“Ens plantem. Ja no podem més”. Aquesta frase, recollida a les pancartes de la protesta de les treballadores de Benestar Social de l’Hospitalet, podria resumir l’ambient general que es respirava a l’assemblea celebrada aquest dijous 4 de febrer a l’Auditori Barradas que va reunir a unes 70 persones, i que va concloure amb una concentració a la plaça de l’Ajuntament. La plantilla total de l’Àrea són més de 300 treballadors/es. Donat el context de pandèmia, amb personal confinat i teletreballant, les organitzadores van destacar l’èxit de la convocatòria.
Sota el paraigua sindical de CCOO de l’Ajuntament de l’Hospitalet, la jornada de protesta pública va començar amb diferents torns de paraula on les treballadores expressaven els seus neguits, descontents i indignació davant el constant desbordament a la seva àrea i la seva impotència per oferir una atenció digna i amb recursos reals a les persones vulnerabilitzades que demanen suport.
Entre les problemàtiques socials més urgents, per a les que afirmen a l’Hospitalet no es tenen recursos que oferir, portaveus del col·lectiu professional van destacar la situació de l’habitatge amb “innumerables” famílies, especialment al Nord de la ciutat, amb processos de desnonaments en marxa, vivint en infrahabitatges o compartint piso forçadament en model de lloguer per habitacions”. Diuen que no hi ha recursos, perquè no hi ha pisos cap a on derivar les urgències: No existeix una Taula d’Emergència d’Habitatge i només poden oferir pagar una pensió durant dies i l’Alberg Els Alps que sempre està saturat”. Les portaveus de ‘Serveis Socials L’H Reivindica’ mostren la seva preocupació per no poder garantir la protecció de la infància i per l’augment del sensellarisme alertant que, en qüestió de mesos, podria esdevenir en “una situació d’emergència humanitària a la ciutat”.
També expliquen les greus conseqüències per a moltes veïnes i veïns, i la seva impotència, davant l’endarreriment del pagament dels ajuts directes municipals, “que ara mateix es pot demorar fins a 7 mesos” o davant les barreres burocràtiques administratives que exclouen dels suports, recordant el tràmit del padró i els seus terminis.
El passat dijous 4 de febrer va tenir lloc la primera de les trobades quinzenals programades. Dues intervencions van escalfar el debat sobre les reivindicacions històriques als serveis socials municipals. La primera va remarcar allò que l’incipient document que donarà forma a un manifest ja recull: “no existeix un pla d’acció social, no hi ha un pla comunitari. No sabem cap a on anem. No només parlem que manquen recursos, és que no es preveuen solucions, no n’hi ha estructura”. Entre l’auditori es va recordar que fa anys es va redactar una proposta de Pla d’Acció Social amb participació i implicació de les treballadores de l’àrea, però que “està a algun calaix”.
El segon torn de paraula va reflectir la sensació generalitzada que les educadores, treballadores socials i personal administratiu municipal de Benestar Social: no se senten escoltats pels càrrecs directius i polítics responsables dins la regidoria de Jesús Husillos. “És que som invisibles pels responsables polítics i pels caps. No ens miren. I si nosaltres som invisibles, les persones usuàries molt més. Per això tenim el deure de visibilitzar el que està passant amb la resta de la ciutadania de l’Hospitalet.”.
Un altre treballador social afegeix que aquest punt, precisament, és clau per a la seva lluita. “Cal visibilitzar les responsabilitats i la nostra indefensió. Jo he de seguir ordres, però hi ha responsables darrere de les decisions. Hi ha una cadena de responsabilitats. Jo vull que les indicacions que ens obliguen a seguir, ens les donin per escrit, perquè ara no consten enlloc. Nosaltres som qui posem la cara cap als veïns i aquests no entenen que fem tot el que podem, que no podem fer més, que no tenim més recursos, que seguim ordres i que si ens mostrem en desacord amb la direcció, tenim problemes”.
Entre les reclamacions o grans marcs de treball del moviment Serveis Socials LH Reivindica es troben:
- Falta d’un pla d’acció social i comunitària
- Falta d’un organigrama adequat a la realitat i necessitats de l’Àrea
- Falta d’estructura i circuits operatius
- incompliment del conveni laboral de l’Ajuntament de forma reiterada
- Qüestionament dels professionals: Manca de confiança i cura
- Manca total de comunicació amb direcció
- Manca de recursos especialment
- Precarització de la xarxa d’atenció i subvenció
- Manca de suport entitats Tercer Sector
- Precarització xarxa d’atenció
- Deficient funcionament de l’Atenció Primària
Encara no s’ha comunicat la següent acció de protesta, però no es descarta la vaga o aturades parcials, tot i que es recorda durant l’assemblea les conseqüències d’aquestes aturades a l’atenció cap a les persones que depenen d’elles.
Paradoxalment, o com a mostra del goteig constant de casos, així precisament va succeir el mateix dia de l’assemblea. La familia de l’Ayasi, la Kaoutar i els seus dos fills de 2 i 8 anys va ser desnonada i quan van arribar al seu centre de referència de Benestar Social, per demanar un ajut urgent a la seva situació d’emergència residencial amb menors, es van trobar amb la porta tancada, segons denuncia al seu Twitter la asamblea de derechos LH.
