, l’estudi també conclou algunes dades interessants. En el període concret, l’Hospitalet forma part del grup de municipis on s’han construït més de 1000 habitatges, juntament amb Barcelona, Badalona, Sant Just Desvern i Sant Cugat del Vallès. Pel que fa als preus, així com ciutats com Esplugues de Llobregat, Mataró, Vilanova o Sabadell veuen un increment dels preus de més del 50%, en el cas de l’Hospitalet hi ha un augment per sota del 50%, en aquest cas del 31.85%, igual que Badalona o Vilafranca.
L’Hospitalet se situa en primera posició juntament amb Barcelona i Badalona pel que fa a les compravendes, superant les 4000 durant el període establert. D’altra banda, en el preu del lloguer, l’Hospitalet es col·loca al voltant de la mitjana, entre els 600 euros/mes i els 800 euros/mes, englobant un total de 79 municipis de la RMB, amb preus semblants als de Sant Adrià del Besòs, Badalona i la zona del Baix Llobregat sud.
Això sí, durant aquest quinquenni d’estudi, s’observa en la ciutat un augment del preu del lloguer d’entre un 20% i un 30% respecte als anys anteriors, això passa a l’Hospitalet, però també a Badalona, Barcelona i a vuit nuclis de la segona corona.
