Són temps difícils, ho sabem. El futur pinta negre i no sabem què serà dels nostres fills i nets. També sabem que aquest tipus de frases suades s’han dit des que l’ésser humà té consciència pròpia i noció del passat, present i futur. Totes les generacions de la història humana han pensat que el futur que els esperava havia de ser pitjor que el passat que havien viscut; és llei de vida, la dolçor dels records de joventut és difícil d’igualar. És per això que al llarg de la història hi ha hagut persones que han imaginat mons millors, on el Bé (en majúscules) imperava arreu i on els éssers humans havien de viure en una comunió perfecta. Estem parlant del concepte d’utopia, projectes i mons imaginaris que escapen de la crua realitat.
Certament, després de dos anys de viure en directe una plena distopia i sense saber si tornarem a alçar el cap, el pessimisme s’ha apoderat d’una gran part de la nostra societat, per això també floreixen tants timadors que publiquen llibres d’autoajuda (contra els que ja vam parlar en les recomanacions anteriors). Ara i sempre, la societat ha tingut la necessitat d’imaginar realitats millors per airejar-se i agafar força per continuar trobant un sentit a tot això, i ho han fet somiant que un altre món era possible.
Aquesta setmana sortim de les ciutats brutes i sufocants per recomanar-vos alguns llibres relacionats amb aquest concepte tan meravellós: la utopia.
Comencem pel llibre que ha donat nom al concepte, Utopia del teòleg i polític Thomas More (publicat en català per Angle editorial), on l’autor va imaginar una illa, anomenada Utopia, habitada per una societat on la propietat era comuna, hi havia llibertat religiosa, amb governants escollits per vot popular i on el divorci i l’eutanàsia no estaven prohibits. És evident que cinc cents anys després aquesta obra continua sent plenament revolucionària.
Seguim amb una petita joia anomenada Utopía no es una isla (editorial Episkaia, 2020), escrit per l’escriptora i editora de l’editorial Antipersona Layla Martínez. El llibre fa un recull de les principals idees utòpiques al llarg de la història amb la intenció de servir d’inspiració per a la societat del present. En paraules de la mateixa autora, “si només imaginem un futur pitjor, el present ens semblarà admisible i no lluitarem per canviar les coses”. Crec que no cal afegir res més davant d’aquesta evidència.
L’any 1922 l’historiador nord-americà Lewis Mumford ja va compilar la història de les idees utòpiques en un llibre que l’editorial Pepitas de Calabaza va editar l’any 2013. A Historia de las utopías l’autor analitza les aportacions positives i negatives d’aquestes idees al llarg de la història i, des del rigor historiogràfic, fa una valoració de l’impacte que totes elles podien tenir en el seu present i futures aplicacions.
El llibre Buen vivir. Utopía para el siglo XXI (Fuhem, 2019) està escrit pel sociòleg Patricio Carpio Benalcázar i ens proposa tota una sèrie d’idees per escapar del que ell mateix anomena maldesenvolupament, és a dir, alliberar-se de la idea que el progrés, tal com el coneixem, no ens porta enlloc. El llibre ens proposa trencar amb el sistema mental establert i imaginar una realitat on coexisteixen societats alternatives, amb projectes econòmics diferents, democràcies participatives i visions basades en algunes tradicions ancestrals pre-capitalistes. Val molt la pena la lectura d’aquestes propostes.
El sociòleg Luis Pablo Francescutti ens porta al seu llibre Historia del futuro. Utopías y distopías después de la pandemia (Comares, 2021) un repàs de com s’ha imaginat el futur al llarg de la història i com s’ha afrontat la visió d’aquest en temps difícils i crítics. Quan les coses van malament, les societats tenen la necessitat de trobar respostes a la gran pregunta: com serà el nostre futur? Al llarg de la història s’ha recorregut a l’astrologia, oracles, ciència predictiva i moltes utopies i distopies per imaginar el futur. Tot plegat, uns mètodes que els governants han fet servir per avalar certes polítiques i per fer realitat certs futurs d’acord amb els seus interessos. Com veieu, res no ha canviat, i el que vivim avui dia ja ho han viscut moltes societats.
Sigui com sigui, no deixeu mai de somiar un futur millor. Bona lectura!
