En una assemblea oberta celebrada el 15 d’abril al centre social Nabat 3 de l’Hospitalet de Llobregat, una seixantena d’entitats i col·lectius adherides al manifest de la plataforma comarcal SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet han decidit presentar al·legacions al Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), aprovat el passat mes de març pel Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Alhora, convoquen una manifestació de protesta pel proper 6 de maig.
Més d’una cinquantena de persones de diferents municipis i organitzacions van debatre sobre el pla director i les diferents estratègies per plantejar-hi alternatives. Jaume Grau, membre del grup de Coordinació de la plataforma i portaveu de Les Agulles-Ecologistes en Acció, en va fer aquesta primera valoració: “tot i que té un discurs inicialment acceptable, si ho revises en detall hi ha molts aspectes que no compartim”.
“El creixement és la paraula clau del pla, que no renuncia (o ho fa molt poc) als plans urbanístics inclosos a l’antic Pla General Metropolità (PGM). De fet, el consolida amb un discurs verd que no afronta els reptes ambientals actuals. En realitat es planteja cimentar els pocs connectors ecològics que encara resten a la comarca”, conclou Grau. El conjunt de les entitats adherides no volen un creixement insostenible i han exigit a les administracions que tinguin en compte el context actual d’emergència climàtica i les demandes de la societat.
Segons l’AMB, un model “totalment renovat”
Des del Consell metropolità, per la seva banda, asseguren que es tracta d’una “fita important” perquè dona compliment a la llei 31/2010 de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i a l’objectiu del mandat 2019-2023 i deixa enrere el PGM de 1976. Segons el document per a l’aprovació inicial fet públic recentment per l’AMB, el PDUM proposa un model de desenvolupament urbanístic metropolità “totalment renovat per donar resposta a les necessitats de la població i fer front als nous reptes, com la descarbonització o el canvi climàtic”.
D’acord amb la informació publicada, el pla metropolità projecta una metròpolis de Barcelona “més eficient, cohesionada, natural, sostenible, equilibrada i justa”. En concret, el PDUM preveu més de 120.000 habitatges que defineixen com “assequibles”, una desena de grans avingudes metropolitanes que sumen més de 240 quilòmetres, 870 quilòmetres d’eixos verds, quinze nous pols d’atracció urbans “que permetran crear una metròpolis policèntrica” i l’augment del 4 % del sòl no urbanitzable.
Els redactors del PDUM han identificat els espais de Barcelona i els 35 municipis que l’envolten on s’hi pot fer habitatge i han conclòs que, des d’ara i fins al 2050, es poden fer 217.000 pisos “sense depredar territori ni ocupar espais lliures”, com assegura el vicepresident de Polítiques Urbanístiques de l’AMB i regidor de l’Ajuntament de Montcada i Reixac, Jordi Sánchez. “Establim les bases per a la substitució del PGM del 1976”, apunta Sánchez, que afegeix que l’aprovació és un fet “històric” i defensa que el nou PDUM té una “legitimitat democràtica” que no tenia el PGM i respon a una “concepció d’àrea metropolitana en xarxa on defugim considerar-nos perifèria d’un centre per passar a pensar l’àrea metropolitana entre tots”.
A la memòria s’assegura que les tendències demogràfiques indiquen que en trenta anys la població de la regió metropolitana de Barcelona augmentarà més de 676.000 persones, un increment del 13 %, i que el PDUM té en compte “aquest requeriment d’habitatges principals i és capaç de donar satisfacció al total de la demanda, sempre dins de criteris de sostenibilitat i funcionalitat”.
Oposició ecologista i veïnal
Tot i l’argumentari i les previsions de l’AMB, el moviment ecologista del Baix Llobregat i del Vallès Occidental ja ha mostrat el seu desacord amb el pla i ha anunciat que s’hi oposarà, amb la presentació d’al·legacions i l’organització d’accions, com la manifestació convocada el 6 de maig.
Txus Carrasco, portaveu de la plataforma Salvem El Calderí i membre de SOS Vallès, considera que el pla no compleix les expectatives actuals, en un context d’emergència climàtica que necessita una resposta molt més contundent. Per a Carrasco, tot i que tracta d’articular unes vies de connexió i comunicació cap a una metròpoli policèntrica, el pla no planteja una confrontació a un model urbanístic caduc: “Aquest pla no respon a les necessitats reals de la lluita contra el canvi climàtic. Malgrat que té algunes bones intencions, en realitat el que fa és recollir molts plans urbanístics locals i encaixar-los amb un maquillatge verd, sense entrar a fons en la qüestió. Hi ha interessos polítics i especulatius que impedeixen un pla ajustat a l’actual context de crisi socioeconòmica, climàtica i energètica”. Considera que és “molt millorable” i creu que si s’aprovés tal com està redactat ara mateix “hi sortiria perdent tot el conjunt de la població”.
Des de SOS Vallès es denuncia que el pla metropolità fins i tot desobeeix sentències judicials contràries al desenvolupament de diversos plans urbanístics locals. Carrasco ens alerta que la proposta institucional recull demandes d’ajuntaments i altres administracions locals però cap reclamació de les entitats socials, veïnals i ambientalistes que treballen a peu de carrer. “Tot això fa que obrim la porta a una àrea metropolitana més densificada. En lloc de plantejar un decreixement, que és el que ens caldria, proposa un creixement de més de 200.000 habitatges amb tot l’increment demogràfic que comporta”, critica l’ecologista vallesà.
Posant el focus en les actuacions concretes, considera que les dues grans avingudes previstes al Vallès i al Besòs afectarien la continuïtat de la plana agrícola vallesana i els corredors biològics compartits amb el Vallès Oriental. “Molts ajuntaments han fet les seves aportacions al pla sense garanties de transparència ni participació social. En aquest sentit, el PDUM afectarà no només a Sant Cugat, Ripollet o Cerdanyola sino també de manera directa o indirecta a molts municipis del Vallès Oriental com Mollet, Montmeló o Parets”, puntualitza Carrasco.
En un comunicat emès l’endemà de l’aprovació del PDUM, la plataforma SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet afegeix que el pla està “tacat per l’especulació” i no és a l’alçada de la situació d’emergència climàtica perquè, entre d’altres, el volum de sòl no urbanitzable només creix en un 4,2 %, “lluny dels objectius que caldria fixar en aquests moments per aturar la densificació i la degradació de l’àrea metropolitana, especialment al Baix Llobregat”.
“L’ampliació del sòl no urbanitzable és ridícula d’acord amb les necessitats actuals”, coincideix Carrasco, que afegeix que no s’ha fet cap estudi sobre la petjada ecològica que suposarà aquest megaprojecte, “que ens allunya encara més de la sobirania alimentària, amb una megalòpoli incapaç d’autoabastir-se”.
Sòl urbanitzable a zones inundables
D’altra banda, segons alerten diverses organitzacions ecologistes, les zones inundables no s’han declarat com a sòl no urbanitzable, com consideren que caldria per garantir les connexions i funcions biològiques i hídriques i per prevenir les riuades, com en el cas de l’Àrea Estratègica Residèncial Ribera-Salines de Cornellà de Llobregat. A més, des de SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet es critica que el PDUM tampoc considera “connectors passera” sectors com el pla de Queralt o els Joncs, entre Gavà i Castelldefels, afectats pel “macropla” de Ponent, que formen l’últim gran connector ecològic entre el massís del Garraf i el delta del Llobregat, i manté “de manera inexplicable les taques vermelles”, afectacions urbanístiques a espais no urbanitzats i encara recuperables, com el Prat Nord.
En darrer lloc, per a la plataforma comarcal la proposta ignora el procés d’ampliació de la Zona d’Especial Protecció d’Aus del delta del Llobregat que actualment està duent a terme el Departament d’Acció Climàtica. Alimentació i Agenda Rural, a requeriment de la Comissió Europea. Aquesta ampliació hauria de suposar “un augment substancial de les hectàrees protegides amb implicacions a zones que el PDUM proposa regular, com per exemple al Remolar-Filipines o La Marinada de Gavà”.
Article publicat conjuntament amb La Directa.
