Davant el clima d’incertesa generalitzat, i amb l’ombra de l’esclat d’una nova gran crisi global, els ateneus cooperatius metropolitans tanquen files per fer front a les futures turbulències. Turbulències que a ciutats de la perifèria de Barcelona, com ara l’Hospitalet, Santa Coloma o Cornellà formen part del dia a dia dels seus barris, malauradament, des de fa anys, fins i tot dècades.
Els passats 29 i 30 de setembre, els ateneus cooperatius de l’àrea metropolitana de Barcelona es van reunir al Tecla Sala de l’Hospitalet en les jornades Una metròpoli cooperativa? Aquestes jornades van tenir com a missió aplegar mirades i recursos. Tot, amb l’objectiu d’establir un punt de partida d’intercooperació amb una diagnosi afegida a les dades estadístiques oficials, amb “propostes que miren a les arrels dels problemes”. Van ser unes jornades que van aconseguir obrir diàlegs sobre com cocrear, influir, aportar i articular polítiques publico-comunitàries amb mirada d’Economia Social.
Ivan Miró de l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona (Coòpolis) i Brisa Luque del seu homòleg a l’Hospitalet (La Col·lectiva) van ser els encarregats d’obrir les jornades i posar el marc teòric del desenvolupament de dos dies de debats, diàlegs, taules rodones i taules de treball a les quals estaven convidats tant cooperativistes, com persones tècniques municipals dels diferents ajuntaments, tècniques d’ens supramunicipals (AMB, diputació, etc.) i tècniques dels ateneus cooperatius del Baix Llobregat, Barcelonès Nord, Vallès Occidental i l’Hospitalet de Llobregat.
Tot seguit es van presentar aquests cinc Ateneus Cooperatius metropolitans. Aquestes iniciatives, juntament amb nou més distribuides arreu de Catalunya, són dispositius de foment del cooperativisme i del desenvolupament econòmic transformador que reben el suport de la Direcció General d’Economia Social i Cooperatives de la Generalitat de Catalunya. Els portaveus dels diferents ateneus es van centrar a abordar allò que es comparteixen i allò que els diferencia dins les necessitats i realitats de cada territori.
Entre els principals temes al llarg de la conversa: segregació urbana, problemes d’accés a l’habitatge i precarietat laboral. També: desigualtats socials; desequilibris territorials, diversitat rural i urbana; mala comunicació entre municipis metropolitans per la centralitat del transport cap a la capital barcelonina; manca d’estratègies compartides amb mirada metropolitana i Economia Social.
Es va evidenciar una hegemonia generalitzada als diferents municipis del sector serveis, especialment creixent ara mateix a ciutats amb un passat industrial. Igualment, van estar força present durant la conversa el concepte d’Uberització universal de l’economia; el topall de Barcelona per a la perifèria o l’exclusió laboral i social que genera la llei d’estrangeria. Les representants dels ateneus cooperatius metropolitans es van mostrar d’acord en identificar reptes com ara fer front a l’impacte de la digitalització, el tancament del comerç de proximitat, l’esgotament i espoli de recursos al planeta, sota la contrarellotge davant l’escalfament global.
Aitor Blanc, de l’Ateneu Cooperatiu Barcelonès Nord, va explicar que davant el constant creixement del nombre de persones autònomes que detectaven als seus municipis de referència, la seva estratègia com ateneu era impulsar i fomentar la creació de cooperatives de segon grau o cooperatives de serveis que permeten mancomunar recursos i reduir despeses, a la vegada que generen una mirada i solució col·lectiva davant aquesta tendència econòmica de la proliferació d’autònoms dins del mercat laboral i empresarial.
“L’Economia Social fa molt de temps que alerta sobre la triple crisi econòmica, social i climàtica”, va declarar per la seva banda Eva Vilaseca de Coòpolis, l’Ateneu. “Tenim camí recorregut, però ens cal intercooperar més i posar energia als sectors estratègics per poder en economia d’escala per fer front a la constant uberització de l’economia”, va remarcar Ivan Miró des del públic. Aquest terme es refereix a la desregulació de les relacions laborals i, per tant, de la seva protecció social, davant un escenari de creixent activitat en règim de gairebé fals autònoms.
Tres crisis i alternatives ja en marxa dins de sectors estratègics
L’Economia Social també ha identificat sectors estratègics dins del seu marc de prioritats per oferir alternatives orientades a la “protecció del medi ambient, el respecte per la vida i contra l’explotació desbordada del capitalisme”.
D’aquesta manera, la taula rodona va comptar amb veus de cooperatives o projectes amb una trajectòria dins de l’agroecologia i el consum conscient, la logística sostenible, l’habitatge i l’eficiència energètica. Van compartir la seva experiència i visió a aquesta conversa de sectors estratègics ecosocials: Francisco Rubio, de la cooperativa de consum de l’Hospitalet Keras Buti destacant la seva aposta per implementar totes les baules de la cadena agroalimentària: amb conreus a Les Cabasses, una finca cooperativa al Parc Agrari del Baix Llobregat, passant per l’última milla del transport de productes en bicicleta, els 5 nodes de repartiment de cistelles, fins a arribar a la tenda ecològica i cooperativa que han obert recentment a La Chalmeta, a La Marina de Barcelona.
També es va presentar un projecte de gran escala vinculat a la ciclologística. Raul Rodríguez, de LHenbici, i Nuri Soto, de Mensakas, van explicar què és i com funcionarà la cooperativa de segon grau Som Ecologística i el seu projecte de creació d’una gran xarxa de ciclologística a Catalunya. Per la seva banda, Simona Cerri, de La Politja de Sant Cugat, va centrar la seva intervenció en la importància d’oferir formacions amb visió de l’Economia Social. Concretament, va narrar la seva experiència al camp de la construcció o rehabilitació, a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès de l’UPC.
La digitalització de la societat i els nous canals comunicatius transmèdia també es van abordar dins de la taula rodona. Albert Marsà, de MTK Space va presentar el pol cooperatiu de Sant Feliu que té com a l’objectiu “la reconversió del polígon Matacàs en un districte digital i d’innovació de l’àrea metropolitana per posar al servei de la ciutadania aquest centre d’activitat econòmica”. Marsà va estar acompanyat per Gema Antolí qui va completar la seva presentació explicar com havia començat a caminar la Comunalitat de Sant Feliu.
Per concloure amb aquesta taula rodona, Coòpolis ha estat representada per Galia d’Elia, de Batec. Un nou ens cooperatiu que reuneix les propostes de diverses cooperatives i associacions per assumir els reptes de la regió metropolitana en l’àmbit energètic i compartir coneixements i experiències arreu el territori sobre la qüestió energètica. .
I amb les institucions, què?
El segon dia de la jornada es va dedicar fonamentalment a abordar com millorar les relacions amb les diverses administracions públiques i com traçar fulls de ruta compartits que pugui implementar un marc de polítiques públiques de foment de l’Economia Social i el cooperativisme.
Precisament, un dels aspectes que diverses tècniques dels diferents ateneus cooperatius metropolitans van assegurar compartir és la dificultat per traslladar conceptualment les particularitats de l’Economia Social. “Hi ha molta confusió entre la ciutadania, però també entre tècnics municipals dels ajuntaments o altres institucions amb conceptes com economia circular, economia verda, RSC, economia feminista”, va comentar Miquel de la Fuente, tècnic del Baix Llobregat”, qui va afegir que això complicava, per exemple, la introducció de clàusules socials dins de la contractació i compra pública.
Per tancar el gel del segon dia de reflexions, Xavi Rubio via videoconferència, va presentar la feina i mecanismes de treball de la XMESS, la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària de Catalunya de la qual molts ajuntaments hi formen part. Inclòs el de l’Hospitalet de Llobregat. Una xarxa, segons explica Rubio, on es comparteixen experiències, s’aprofita iniciatives d’altres ajuntaments i s’estableixen aliances per defensar propostes concretes i compartides. “Si algun ajuntament vol posar en marxa una moneda social, és clar que comptaran amb les tècniques de l’ajuntament de Santa Coloma de Gramenet que han estat pioneres en aquest àmbit, per exemple”.
A continuació, es van fer diversos grups de treball amb el conjunt de les persones participants. L’objectiu: recollir informació i idees per generar polítiques públiques per l’Economia Social i definir la millor estratègia per a la seva articulació. Les conclusions d’aquests grups de treball van estar forca presents a la taula rodona de cloenda de les jornades.
En aquesta ocasió, a la taula rodona de tancament de les jornades, van compartir les seves reflexions un panel d’expertes encapçalat per Ricard Gomà, de l’Institut d’Estudis Regionals Metropolitans. Gomà va destacar les desigualtats socials persistents per nivell de renda, entre els municipis i dins dels municipis. “A Barcelona capital viu menys de la meitat dels 6 milions d’habitants de l’àrea metropolitana i disposa d’una capacitat d’inversió i despesa que duplica l’import del conjunt de la resta de municipis”, va aclarir Gomà. És per això que aquest professor i investigador va remarcar la importància d’oferir solucions dins del marc de l’Economia Social, sense oblidar el repte que suposa mobilitzar el teixit comunitari, de vegades, “molt afeblit, per la seva vulnerabilitat econòmica i laboral”.
En aquesta línia, Laia Forné de La Hidra va presentar una de les noves polítiques públiques impulsades per la Generalitat de Catalunya per fomentar la creació i consolidació de xarxes d’autoorganització, autogestió i suport mutu veïnal, amb l’aportació de recursos públics: les Comunalitats Urbanes. Formès va explicar els objectius d’aquesta subvenció i la xarxa de les 22 comunalitat urbanes engegades aquest any a Catalunya.
Per últim, Laia Ramos, sòcia de LaFundició i tècnica de La Col·lectiva, ens amfitrió d’aquestes jornades, va remarcar la importància de compartir visions, anàlisi i estratègia per poder “formar part de la cocreació de polítiques públiques en clau d’Economia Social i gestió comunitària”. Un argument que es va reiterar durant totes les jornades, posant èmfasis, a més, en la responsabilitat de l’Economia Social i la seva voluntat de transformació de l’economia capitalista. Una voluntat de transformació davant l’emergència climàtica, amb la fi de garantir les sobiranies alimentàries, energètiques, culturals, etc… i amb propostes concretes per generar activitat econòmica sostenible des dels sectors estratègics al context actual de l’hegemonia de l’economia de plataforma, la desregulació de les relacions laborals, i la competitivitat empresarial i l’explotació dels recursos que provoca precarietat i perpetua desigualtats.
