Té set anys i va tot el dia amb el mòbil per L’Hospitalet. Tot el dia. Ho grava tot, fa fotos de tot, fa àudios de tot. Tan petit.
Quan sona una notificació s’oblida de tot. El menjar, la dutxa, els dibuixos, el joc. De tot. Tan petit.
Diuen que sa mare passa de tot. Que des de ben petit que ho fa, i que mai li ha dit que prou. Hi ha qui diu que l’esperona. Tan petit.
A l’escola també ho grava tot i no es pot. Al pati d’amagat, a la classe de la Roser, al passadís del segon pis. Tot. Tan petit.
Cada dissabte sa mare i ell matinem molt. Han d’agafar l’autobús que porta a la presó on viu el seu pare. Ho grava tot.
L’autobús s’atura. Té dues hores per ensenyar-li al seu pare tot el que ha fet la darrera setmana. Tot. Tan petit.
Text: Famílies de Presos de Catalunya
Il·lustració: Maite Klis Guillén
