En aquesta recomanació les Narratives Perifèriques saltem de la perifèria working class a una altra per visibilitzar una altra perifèria: la de les persones que han estat inhabilitades o diagnosticades com a discapacitades per l’Estat i que són tutelades “pel seu bé”. Parlem de Lectura fàcil (Anagrama; Premio Herralde 2018).
El llibre de la Morales no té una lectura, sinó moltes i diferents. El llibre de la Morales no és fàcil, però és totalment absorbent i aclaparador. El discurs de la Morales és polític i emancipador, més enllà de ser antisistema és un proposta d’altres sistemes que pivoten sobre la idea de comunitat i sororitat.
I com és que hi ha hagut tanta gent que ha llegit aquest llibre sobre “discas”, si els “discas” mai no són protagonistes de res si no és alguna història morbosa i truculenta? A la literatura hi ha hagut sempre testimonis de personatges de la perifèria de la salut mental. A la vida real, també. Dues o tres generacions abans, les quatre protagonistes perifèriques haguessin estat persones amb un espai propi dins la comunitat. Però ara els tanquem dins “resis” maques amb personal especialitzat infraremunerat i sostingudes per entitats subcontractades. Ara els fem el favor d’anar canviant-los el nom per ser políticament correctes (l’autora en recull tots aquests: el “tonto del pueblo”, el “niño tonto”, el “sunormal”, el “mongolo”, el “disca” o la “persona amb diversitat funcional”), però la inclusió resta lluny, molt lluny.
Quatre dones, cinc trames, una novel·la i un fanzine. Tot plegat sota una tensió permanent que és alhora sexual, artística, bastarda, política, lingüística i administrativa. I de gènere. I de classe.
La Cristina Morales tria quatre dones que no tenen el permís per ser lliures i els atorga la capacitat per donar la volta a tot plegat i mirar de trobar els seus espais d’alliberament propi. I les entrelliga al llarg de cinc trames que es van entrellaçant, és un joc caleidoscòpic:
- La veu de la Nati, l’enrabiada ballarina que fa esclatar bombes de crítica social i ressentiment de classe.
- La història de les quatre cosines que viuen al pis tutelat per la Gene que coneixem gràcies a la novel·la que escriu l’Angelita-Àngels per Whatsapp en format “lectura fàcil”.
- El procés legal de la Gene per esterilitzar la Marga amb els testimonis i entrevistes a les noies.
- La construcció de la resposta de l’Ateneu de Sants a la urgència habitacional de la Marga.
- El fanzine sobre Pablo Pineda.
I la novel·la poderosa sorprèn encara més quan l’autora encarta un extracte del fanzine “Yo, también quiero ser un macho” en què dona la volta a la figura de Pablo Pineda, el primer ciutadà amb la síndrome de Down que es va graduar a la Universitat. El fanzine original i complet el vam aconseguir en el Club de Lectura a Can Batlló on va participar la Morales “in person” i en persona és volcànica i dolça.
A la contra del llibre, els editors diuen que és una novel·la radical en la seva forma, en les seves idees i en el seu llenguatge. Nosaltres combreguem amb aquesta definició, però volem afegir que també és radical perquè fa possible l’impossible: que aquestes quatre dones tinguin un espai i un micro.
Gràcies, Cristina, per ser tant generosa, penetrant i alliberadora.
*Si vols llegir el llibre de la Cristina Morales, recorda que pots trobar-lo a les biblioteques de la ciutat o a la Llibreria Perutxo (barri del Centre) i a l’Espai Llavors (barri de Collblanc). 😉
