L’Hospital de Bellvitge està de celebració. Després de mig segle de servei públic a la ciutat i a la comarca, aquesta institució ha volgut retre homenatge a totes aquelles persones que han donat vida a l’equipament. En una presentació celebrada a la sala d’actes, el passat dilluns 8 de novembre, l’Hospital ha donat el tret de sortida als actes de l’aniversari, que inclouen un ampli programa d’activitats científiques, divulgatives i festives que se n’aniran succeint fins a finals de l’any vinent.
A l’acte conduït per l’actor hospitalenc José Corbacho, la institució mèdica va presentar, aquest dilluns 8 de novembre, el nou logotip commemoratiu del seu 50è aniversari i un emotiu vídeo de testimonis, tant personal com pacients, que comparteixen el seu pas per Bellvitge.
L’acte va comptar amb intervencions de Joan Guàrdia, rector de la Universitat de Barcelona; Lluís Mijoler, l’alcalde del Prat de Llobregat; Núria Marín, l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat. En representació de l’hospital van intervenir Montserrat Figuerola, gerent i Cristina Capdevila, directora del centre des de fa cinc anys. El conseller de Salut, Josep M. Argimon, el conseller de Salut va cloure l’acte.
Una “gran referència” durant la transició
Diverses intervencions van lloar el paper de l’Hospital de Bellvitge durant la transició. “Es respirava un aire d’esperança i llibertat”, van afirmar. També es van recordar les paraules de Jaume Valls, un treballador en la construcció de l’hospital, que havia expressat la seva vivència com haver “guanyat una illa de llibertat, inconcebible i impensable en aquella època”.
El conseller de Salut va recordar els seus anys de formació com a metge resident a Bellvitge i va definir el centre com “un hospital lluitador des del primer moment” amb “gent pionera”. Argimon també va posar en context aquest tarannà en el marc de “la lluita veïnal, que en l’àmbit metropolità reclamava tota mena de serveis”.
En aquesta línia Montserrat Figuerola, va declarar que “gràcies a la capacitat de lluita i de resiliència, aquest hospital es va col·locar entre el grup dels millors hospitals de Catalunya i de l’Estat espanyol en molt poc temps“.
Les representants de la institució van recordar que l’hospital es va aixecar amb l’objectiu de donar assistència a un gran nombre de població que havia arribat a la zona, provinent de la resta de l’Estat. Es va erigir una edificació alta i imponent, amb una arquitectura que “en aquell moment va ser pionera”, però al cap d’uns anys quedà obsoleta i ha requerit ampliacions i millores fins avui dia.
Per a Mijoler, “les últimes cinc dècades d’evolució de l’Hospital de Bellvitge, van també lligades a la nostra realitat metropolitana“. Uns canvis que han dut al centre a ser un “hospital de referència que està a l’avantguarda mundial en molts camps“. Una evolució paral·lela que “ha format part del paisatge urbà i emocional” de gran part dels veïns i veïnes de la ciutat, va assegurar Marín. L’alcaldessa va reconèixer que hospital i ciutat han estat d’esquenes molt de temps, però “de mica en mica ens hem unit i estem treballant plegats perquè la ciutadania en surti beneficiada”.
50 anys al servei de la comunitat
L’Hospital de Bellvitge s’ha convertit en un hospital de referència per l’atenció sanitària, la docència i la investigació, on s’atenen dos milions de persones anualment. Tots els ponents van agrair la feina i dedicació dels professionals sanitaris durant la pandèmia i van destacar que la celebració del 50è aniversari arriba en un moment especial, on “sembla que veiem la llum al final del túnel”.
Precisament la pandèmia ha provocat la construcció d’un nou mòdul, especial per a la covid-19, que s’ha integrat en l’entorn hospitalari, que compta amb centres de recerca i el campus de a Universitat de Barcelona a més dels edificis mèdics. A l’Hospital de Bellvitge hi treballen un total de 5300 professionals de totes les categories professionals, on un 61% són dones, va explicar la gerent de l’hospital. 133 metges i metgesses donen cobertura professional, i moltes d’elles són “reconegudes per l’excel·lència en els seus àmbits”. Actualment hi ha 368 residents de 42 especialitats diferents, de branques sanitàries tan variades com la medicina, infermeria, farmàcia, biologia o química, entre d’altres.
