Últimament cada cop que vaig a donar un tomb pel barri em fixo en una de les meves darreres obsessions: el cablejat de telecomunicacions de les façanes dels edificis. Diria que és una obsessió de classe, molt lligada als barris de la classe treballadora i amb la impunitat de les companyies telefòniques quan es tracta de realitzar noves instal·lacions oblidant-se de l’antic cablejat que queda mal penjat o fet un autèntic nus gordià.
Hi ha façanes a la ciutat on s’han format veritables teranyines de connexions que semblen cobrar vida i que de manera molt ostensible han contribuït a enlletgir l’aspecte de les nostres façanes i barris. Però el problema va més enllà de l’estètica: respon a la necessitat de millorar la nostra qualitat de vida i de no viure en barris abandonats per les administracions i per la voracitat d’unes multinacionals per a les quals el nostre benestar no té cabuda en la seva taxa de beneficis. Això sí, cal diferenciar entre les companyies i els treballadors encarregats de la instal·lació del cablejat, generalment precaris i pertanyents a una subcontracta. Prou tenen amb els seus contractes temporals i jornades laborals mal pagades com per realitzar una feina per la qual no han estat contractats i que a més no cobraran.
Al passat ple municipal de l’Ajuntament de l’Hospitalet del 26 de maig ERC va presentar una moció per impulsar un conveni amb totes les companyies elèctriques i de telecomunicacions que operen a la ciutat per tal d’eliminar el cablejat aeri. La moció va ser aprovada perquè independentment de la ideologia de cada grup municipal ningú pot negar que cal regular una situació que cada cop es més insostenible.
Ara bé, una cosa és aprovar una moció municipal i una altra, potser molt diferent, serà pressionar a les companyies per fer-les corresponsables amb el nostre entorn urbà. Perquè molt possiblement s’haurà de bregar amb la llei i les seves llacunes legals. Per exemple, fent un repàs a la legislació veiem que a l’article 29 de la Llei General de Telecomunicacions de 2014 es permet a les companyies l’ocupació de la propietat privada quan resulti estrictament necessari per a la instal·lació de la xarxa. Tanmateix, cinc articles després, al 34, s’estableix que els operadors hauran de fer ús de les canalitzacions subterrànies o a l’interior de les edificacions que permetin el desplegament i explotació de xarxes públiques de comunicacions electròniques.
És a dir, l’ambigüitat de la mateixa llei sembla ser una altra teranyina que molt sovint juga a favor de les multinacionals. Però si bé la instal·lació de xarxes soterrades depèn de si l’estructura dels edificis ho permet, menys dubte ofereix l’altra qüestió pendent: la retirada del cablejat obsolet i inservible així com de les capses de connexions deteriorades que s’amunteguen a les façanes. En aquest punt no hi cap excusa i les companyies són directament responsables i per tant se’ls ha d’exigir la desconnexió dels cables i capses que ja no tenen cap utilitat. I hauran de ser cadascuna de les companyies, perquè de fet un dels problemes afegits és que cada operador de telefonia disposa de les seves capses de connexions i no hi una capsa centralitzada per tot el cablejat. El resultat és que, mai millor dit, les companyies gaudeixen de banda ampla per fer el que vulguin a les nostres façanes.
La preocupació pel cablejat no només afecta a la nostra ciutat. Fa uns mesos, entitats dels barris de Sants i Hostafrancs van reclamar a l’Ajuntament de Barcelona que s’obligués a les companyies a instal·lar el cablejat en galeries de serveis. Al mateix temps es va iniciar una campanya a les xarxes socials amb l’etiqueta #PatrimoniCablejat fent referència als edificis històrics restaurats que malgrat formar part del patrimoni arquitectònic de Barcelona no s’han lliurat d’aquest batibull de cables i connexions. Ens trobem, doncs, amb un doble impacte del cablejat, el que afecta als nostres blocs i el que de la mateixa manera està afectant al patrimoni històric de les nostres ciutats.
Fa uns dies l’alcaldessa de l’Hospitalet Núria Marín va presentar en el marc del debat Diàlegs per la reconstrucció el projecte La Florida 6.0 com a laboratori d’innovació destinat, segons paraules de Marín, a modernitzar la ciutat i reduir la bretxa digital. El projecte, que s’instal·larà a la segona planta del mercat municipal de La Florida, formarà a uns 400 joves en competències digitals i comptarà amb el finançament del Ministeri d’Indústria i de la Fundació Mobile World Capital Barcelona. Precisament La Florida és un dels barris de l’Hospitalet on la disbauxa del cablejat a les façanes és més visible fins al punt d’arribar a situacions realment caòtiques.
El govern municipal faria bé en tocar de peus a terra i començar a construir la casa pels fonaments. I això vol dir prioritzar la millora del paisatge urbà d’un dels barris amb l’espai més degradat i els índexs més elevats de vulnerabilitat social de la ciutat. Seria incongruent que un centre que vol ser referencia pel que fa a la innovació audiovisual es faci en un entorn farcit de cablejats i capses elèctriques obertes i mal penjades a les façanes donant una imatge molt allunyada del model de reactivació econòmica digital i sostenible amb el medi ambient que es vol vendre.
