Va ser sobre l’any 1982 que la meva família va aterrar en el barri de Sant Josep i cercava en ell tot allò que necessitava: mercat, botiges, col·legis, transports, metges, església catòlica per anar a missa els diumenges. Tot va ser fàcil de localitzar a excepció de l’església. On estava l’església d’aquell barri? Hi havia un local que semblava estrany. Situat en l’actual Enric Prat de la Riba on figurava a dalt “Parròquia de Sant Josep” però no semblava una església catòlica.
Amb el temps el propis veïns ens van informar que sí era catòlica però que “compte, que el mossèn era comunista”. El “cura rojo” ens deien. Aquesta va ser la primera imatge que vam tenir d’aquesta senzilla parròquia i del seu rector.
Apropar-se a aquesta humil església va ser tot un encert. Primer perquè estava molt a prop i, segon, pel descobriment d’una forma diferent de comunicar-se i organitzar-se amb la seva gent. No només era una església per a anar a pregar i anar a missa, era alguna cosa més que connectava amb qui es volgués apropar, ja fos o no feligrès, ja fos o no creient. I tot es devia a la singular personalitat de Mossèn Leandre Gassó que va morir aquesta setmana passada als 101 anys.
Tal com explica la Matilde Marcé en el seu llibre “Parròquia de Sant Josep”, va arribar a l’any 1961 amb l’encàrrec de formar una comunitat en el barri obrer de Sant Josep que no tenia ni església, ni local, ni solar, ni projecte. Va haver de començar partint de zero. Primer celebrava la missa al carrer Campoamor i al col·legi de la Immaculada. En poc temps, gràcies al recolzament dels propis feligresos, va aconseguir que un local que havia de ser un cinema (d’aquí la particularitat del local) i que estava sent usat per La Farga com a magatzem, li lloguessin i, amb el temps, li venguessin. En ell va construir un lloc senzill que es manté a dia d’avui.
Aconseguit l’objectiu de tenir un local, va començar el seu treball de comunitat. Sempre prioritzant a la població més poble, més marginada, als que més injustícies patien i també als nens, sense distinció d’ideologies ni d’ètnies, va treballar per a qui necessités ajuda la tingués. Es va preocupar pels malalts del barri i de les seves famílies a les que anava a visitar, organitzava repartiment de regals al Nadal per les famílies més desafavories, recollia aliments, roba, etc.
Per posar un exemple, en l’any 1971 va arribar a tancar-se en un pavelló amb els veïns del barri de La Bomba als que se’ls havien inundat les barraques. Ho va fer en protesta de que l’ajuntament els volia desallotjar del pavelló i enviar-los a una pensió. Va aconseguir que es quedessin i que els diners destinats a la pensió es dediquessin a la reparació de les barraques.
Durant els anys 70 va obrir les seves portes a aquelles persones que volguessin fer alguna cosa per barri però no tinguessin on lloc on fer-les, des de tallers de confecció, de sardanes, classes de català, socorrisme. Al 1977 va arribar a tenir un consultori amb un psicòleg per vetllar per la salut mental del qui en tingués necessitat. També l’Associació de Veïns de Sant Josep veïns es va crear al seu vestíbul.
El “cura comunista” ens deien, suposo que no es va entendre que estava en un barri obrer. Segurament basat en que ell va obrir la porta a tothom. Per exemple, l’any 1975 el Mossèn va acollir una reunió de nou-centes persones per formar el que seria Comissions Obreres de Catalunya, cosa que li va comportar l’interrogatori de la policia al dia següent però sense més conseqüències. Però no va ser la única, CNT, USO, Central Sindical, Sindicato Unitario, etc. A més d’assemblees de treballadors com: INDO, MECALUZ, SEAT, CITROEN, LA VANGUARD, entre d’altres. Assemblees d’aturats en les que es feia suport a aquelles famílies que necessitessin ajuda i es recollien diners.
Fins i tot es van fer reunions de partits polítics: PSUC, PSC , PSAN, Nacionalistes d’Esquerra, Unió Democràtica de Catalunya, etc.
Tota la seva feina va fer que Mossèn Leandre es convertís en un referent al barri. Amb tot, no va estar exempt de controvèrsia en moltes ocasions. En segons quins aspectes anava per davant de la societat del moment i no sempre va ser entès. De fet, recordo algun sermó que encara a dia d’avui més d’un mossèn no s’atreviria a fer.
I es que Mossèn Leandre serà recordat per ser un sacerdot treballador i incansable però també un mossèn particular. En definitiva , va ser el nostre gran veí del barri.
Font consultada: “Parròquia de Sant Josep” 50 anys al cor del barri de Matilde Marcé i Piera.
