Molts i moltes lectores potser recorden l’escriptor Toni Hill per les seves obres policíaques protagonitzades per l’inspector Héctor Salgado. Novel·la negra en estat pur. Potser d’altres, per haver gaudit del realisme mirall que es descriu al thriller urbà ‘Tigres de cristal’ i pel qual el nom de Hill es va incloure dins dels autors sobre la perifèria urbana. Però Toni Hill fuig de les etiquetes i la seva última novel·la, El oscuro adiós de Teresa Lanza, es construeix sota un univers inventat d’un poble burgès, a la conca del Vallès, ple de gent que arriba sense problemes a final de mes. Una altra perifèria de la vida.
La presentació de Toni Hill organitzada per Narratives Perifèriques a la llibreria cooperativa Espai Llavors, va tenir lloc el passat dissabte 2 d’abril. La xerrada vermut es va allargar més del previst. La gent es va sentir còmoda. La identificació de les veïnes de Bellvitge, La Florida o Torrassa presents al públic, amb les perifèries de les quals es parlava, va cristal·litzar en una mena de complicitat present durant tot el diàleg entre Toni Hill i Silvia Pando, de Narratives Perifèriques. Es va parlar de la perifèria de les ciutats, però també de la perifèria de l’edat, de la classe social o de determinats gèneres literaris.
Hill va explicar com van ser els seus anys a l’institut al barri de Sant Ildefons de Cornellà que van inspirar i documentar l’escenari del llibre Tigres de Cristal, des del realisme d’ubicar cada bar a la seva cantonada, cada olor i cada color fidels als records compartits de totes les que van viure la infància a final dels anys 70 als barris obrers de Barcelona, Madrid, València o Sevilla. “Em va resultar fàcil descriure aquest món perquè jo, per generació i recorregut vital vaig viure gairebé el mateix que els dos protagonistes”, va aclarir Toni Hill i afegeix “No obstant això, la memòria ens pot confondre i per això també vaig fer un exercici de memòria col·lectiva per documentar-me”.
L’escriptor va assegurar que a la gent li agrada identificar-se amb els llocs descrits a Tigres de Cristal, però va reconèixer que “la perifèria no ven, o ven menys, no entusiasma els editors”, tot i que segons la seva opinió: “la ficció és més realista que la no-ficció a l’hora d’explicar com era la gent que va arribar a Sant Ildefons, però s’ha fet poca ficció del Baix Llobregat”.
Respecte a la seva última novel·la, ‘El Oscuro Adiós de Teresa Lanza’, l’autor va confessar que es va quedar amb ganes de poder desenvolupar més tota la qüestió migratòria d’avui dia afirmant que “les persones migrants no són protagonistes de les novel·les, com a molt surten de fons, o només per denunciar la seva situació, però no expliquem les seves vides”. Teresa Lanza és una treballadora de la llar hondurenya que posa veu a la narrativa d’aquest llibre també travessat per una mort. Una novel·la amb components molt diferents dels explorats a altres títols per aquest escriptor que viu a l’Hospitalet i que no descarta poder fer del que observa i sent a l’Hospitalet, un dels escenaris dels seus pròxims llibres.
