La tarda del divendres 18 de març, el Centre Municipal Ana Díaz Rico als Blocs La Florida, va acollir la projecció de ‘A todos nos gusta el plátano’, un documental, rodat i elaborat de forma col·lectiva, sota la coordinació o direcció del fotògraf Rubén H. Bermúdez i guanyador de Documenta Madrid 2021. El jurat del certamen va premiar aquesta pel·lícula per “la seva habilitat per articular un fascinant procés de creació col·lectiva la conclusió del qual és un retrat i, alhora, un autoretrat íntim, càlid i audaç de la comunitat afrodescendent a Espanya”.
El llargmetratge recull gravacions de set persones negres que ens mostren de primera mà la seva intimitat i dia a dia, amb l’objectiu de visibilitzar la comunitat afrodescendent a Espanya. Un d’aquests testimonis que dona vida al film, és el de la cooperativista i foto-artista del barri de la Torrassa de l’Hospitalet, Agnes Essonti.
L’acte començava una hora abans de la projecció amb un taller de cuina comunitària, on es van elaborar patacones i pico de gallo. La idea era compartir “l’acte de cuinar” i així poder oferir als assistents a la projecció un al·licient durant la projecció, a més de la clau del títol del documental. (Pots consultar el procés d’elaboració de les patacones al final d’aquesta crònica).
Segons s’anava apropant l’hora de la projecció, els veïns i les veïnes del barri de la Florida anaven arribant a la sala del Centre Municipal Ana Díaz Rico. L’aperitiu inicial va animar a les persones assistents, que van envoltar la taula on estaven situades els patacones calents i el saborós pico de gallo. Davant l’expectació sobre el menjar que s’estava oferint, Agnès Essonti, fotògrafa i co-realitzadora del documental, va descobrir als assistents la relació d’aquest menjar amb el perquè del títol del documental: “En acabar l’enregistrament no sabíem com anomenar la pel·lícula i, pensant, ens vam adonar que una cosa que ens unia als set és que ens agradava el plàtan. Així que el títol estava decidit”, explicava.
Un documental amb mirada afrodescendent
La sabata d’un bailaor negre introdueix la projecció, que s’allarga durant una hora per mostrar de forma intercalada els enregistraments que han fet els participants del seu dia a dia i que Rubén H. Bermúdez es va encarregar de muntar. Dibuixar, mirar-se al mirall, descobrir-se, crear records, acariciar el teu gat… La nostàlgia impregna tota la projecció, però nostàlgia de què?, “es tendeix a idealitzar les teves arrels, i quan visites al país d’origen dels teus familiars t’adones que aquí tampoc encaixes”, ens explicava Agnès Essonti al col·loqui després de la projecció.
El 2013 el moviment Black Lives Matter va sacsejar la societat mundial i a Espanya una de les persones que va recollir el testimoni va ser Rubén H. Bermúdez amb la publicació del llibre ’Y tú, ¿por qué eres negro?’ el 2018. El llibre planteja qüestions que qualsevol persona afrodescendent a Espanya pot pensar: per què jo sóc negre? Què és ser negre? Quina és la construcció social que fem del negre? O quina és la relació entre Espanya, com a nació, i la negritud? Una obra que va suposar un punt d’inflexió en la visibilització de la comunitat afrodescendent a Espanya. Algunes d’aquestes qüestions es colen de manera explícita durant la projecció amb un tall del vídeo This is colorism del youtuber T1J.
En acabar la projecció, Agnès Essonti va contestar a diversos dubtes del públic i va explicar la situació actual de la seva lluita per la visibilitat de persones afrodescendents: “Rubén i jo ens vam conèixer en un moment en què semblava que no hi havia molta gent negra explicant la seva pròpia història, perquè, encara que en realitat n’hi ha hagut en diferents moments de la història, han estat molt invisibilitzats”. Un exemple paradigmàtic és el dels quadres de Velázquez, ja que “se sap que en realitat molts se’ls pintava Juan de Pareja, que era el seu esclau negre. I així un munt d’històries que queden als marges”, contava als assistents Essonti.
Però davant aquesta realitat tan desigual, de mica en mica la situació va millorant, ja que com explicava Essonti: “Ara mateix estem en un moment molt xulo. Fa vuit o nou anys gairebé no hi havia gent i ara, en canvi, d’aquí un parell de mesos Rubén, jo i altres fotògrafs afroespanyols farem una exposició a la Biennal de Dakar, al Senegal. Aquesta és la primera vegada que s’organitza una exposició, a demanda de l’embaixada espanyola, per a mostrar, a África, fotografies de gent afrodescendent que viu a l’estat espanyol.” Les típiques exposicions del senyor blanc que fa fotos a albins de Kenya van perdent terreny, perquè les persones afrodescendents, i un munt de persones racialitzades, puguin posar la seva història al centre.
* Actualment, es pot gaudir del documental ‘A todos nos gusta el plátano’ a la plataforma Filmin.
Recepta de patacones amb pico de gallo
- 6 plàtans mascle
- 2 tomàquets grans
- ½ ramet de coriandre
- 2 alvocats
- ½ llimona espremuda
- ½ ceba vermella
- Oli
- Sal
- Comencem a escalfar l’oli en una paella i mentrestant es van tallant a trossos els plàtans. Quan estigui bullint l’oli es llença el plàtan.
- Mentre el plàtan es va fregint, es tallen els tomàquets, els alvocats, el coriandre i la ceba vermella a dauets molt petits. Es tira tot en un bol, es sala i s’esprem mitja llimona, per posteriorment remenar-ho tot.
- Quan els trossos de plàtans estiguin daurats tirar-los en un bol amb paper de cuina i quan es refredin una mica aixafar-los perquè quedin amb forma arrodonida i afegir una goteta de llimona.
- Un cop aixafats, fregir-los de nou uns minuts i després de treure’ls afegir una pizquita de sal.
- Serviu-ho amb el bec de gall per sobre.
