Una cinquantena de veïnes i veïns van estar presents aquest dimarts a la tarda a l’auditori de la Biblioteca Tecla Sala per viure la presentació de l’estudi per identificar les zones de l’espai públic que no es consideren ben resoltes des d’una perspectiva de gènere, que han tirat endavant des d’Espai Públic de l’Ajuntament i des de la consultoria Contorno Urbano. A l’acte van assistir Susana Pinto i Blanca Atienza, tècniques municipals i Ninoska Juan, experta de la consultoria en zones d’espai públic amb mirada feminista. A més a més també va estar present la regidora d’igualtat, Laura Garcia Manota, durant els primers minuts de la presentació.
L’estudi, encarregat a Contorno Urbano, s’ha pogut tirar endavant, també, gràcies a les veïnes i veïns que van presentar-se voluntàries i voluntaris per acompanyar, en algunes sessions de matí, tarda i cap de setmana, a les tècniques que anaven a desenvolupar el projecte. El projecte, encaminat a tenir un espai públic configurat en base a polítiques de perspectiva de gènere i mirada feminista, ha sigut adequat per a la ciutat de l’Hospitalet, però amb la base que ja s’utilitza en altres ciutats del món i que va tenir com a origen Montreal (Canadà).
En línies generals, l’objectiu de l’estudi, segons va explicar Minoska Juan, era aconseguir trobar els diferents espais no resolts de la ciutat de l’Hospitalet. Aquests espais es denominen així perquè, grosso modo, no responen a les necessitats de perspectiva de gènere, o bé perquè són molt grans i s’utilitzen poc i sense adaptació per evitar situacions perilloses, o bé perquè són molt petits i estan molt saturats de gent. Durant l’exposició es van posar exemples de la ciutat, com ara la Plaça Camilo José Cela que, segons es deixa entreveure a l’estudi, és molt gran i no té un ús acord amb les dimensions. Dins d’aquests espais no resolts, es buscava la manera de poder adaptar aquestes places i racons per a que tinguessin tot l’equipament, com ara jocs per a nens i nenes, banys públics, zona d’esport, paviment i sortides adequades.
L’estudi dona a entendre que aquest tipus de desenvolupament es fonamenta en sis punts. Que qualsevol persona es pugui ubicar en un espai públic, que et puguin veure i siguis vist, que se t’escolti, que puguis marxar quan i per on vulguis i poder demanar auxili, que l’ambient fos net i acollidor i que s’actuï col·lectivament, en aquest punt es remarcava el fet de que els espais públic fossin concorreguts però no saturats. “El que volem fer és convertir aquests espais en llocs amables, amb mirada feminista, segurs i inclusius. Que siguin propers, que tinguin vitalitat i estiguin dissenyats correctament, que la gent els utilitzi i tinguin diversitat. En la nostra ciutat trobem llocs potencialment factibles per convertir-se en això, però encara manca molta mirada crítica i de canvi” explicava Juan. Va ressaltar, també, que una part important seria posar en valor la memòria històrica femenina, amb la presència d’escultures de dones importants, que manca en la gran majoria de ciutats.
L’estudi, un cop presentats els objectius, es va encaminar cap als resultats. D’aquí sortien quatre àmbits a tenir en compte: confort, vitalitat, sostenibilitat i inclusivitat. A partir d’aquesta mirada es van generar uns indicadors quantitatius i uns resultats, i això es va poder tirar endavant gràcies a les passejades que van fer amb diversos grups veïnals de la ciutat. En aquestes caminades, i segons van explicar la tècnica de Contorno Urbano, van poder copsar aquells espais de la ciutat que no complien aquesta normativa, van detectar els espais no accessibles, poc verds o sense vitalitat. “Per exemple, al cap de setmana vam recórrer tot el perímetre de les vies del tren que passen per l’Hospitalet. Allà vam poder veure que tenim espais poc resolts, tan a nivell de perspectiva de gènere com de sostenibilitat. També hem visitat zones d’aparcament o descampats grans, com ara el que separa el Complex Esportiu L’Hospitalet Nord de Pubilla Cases, on totes vam arribar a la conclusió que era un “punt negre”. Barris com Les Planes, La Florida o Can Serra són propensos a aquests espais desaprofitats” admet Juan.
Després de l’exposició, diverses veïnes i veïns van voler donar la seva opinió. Algunes havien participat en la ronda de passejades, tot i que en alguns casos, es van fixar en aspectes que tenien menys a veure amb la mirada feminista del projecte, i sí amb algunes necessitats dels barris, tot i que algunes d’elles sí entraven dins dels paràmetres, com la millora de l’enllumenat en alguns carrers, la construcció d’escales mecàniques en barris amb pujada, l’eliminació de descampats sense una utilitat concreta o la neteja del terra, que pot provocar relliscades o males olors.
No obstant, en algun moment, les tècniques municipals van derivar algunes queixes a la regidoria del barri en qüestió doncs, segons van explicar, es desviaven completament de l’objecte d’estudi final. Van voler aclarir, això sí, que l’estudi s’aprovarà en junta de govern, i que s’haurà d’esperar per veure si tira endavant. Un cop aprovat, s’ha de seguir una sèrie de criteris d’obligat compliment i és possible que algunes de les peticions de l’estudi no es puguin executar. Sí van garantir la presència d’una comissió de seguiment per comprovar si l’ajuntament està sota el paraigües de la perspectiva de gènere.
Finalment, es va emplaçar a veïnes i veïns a presentar demandes i participar en altres presentacions de projectes que puguin millorar la situació dels barris pel que fa a l’àmbit del civisme.
