Mal de cap, augment de la temperatura corporal, nàusees, fatiga, desorientació, marejos… aquests són alguns dels símptomes més habituals per estrès tèrmic. Fa algunes setmanes la mort de dos treballadors a Madrid a causa de cops de calor va encendre les alarmes per les condicions laborals de molts oficis en períodes de temperatures extremes. Serà difícil saber si realment aquest serà un debat prioritari a les agendes polítiques de governs i empreses per als propers anys o, només es tractarà d’una notícia de portada que s’oblidarà ràpidament quan acabi l’estiu. Portaveus de diversos partits i sindicats s’han pronunciat emfàticament en favor d’una major i millor regulació per a la població treballadora davant aquesta situació que s’incrementarà amb el pas dels anys.
Una legislació laboral per actualitzar
Tots els pronòstics apunten a un increment de les onades de calor als propers anys i dècades, no obstant, a l’àmbit laboral hi ha molt pocs avanços al respecte per adaptar-se a l’emergència climàtica. A l’estat espanyol, l’any passat va haver-hi 4.572 accidents de treball greus i 705 defuncions per accidents de treball mortals. Segons un estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona (IS Global), les temperatures de moderades a extremes tenen una relació amb el risc d’accidents laborals i seria “la responsable de més de mig milió dels accidents de treball” entre 1994 i 2013. Específicament, l’estudi destaca que la calor extrema pot incrementar en un 9% el risc d’accidents de treball.
Si, com adverteixen les principals autoritats internacionals, aquests episodis d’altes temperatures seran una constant a causa del canvi climàtic, ¿en què sentit la legislació laboral s’està adaptant a aquest nou context? Segons l’informe publicat per l’Instituto Sindical Europeo (ETUI) i Fundación 1 de Mayo (2021), a l’estat espanyol no només hi ha problemes per registrar els casos d’accidents laborals per cops de calor, sinó que, també, “el sistema de vigilància de la salut pública de les malalties i morts per la calor senzillament no és capaç de captar el vincle dels casos de cops de calor amb la feina”.
Tot i que existeix una definició sanitària dels episodis d’altes temperatures, aquest marc regulador té limitacions per traslladar-se a l’àmbit de protecció laboral. Segons el mateix informe, “un sistema amb llindars específics per a l’àmbit ocupacional permetria comunicar la necessitat de mobilitzar esforços de prevenció i protecció”, tant per a les empreses com per a les autoritats locals.
A l’Hospitalet de Llobregat, tot i que no hi ha dades sobre la sinistralitat laboral derivada de les onades de calor, sí que n’hi ha sectors ocupacionals més afectats a causa de la naturalesa de la seva activitat. Segons el Nicolás Cortés, delegat territorial de l’UGT-Hospitalet, existeixen quatre sectors claus a la ciutat en els quals han identificat aquesta problemàtica: empreses agroalimentàries, cuines industrials, bugaderies industrials i les més visibles ocupacions a l’aire lliure (parcs i jardins, neteja, manteniment i construcció).
També pateixen aquesta situació els i les treballadores dels serveis logístics i transport, i fins i tot el personal d’hostaleria. Com comenta Cortés, és difícil aconseguir dades fiables o fer un seguiment sistemàtic de la sinistralitat laboral relacionada amb la calor en empreses que no tenen una presència sindical que pugui vetllar per la protecció de les treballadores. En moltes empreses, la precarietat laboral i la falta d’inspectors de treball (competència del Departament d’Empresa i Treball) fa que aquesta feina de prevenció no es pugui dur a terme com cal.
Nous drets laborals per a enfrontar el canvi climàtic
Al Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya (2016), tot i que s’afirma que amb l’increment de temperatures determinades ocupacions esdevenen més vulnerables, tampoc n’hi ha propostes concretes per abordar aquesta problemàtica. La mateixa situació passa amb el Pla local 2019-2030 d’Adaptació del Canvi Climàtic de l’Hospitalet de Llobregat, aprovat l’octubre de 2021. En aquest document, elaborat per l’Ajuntament de l’Hospitalet i la Direcció de Serveis Ambientals de l’AMB, es detalla els diferents escenaris climàtics (ideal, moderat i pessimista) que es projecten per als pròxims anys i s’analitzen els riscos actuals i futurs associats al municipi derivats del canvi climàtic, no obstant, tampoc s’analitzen els riscos ni actuacions concretes pel que fa a l’àmbit laboral.
Per al Nicolás Cortés, això és una carència a la qual s’ha de donar una resposta, “nosaltres a nivell local plantejarem un decàleg de mesures a les taules de participació amb l’administració”, afegeix. En termes de reformes més profundes, Cortés també insisteix en la necessitat de reformar la llei de prevenció de riscos laborals que davant l’actual context d’emergència climàtica s’ha quedat en molts aspectes antiquada.
Algunes de les propostes que defensen els sindicats per incrementar la seguretat de la població treballadora davant aquests episodis de calor són: planificar els torns reduint l’exposició a la calor tant interna com externa a les empreses; organitzar cicles de descansos més freqüents; adaptar i reduir l’horari laboral per evitar les hores de més calor i facilitar la rotació; proveir de vestuaris adequats a les condicions ambientals; proporcionar zones de descans climatitzades; evitar el treball aïllat per facilitar la supervisió mútua i, realitzar campanyes de sensibilització sobre les conseqüències de la calor extrema en els centres de treball, entre altres mesures.
