Encara no són les 11 del matí d’un 12 de juliol, i les samarretes verdes de la PAH comencen a omplir l’entrada del número 4 del carrer Aigües de Llobregat de l’Hospitalet, entre Pubilla Cases i La Florida. Estan convocades a la porta de la casa on resideixen, des de fa gairebé 4 anys, Loubna i els seus fills. L’Asamblea de Derechos de l’Hospitalet i la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca han fet un esforç extra en la difusió d’aquest desnonament.
A diferència d’altres, aquesta vegada hi ha una resolució judicial que no veu en Loubna una situació de vulnerabilitat i, per tant, recomana el desallotjament. El motiu? La Loubna és autònoma i regenta un petit negoci de barri. Una tenda que, tot i l’impacte de la Covid, i tot i ser l’únic ingrés de la família, l’exclou de la lletra petita que la Justícia entén és condició per aturar la sortida d’un habitatge per la força quan no hi ha alternativa residencial.
Mentre arriba la quarantena d’activistes que flanquejaran l’entrada davant la mirada d’uns sis mossos d’Esquadra, serrallers i representants de la propietat, Districte7 entra a la casa de la Loubna per conèixer la vivenda i parlar amb ella. L’habitatge és un semisoterrani amb una distribució sorprenent, fosc i sense cap finestra a l’exterior.
La “benvinguda” a la casa la dóna un comptador elèctric amb un soroll vibrant que mai s’atura. Al fons del passadís, una estança central que reparteix l’espai en diferents alçades, amb trams d’esglaons per accedir, pujant o baixant, a les diferents habitacions, quatre en total. Costa imaginar que algú pensés en aquesta distribució per a ser una llar.
Al sostre i als murs es poden veure humitats i desperfectes, també floridura a algunes zones. La pudor a humitat es fa més insuportable a la part de darrere d’aquest habitatge, la part més baixa del pis. “Aquí no hi dorm ningú, perquè em fa por que sigui dolent per a la salut”, explica aquesta mare, mentre ens fa una ruta per la casa objecte del desnonament.
La Loubna està nerviosa. No ha dormit en tota la nit. Però també té moltes ganes d’explicar la seva història i que alguna persona entengui la seva situació. Sobre la taula del menjador obre les diferents carpetes on té tota la documentació perfectament endreçada. Tot va començar amb la signatura del contracte de lloguer el desembre de 2017. “Fa 20 anys que visc a l’Hospitalet, però com que soc autònoma és molt complicat que algú em llogui un pis”, matisa abans d’explicar el seu relat: “Jo vaig signar un contracte de lloguer per aquest pis amb Finques Blanco per 500 euros al mes. Recalco el nom de l’agència perquè em consta que hi ha més famílies que han patit problemes semblants amb els seus lloguers”, remarca.
La Loubna paga el seu lloguer durant els primers 5 mesos, fins que la fan fora del pis per no tenir aquest la seva cèdula d’habitabilitat i per tant ser irregular el lloguer. “Em diuen que no he de pagar lloguer fins que tot estigui en ordre”. Des de llavors es troba immersa en una lluita judicial amb la propietat per les obres realitzades o no al pis. “El propietari és un gran tenidor, això vol que quedi clar”, explica l’afectada. Segons denúncien fonts de l’Asamblea de Derechos i la PAH: “És tracta de ‘Tengo tu Piso’ i hi ha companyes que han investigat i han trobat que el propietari té i gestiona més de 20 pisos”.
“Al poc temps d’entrar a viure aquí, des de l’Ajuntament de l’Hospitalet em diuen que aquest pis no té cèdula d’habitabilitat i em donen 10 dies per abandonar la casa”, explica Lubna. I continua: “mai he demanat atur ni he rebut cap ajuda econòmica de serveis socials, però aquesta situació era desbordant per a mi”, narra al temps que afegeix que ha estat víctima de violència de gènere i que així li consta a la seva treballadora social.
Però, no obstant aquesta casuística, des de les administracions encara no li han ofert cap alternativa habitacional fins al moment, segons afirma Loubna. “La treballadora social, en aquell moment, quan em fan fora del pis, només em va oferir anar a l’alberg amb els meus fills i jo m’hi nego, perquè no vull que els nens i jo acabem dormint amb desconeguts”, continua explicant la seva història. La Loubna va enviar als nens al Marroc, sota la cura de familiars, i ella es va buscar la vida fins que la propietat, obligada per l’ordre de l’Ajuntament, va dur a terme les obres necessàries per obtenir la cèdula d’habitabilitat. Segons testimoni de Loubna, va haver una primera inspecció que va rebutjar concedir la cèdula. A la segona, la propietat accedeix a aquesta llicència. Això va passar a l’any 2018.
Els fills van tornar a l’Hospitalet. Però la casa, per a la família llogatera, no reunia encara “els mínims per a viure”. Loubna descriu que: “van arreglar el lavabo, que està bé, i van obrir una porta a un patí interior, perquè no hi havia ventilació a la casa. Una porta que no puc obrir perquè és on tinc la rentadora i perquè el petit pati és compartit amb la veïna i ens crea inseguretat a les dues tenir la porta oberta. També van fer feina a les parets i el sostre, però com veus ara tot està molt malament”.
La propietat aconsegueix la cèdula d’habitabilitat, però la Loubna està convençuda que la casa encara necessita molts millores per a poder ser totalment habitable. L’impagament del lloguer, arran aquesta baralla per l’estat de l’habitatge, ha desenvocat al procès judicial que demana el desnonament de la Loubna.
La Loubna, mentre repassa els seus papers també vol assenyalar que: “al dictamen de l’Ajuntament s’hi diu que cap part podia denunciar a l’altra fins que les obres i la casa estigués bé. La propietat ha incomplert aquest punt a més a més”. Amb llàgrimes i molts nervis, la Loubna conclou: “He patit molt amb tota aquesta situació. Jo només vull justícia, però ni la jutgessa me l’ha ofert, i trobar una alternativa habitacional digna per a la meva família”.
Deixem a Lubna dins de casa, esperant l’arribada de la comitiva judicial. A només uns 10 metres del grup d’activistes pel dret a l’habitatge, hi ha un petit grup que ve en representació de la propietat. “No estem autoritzades per a parlar en el seu nom”, expliquen a Districte7, però de forma indirecta reclamen que el grup de suport a Lubna parli amb l’altra part, perquè afirmen que la història té molts més angles i reclamen sentir també “la seva versió”. Al seu costat, un parell d’operaris que semblen ser els serrallers i justament davant d’una furgoneta i un cotxe patrulla dels mossos amb sis efectius armats.
Quan arriba la comitiva judicial comencen les negociacions entre alguna que altra consigna corejada pel grup heterogeni de veïnes congregades per donar suport a la Loubna. Representants de la PAH i l’Asamblea de Derechos interpel·len pels seus drets i negocien no fer-la fora avui de la casa. I així succeeix. Propietat i inquilina acorden posposar fins al 8 de setembre el desnonament, però seure, igualment, per trobar una solució negociada abans. Potser en format de lloguer social.
No obstant aquest acord, portaveus de la PAH expliquen a Districte7 que esgotaran totes les vies possibles per fer palesa la situació de vulnerabilitat de la Loubna, com a víctima de violència de gènere, mare monomarental i autònoma que treballa per tirar endavant als seus quatre fills. “Buscarem totes les eines per garantir una sol·lució habitacional per a la Loubna i la seva família”, diuen.
