Som a l’equador de l’hivern i, com cada any per aquestes dates, a l’Hospitalet ja han començat els treballs del cicle anual de poda de l’arbrat viari, que aquesta temporada s’aplicarà sobre 12.000 exemplars distribuïts per carrers i places de la ciutat. La poda de brocada, que consisteix en la reducció forta de la capçada dels arbres situats en espais insuficients per al seu desenvolupament, forma part de les actuacions sobre l’arbrat viari incloses al Pla Director del Verd Urbà de l’Hospitalet (PDVULH), com les polèmiques tales periòdiques que han estat i són objecte de crítica per part del veïnat.
L’administració municipal defensa la protecció, conservació i millora del patrimoni arbori de la ciutat prevista al pla director, aprovat pel consistori el 9 d’abril de 2019. Aquesta ordenança “pretén fer la transició dels espais verds i l’arbrat de la ciutat cap a un nou verd urbà biodivers, saludable, sostenible, resilient i adaptat a l’ecosistema urbà, que disposi de les millors condicions per al seu desenvolupament i amb capacitat d’adaptació al canvi climàtic”, segons el text oficial. La plataforma L’Hospitalet Verd, organitzada pel veïnat dels barris del nord de la ciutat durant l’estiu de 2019, a causa d’una tala que deixava alguns carrers sense arbres, demana l’aturada del pla perquè “les accions previstes agreujaran encara més la situació d’insuficiència d’arbrat a la ciutat de l’Hospitalet en general, i particularment als barris on ara ja hi ha poc arbrat viari i que són aquells que tenen una densitat de població més alta”, com La Florida, La Torrassa o Collblanc.
L’oposició veïnal al pla, que des del passat mes de maig porta més de mil signatures recollides en contra del PDVULH, justifica la seva postura per “una insuficiència d’arbrat viari”. “La mitjana a l’Hospitalet és de 6 arbres viaris per cada 100 habitants, molt lluny dels 14,4 arbres/100 habitants que de mitjana hi ha a 54 ciutats espanyoles”, segons dades extretes d’un estudi publicat l’any 2017 per la Comisión de Gestión y Calidad de la Asociación Española de Parques y Jardines Públicos. I els 38.000 arbres existents en el conjunt de la ciutat, si afegim a l’arbrat viari els que hi ha als parcs i jardins i als recintes escolars, no arriben ni a la meitat dels 86.000 arbres recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per a una ciutat de 270.000 habitants. Segons aquesta, a les zones urbanes cal, com a mínim, un arbre per cada tres habitants i entre 10 i 15 metres quadrats de zona verda per habitant per respirar un aire de qualitat, xifres força allunyades de la realitat hospitalenca.
A més, “aquests arbres estan distribuïts de forma molt desigual pels barris de la ciutat”, afegeixen des de la plataforma en un informe publicat l’any 2020. En aquest document elaborat per les veïnes a partir del PDVULH, també s’informa de la tala prevista de 1.482 exemplars d’arbrat viari, és a dir els arbres que són a les voreres -en concret aquells ubicats en voreres amb una amplada inferior als 2,5 metres-, perquè provoquen “interferències”, segons els tècnics municipals. Cal afegir que actualment hi ha 16.145 exemplars d’arbrat viari en el conjunt de la ciutat, és a dir que l’actuació sobre l’arbrat afectaria al 9,2% del total, gairebé un de cada deu arbres que hi ha sobre les voreres.
Resistència veïnal en defensa dels arbres
L’oposició veïnal a les tales o renovació de l’arbrat viari ha viscut diversos episodis els darrers anys. El 27 d’agost de 2019, l’Associació de Veïnes i Veïns (AViV) de La Florida va convocar una concentració de protesta al carrer Mare de Déu de Núria, un dels més afectats per la tala d’arbres. Al voltant de mig centenar de persones van mostrar la seva indignació per l’actuació municipal i van exigir l’aturada immediata de la tala d’arbres, al mateix temps que reclamaven la defensa del patrimoni natural de la ciutat. Malgrat les protestes, es van talar tots els arbres del carrer que, un cop reurbanitzat, han estat reemplaçats per uns altres de mides inferiors. Tanmateix, pocs dies després la Coordinadora de les Associacions de Mares i Pares (AMPA) de Collblanc- La Torrassa sí que aconseguia la paralització de la tala d’arbres del carrer Doctor Martí i Julià de Collblanc, i exigia a l’Ajuntament que compartís la informació del PDUVLH per garantir la reforestació dels barris de l’Hospitalet.
Un altre esclat d’indignació ciutadana va tenir lloc la setmana del 26 al 29 d’octubre de 2020, quan les veïnes van organitzar-se per defensar de la tala els pins pinyers de l’avinguda Pau Casals. Finalment, després de tres dies de presència veïnal en què els pins afectats van ser decorats amb samarretes on es podien llegir lemes com “volem una ciutat verda”, “netejo l’aire que respires, no em tallis” o “prou ciment”, les màquines van posar fi a la vida de tres exemplars de mig segle de vida, justament els que es trobaven a l’entrada d’una de les nombroses obres en marxa a la ciutat.
Tot i la polèmica generada, les actuacions en l’arbrat són defensades des de l’administració municipal. Marta Rabella, enginyera tècnica agrícola i cap de Secció de Manteniment del Verd Urbà i Biodiversitat de l’Ajuntament, argumenta que el pla de l’arbrat “no és només substitució o eliminació d’arbres, sinó que va molt més enllà”. Per a Rabella, “és un pla que protegeix l’arbrat, encara que no ho sembli a part de la ciutadania per les tales realitzades els darrers temps. El que volem és una ciutat verda, per temes de salut i mediambientals. No ens podem quedar només amb la retirada d’arbrat viari sinó que cal analitzar-ho en el seu conjunt, com les noves plantacions realitzades, enfocades cap a una major biodiversitat”.
“El dèficit d’arbrat urbà provoca greus conseqüències en la qualitat de vida”
Per tal d’oferir un ampli ventall d’opinions sobre la idoneïtat o no de l’actual Pla de l’Arbrat inclòs al PDVULH, des de Districte 7 ens hem adreçat a diverses persones expertes en la matèria. Jaume Marlés, doctor en Ciència i Tecnologia Ambientals de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), considera que “la vegetació urbana redueix la contaminació de l’aire, que depura mitjançant l’eliminació de contaminants com ara l’ozó, el diòxid de sofre, el monòxid de carboni o el diòxid de nitrogen”. En relació a la mida i edat dels arbres, afegeix que “un arbre urbà mitjanament desenvolupat pot arribar a absorbir més de 80 kg de pols ambiental en un any”, assegura Marlés. Respecte a la distribució de l’arbrat urbà, Marlés assegura que cal que estigui distribuït d’una manera equitativa, que els parcs estiguin connectats entre ells a través de l’arbrat viari i que hi hagi una infraestructura verda lligada”. D’aquesta manera, conclou, aquesta connectivitat ecològica del sistema urbà serà un benefici per a la fauna urbana, com els ocells, i el benestar de la població.
El dèficit d’arbrat urbà a l’Hospitalet en relació a les recomanacions de l’OMS “té greus conseqüències en la qualitat de vida de la població”, segons Manuel de la Puerta, tècnic forestal i de medi ambient de l’associació Arriba las Ramas. “Som éssers biòfils, i aquesta desconnexió amb l’ecosistema en què vivim i del que formem part -tot i que de vegades no ho sembli- perjudica greument la nostra salut física i mental”, opina De la Puerta. Respecte al pla previst a l’Hospitalet, el tècnic forestal i de medi ambient de Arriba las Ramas diu que caldria analitzar perquè es vol eliminar el 10% de l’arbrat viari actual i quina és la causa de que els arbres provoquin interferències, “probablement degut a una incorrecta elecció d’espècies en el passat”. En qualsevol cas, en qualsevol pla de renovació de l’arbrat és fonamental “prioritzar els criteris ecològics sobre els estètics”, recomana De la Puerta, que també és partidari d’una distribució regular de l’arbrat per tota la ciutat.
El jardiner i educador ambiental Luciano Labajos defensa la posada en marxa de “plans directors de l’arbrat inclosos als plans generals d’urbanisme, plans específics d’arbrat viari de cada districte i fins i tot de cada carrer”. L’objectiu final per a Labajos és racionalitzar les plantacions i evitar problemes en el futur. Tot i que defensa la idoneïtat dels actuals plans directors del verd urbà de Barcelona i l’Hospitalet, reconeix que els barris amb una renda econòmica mitjana més baixa solen tenir en conjunt un arbrat en condicions més precàries que a les zones urbanes amb una població que té més poder adquisitiu. En clau local, la desigualtat social i econòmica dels barris del nord de l’Hospitalet respecte a la resta de la ciutat també és una desigualtat ecològica.
Roger Jiménez
