L’històric edifici de la casa Francesc Almirall té les hores comptades. L’habitatge al districte Collblanc- La Torrassa, que data de l’any 1924 i és de tall noucentista, serà enderrocat en els propers dies, després de l’incendi que va patir el passat 10 de setembre de 2022, tal i com ho van mostrar els Bombers de la Generalitat en una piulada. Els fonaments de l’edifici van quedar malmesos, i sumat a l’estat de deixadesa dels darrers anys, ha provocat aquesta decisió per part de l’antic propietari.
És un dels edificis més antics encara dempeus a La Torrassa, i a banda de ser patrimoni del barri, mostra un passat històric que diversos veïns i veïnes volen reivindicar. Al districte Collblanc- La Torrassa hi ha 21 edificis protegits i catalogats, però no és el cas de l’antiga casa Francesc Almirall, que té les seves hores comptades al creuament entre el carrer Goya i el carrer Martí i Julià. En els darrers anys ha anat canviant el seu ús, sent al 2008 una oficina de la caixa, i posteriorment, un cop es va desmantellar, es va convertir en un magatzem de ferralla i altres materials utilitzats pels drapaires. L’incendi no va causar víctimes mortals, però sí van agreujar les deficiències estructurals, fet que ha provocat que sigui més senzilla la seva demolició que no pas mirar de rehabilitar-ho.
Segons experts consultats, l’edifici, del 1924, era un habitatge de classe treballadora, amb un comerç a la planta baixa. L’arquitectura, encara a dia d’avui, és força destacable, mostrant detalls noucentistes, com les balustrades del terrat, els esgrafiats i dos òculs que donen al carrer Goya, aspectes característics del moment, que també representen, segons ens comenten, un passat de famílies comerciants i de botiguers del barri que van ajudar a fer-lo créixer. L’edifici dona de cara a la Plaça dels Pirineus, un espai també històric, que data del 1923.
“És destacable que aquí l’ajuntament té més a dir del que sembla, hi ha molts edificis històrics que encara no estan catalogats i són ells els qui haurien de posar-ho en valor. Primer de tot, cal senyalitzar-los, i sobretot evitar que es derrueixin, tot i que el consistori no hi tingui accés de bones a primeres, sabem que si volen, poden aconseguir preservar aquesta memòria. Al barri tenim molta gent gran que a cada enderroc perd una part de la seva vida” ens explica en Gerard Lara, veí del barri i historiador.
No fa ni un any, durant el mes de març de 2022, arrancava la nova comissió permanent de patrimoni cultural de L’Hospitalet, integrada per càrrecs i personal tècnic municipal i per activistes d’entitats ciutadanes. Aquesta comissió va néixer amb l’objectiu d’elaborar un nou catàleg de patrimoni per donar prioritat al terme “cultural”, segons explicava en aquell acte Cristóbal Ortega, del Grup Patrimoni L’H, dins dels 110 elements vigents del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic, o PEPPA.
Una de les primeres propostes que es va prometre va ser aprovar una partida de 100.000 euros per ajudar als particulars que visquin en edificis històrics protegits, a més de poder ajudar a la rehabilitació i conversació del mateix. No obstant, segons el veïnat del barri, aquesta ajuda encara no sabia destinat a particulars d’edificis antics i catalogats.
“Com la casa Francesc Almirall hi ha molts edificis al nostre barri, molts amaguen una tradició d’identitat local, a través del coneixement dels lligams amb el passat podem entendre’ns i conviure millor. Si eliminem aquests edificis, descontextualitzem l’origen del barri, no tenim referències històriques que ressalten la nostra identitat, i s’acaba convertint tot en un problema de gentrificació sense gaire solució” ens comenta Gerard Lara.
Malgrat aquesta comissió, edificis com la casa Francesc Almirall queden desemparades, al no tenir inquilins i restar en un estat preocupant d’abandonament. Això provoca que, sense la defensa que podria donar el fet de protegir el dret a l’habitatge de les persones, un edifici com aquest estigui destinat a la demolició, com està previst que es faci, segons resen els cartells instal·lats en aquest moment a la façana.
“El veïnat es pot manifestar, però les eines les tenen al consistori. Aquests edificis no tenen cap protecció si no estan catalogats. I nosaltres podem lluitar per Cosme Toda, Godó i Trias, o per habitatges més petits i antics, però són ells quin ha de fer el pas. No obstant, veiem que el que esperen és que els edificis caiguin pel seu pes, que el propietari decideixi acabar amb ell i després actuar segons els hi interessi” ens relata Gerard Lara.
En els darrers mesos, l’Ajuntament de l’Hospitalet ha publicat una sèrie de notícies en referència a millores i adequació a zones del districte Collblanc- La Torrassa, com són el jardí dels Diablos, o els terrenys de la fàbrica SAS (també objecte de reivindicació del veïnat pel seu alt valor històric), a més de les obres ja iniciades fa uns mesos a la Plaça Espanyola. Totes elles han tingut una resposta negativa per part d’algunes associacions dels dos barris, que reclamen més informació per part de l’ajuntament i poder participar de les decisions, un fet només tancat, segons expliquen, a un petit sector del veïnat escollit per l’ajuntament.
