L’Alejandro va arribar al barri de Bellvitge, de l’Hospitalet de Llobregat, l’any 1967. No va trigar gaire en trobar feina al MOPU (Ministerio de Obras Públicas). Els matins treballava i les tardes acostumava a anar al riu Llobregat amb el seu fill i una pilota.
Eren temps de molta feina al MOPU. Un escalextric de carreteres es construïen envoltant el seu barri, per donar entrada a la gran Barcelona.Treballava al magatzem de l’empresa i s’encarregava d’organitzar el material que arribava, a l’espera que algú l’anés a buscar tan bon punt el necessités.
Un divendres al matí va arribar un camió ple de senyals de trànsit on hi deia Riu Llobregat. El seu riu. Senyals quotidians. Orgull de barri. Tardes d’herba i pilota.
Cada municipi de la lleva del riu per on passava la nova carretera del Baix Llobregat tenia un nombre de senyals assignat, per tal d’indicar als ciutadans on era el riu. Llobregat a baix, Baix Llobregat.
L’Alejandro va descarregar el camió i durant els dies següents es va dedicar a emmagatzemar els senyals amb molta cura. Una gran prestatgeria de Mecano va ser el lloc escollit on ordenats, alfabèticament, esperarien fins que anéssim a la seva destinació. Des d’Abrera fins a Viladecans.
Els primers en anar a recollir els seus senyals van ser els de San Climent de Llobregat. Els de Cornellà i el Prat, acompanyats de la gent d’Esparraguera. El Papiol i Gavà van venir arreplegats. Castelldefels, Molins de Rei, Martorell, Cervelló i Sant Boi van ser els següents. I així fins que només mancava un municipi per entregar.
“Quan vindran els de l’Hospitalet?”, es preguntava l’Alejandro, assegut al “toro”, mentre baixava el palet amb els senyals, per netejar-los.
Van passar els anys i la pregunta encara tenia sentit. La gran prestatgeria de Mecano anava envellint, quasi buida, si no fos per l’Hospitalet. I l’Alejandro netejava esperançat. I van continuar passant els anys sense cap resposta. I van passar uns anys més, i res. I un quinquenni més tard l’Alejandro es va jubilar.
I el Mecano i els senyals es van omplir de pols i teranyines. I el MOPU va vendre la nau a Amazon. I els senyals ningú sap on son.
Totes menys un que diu que diuen que l’Alejandro se el va emportar quan es va jubilar.
Si veieu per l’Hospitalet un senyal del riu Llobregat, netegeu-lo bé, que l’Alejandro ja no hi és.
Juan Carlos Jiménez
