Va succeir durant la nit de la revetlla de Sant Joan. Al voltant de les 22.30h els bombers van rebre una trucada d’un incendi a un pis del carrer Montseny de La Torrassa. El foc, originat a una terrassa de la tercera planta, va fer que els bombers desallotgessin una trentena de veïns i veïnes de l’immoble. Dissortadament el pis afectat es va cremar completament i el seu propietari, un home d’uns 70 anys, va morir sense que es pogués fer res per ell. Un cop més la nostra ciutat era noticia per ser l’escenari d’un incendi a un habitatge. En aquest cas amb resultat tràgic.
A l’espera de les conclusions de la investigació, sembla que l’incendi podria haver estat provocat per alguna bengala o petard que es va colar accidentalment a la terrassa. Una desgràcia que molt sovint tenyeix de negre una festa popular com és la nit de Sant Joan. Miquel Martí i Pol va escriure allò de vinc d’un estiu amb massa pluges, però duc foc a l’arrel de les ungles perquè al cap i a la fi som un país que té una relació atàvica amb el foc i les cendres. Això sí, sabem que tant les pluges de l’estiu com els seus focs també inunden i arrasen les nostres llars. I val a dir que aquestes llars acostumen a ser les més modestes i precàries, les llars de la població invisibilitzada dels nostres barris.
La matinada del 8 de juny, fa escassament tres setmanes, al barri de La Florida un pis del carrer Illes Canàries va patir un incendi. El foc que es va iniciar a la cuina va ser ràpidament neutralitzat pels bombers però va deixar dos ferits per inhalació de fum. La tarda del divendres 13 de maig es va incendiar una nau abandonada de l’antiga fàbrica tèxtil de Can Trinxet al barri de Santa Eulàlia. Una persona sense llar que vivia a l’històric complex industrial va resultar ferit en estat greu per cremades al 40% del seu cos. L’onze d’abril, setmanes abans de l’incendi de la nau a Can Trinxet, el barri de Collblanc ja havia estat testimoni de l’incendi d’una altra nau, la de vella fàbrica Naipes Comas del carrer Sort. El fet no va deixar ferits però els bombers van haver de desallotjar una trentena de veïns i veïnes del carrer Rius i Carrió.
Aquell 18 d’octubre de 2021 es va veure la columna de fum a bona part de la ciutat. Una nau en desús de l’Avinguda Vilafranca de Sant Josep es va incendiar provocant una immensa fumera i la intervenció d’onze dotacions del bombers. Pràcticament un mes després, el 21 de novembre, van ser desnonades prop d’un centenar de persones que vivien a les naus sense rebre cap alternativa habitacional ni l’acompanyament social de l’administració. Una dotzena van acabar instal·lant-se als porxos d’un edifici de l’Avinguda Catalunya de La Florida, perllongant-se la seva estada durant mesos.
Més tràgic va ser l’incendi ocorregut el 29 d’abril del mateix any a un pis del carrer Sant Antoni, altre cop al barri de Sant Josep. Un veí va morir i un membre de la Guàrdia Urbana ve resultar ferit després de salvar la vida d’una dona de 86 anys que vivia a la planta baixa del bloc. L’estructura envellida i la precarietat d’alguns edificis de la ciutat són la tempesta perfecta que desencadenen aquests incendis. Va ser el cas, per exemple, de l’incendi que es va produir a un pis de la Rambla Catalana de la Torrassa el 9 d’octubre de 2020. No van haver-hi ferits però els bombers van haver de treure pel balcó una parella i al seu nadó. Aquest foc que va ser causat per una caldera presenta un dels patrons habituals pel que fa als incendis a l’Hospitalet. Parlem de calderes, electrodomèstics i sobretot estufes en mal estat que units a una deficient instal·lació elèctrica de l’habitatge són generalment l’origen del foc. Parlem, doncs, de pobresa energètica i d’infrahabitatges.
Encara es recorda al barri de la Torrassa l’incendi que va causar la mort d’una dona i els seus dos fills el 18 d’abril de 2019. Cap a les set del matí els bombers ens van presentar al carrer de la Riera Blanca alertats per un avis d’incendi a un pis de reduïdes dimensions on vivien sis membres d’una família. Segons els bombers, una sobrecarrega elèctrica va ser el detonant de l’incendi en un habitatge que a més acumulava una gran quantitat de matalassos i mobles en un espai molt petit. Els mitjans de comunicació van parlar de pobresa energètica i de la precarietat d’un pis habitat per varies generacions d’una família per explicar la tragèdia de la Riera Blanca.
Vivim al municipi més densament poblat de la Unió Europea i molts dels nostres veïns pertanyen a famílies nombroses que conviuen en pisos de poc més de 40 metres quadrats. El deteriorament d’uns habitatges que superen els 60 anys d’antiguitat i la manca de recursos econòmics dels més vulnerables han multiplicat el nombre d’incendis a la ciutat. Segons dades oficials, cada any es produeixen prop de 200 incendis a l’Hospitalet. És una estadística que ens hauria de fer reflexionar seriosament perquè si bé hi ha un component d’eventualitat a molts d’aquests incendis no és menys cert que també hi ha una causalitat a d’altres.
Una de les fonts més fiables a l’hora d’analitzar aquesta causalitat entre pobresa i incendis son les dades proporcionades pels mateixos bombers. Segons treballadors i portaveus sindicals dels bombers, el 70% dels incendis a l’Àrea Metropolitana de Barcelona estan relacionats amb la pobresa energètica. Amb el fet de no poder pagar la factura de la llum i de no poder encendre una estufa per esclafar-se a l’hivern. Les conseqüències d’aquesta realitat ha estat que alguns dels incendis investigats pels bombers fossin motivats per espelmes sense apagar que s’utilitzaven per il·luminar l’habitatge. El propi cos de bombers va signar l’any 2016 l’Aliança contra la Pobresa Energètica amb l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu que els informes dels bombers ajudaran a quantificar els casos de pobresa energètica en els incendis en immobles urbans.
Malgrat tot, la pobresa energètica no només es fa palesa a l’hivern. Ara que patim onades de calor i la pujada de les temperatures són moltes les famílies de l’Hospitalet que ni tan sols disposen d’aparells d’aire condicionat a les seves llars, i fins i tot algunes de les famílies que sí ho tenen instal·lat no es poden permetre el luxe d’encendre’l degut al preu de l’electricitat. Perquè ja sigui hivern o estiu tenim un problema com a societat i molt especialment a la nostra ciutat. Es diu pobresa energètica i està matant la nostra gent.
