El CAP de la Florida, un dels que més població atén a tota la ciutat, acull des de l’1 d’octubre el programa ‘Benestar emocional i salut comunitària’. Parlem amb la Carlota Vázquez i la Mar Cazorla, les dues joves psicòlogues referents d’aquest programa. Aposten per una salut comunitària que “surti del centre mèdic” i incorpori a les entitats ciutadanes i socials a l’hora de promoure la salut. Tenen clar que no cal esperar a estar malalts per tenir cura de la salut i alhora són conscients que factors determinants, especialment socials i econòmics poden incidir a l’hora de cuidar la salut mental.
A la presentació del programa ja vàreu posar l’accent en el fet que no es tracta de passar consulta i tenir una llista de pacients, sinó de dur a terme accions comunitàries. Com entenem el concepte de ‘salut comunitària’?
Mar: La ‘salut comunitària’ fa temps que existeix, és una eina molt potent que lluita per un canvi de mentalitat als centres sanitaris, enfocada a la població i el seu benestar. Fins ara la salut comunitària la portaven els propis membres de l’equip del CAP que decidien involucrar-s’hi. A la Florida tenim una aposta important, amb dues professionals dedicades a jornada completa a fer ‘comunitària’, una tasca que no es superposa amb el que ja s’estava fent sinó que es potencia i reforça, solidificant la xarxa entre professionals, veïnat i entitats.
Carlota: La nostra figura s’està donant a conèixer i per això estem fent accions comunitàries com per exemple apropar-nos a les escoles i entitats del barri. Potser hi ha hagut alguna confusió, nosaltres no atenem de manera individual, això ja ho fan altres recursos del sistema de salut pública, i el nostre treball està en la dimensió comunitària.
I, doncs, com podeu definir vosaltres la salut comunitària?
M: Pretèn canviar de paradigma i no esperar a estar malalts per visitar un centre de salut primària. Posa el focus en la pròpia comunitat per potenciar la prevenció i la promoció de la salut. Té a veure amb què podem fer en el nostre dia a dia per tenir hàbits saludables, per estar bé, per cuidar-nos i cuidar a les persones que tenim al costat. És treure tot això cap a fora, en lloc de centrar-nos en els símptomes i en la malaltia.
Sabem que el suïcidi és la primera causa de la mort entre els joves a Espanya, una dada molt significativa del que està passant al carrer. Qüestiona: què podem potenciar per no arribar a aquests extrems?
Com han estat els primers mesos del programa benestar emocional i salut comunitària al CAP de la Florida?
Mar: Hem fet molta difusió del programa, perquè es un rol molt nou als equips d’atenció primària. Ho hem explicat tant a professionals com a la gent del barri, i les entitats socials. Ara ja portem una mica de rodatge, coneixem més el territori, el programa en si s’està desenvolupant i anem encaixant a l’equip.
Aquí a la Florida, una vegada ja esteu situades, quina serà la primera acció o projecte que posareu en marxa?
C: Tenim un ventall de possibilitats molt ampli en diversos àmbits però depèn de cada CAP. Cada referent, arreu de Catalunya, es centrarà en aquella escletxa comunitària en que pugui incidir-hi més. Nosaltres ens volem centrar en els col·lectius més vulnerables com la gent gran, les dones i els infants o joves. Els serveis que oferirem han d’anar d’acord amb les necessitats i el diagnòstic psicosocial de la zona.
M: Si ens referim a nens petits, les intervencions van molt lligades a l’escola, no seran intervencions pròpies. Però amb col·lectius com dones o gent gran es tractarà de tallers psicoeducatius i l’acompanyament d’aquestes persones amb l’ajuda d’altres professionals, com serien treballadors socials o infermeres.
La idea és que la salut surti de la mateixa comunitat. Nosaltres també podem fer prescripció social, és a dir, convidar a fer determinades activitats que poden ser beneficioses per a la salut.
Havíeu fet cap estudi de camp previ de la Florida? Què espereu trobar en aquest context social i sanitari?
M: Sí, hem estat un any treballant aquí a la Unitat de Salut Mental de Llobregat (USM) de Collblanc. Vam fer juntes el màster i les pràctiques en aquest servei.
C:… i vam tenir la sort de fer les pràctiques del màster en el territori, per tant ja coneixíem el districte. És una realitat de molta privació socioeconòmica, amb molts determinants que influeixen en la salut de les persones.
El context socioeconòmic vulnerabilitza especialment col·lectius com la gent gran, els infants i joves i les dones.
“La idea és que la salut surti de la mateixa comunitat”
Durant la presentació del programa es va parlar d’una mena de barem de feblesa social que ha servit per fixar llocs, com la Florida, on es durà aquest programa de benestar emocional. Ens podeu explicar quins criteris i factors s’han tingut en compte en aquest procés?
C: A la Florida hi ha una privació socioeconòmica molt elevada i molta població migrada. Per tant, en la primera fase del programa, es van triar els llocs amb més necessitats per veure com funcionava aquest rol, i a partir d’aquesta experiència s’ha anant incorporant la figura en altres territoris.
El nivell socioeconòmic marca una diferència significativa en aquest terreny?
C: Quan no pots focalitzar la teva atenció en la salut mental i emocional, perquè no tens cobertes les necessitats bàsiques -com l’habitatge, la feina o l’alimentació- deixes de cuidar-te. La cura d’una mateixa és molt important, cal posar el focus en nosaltres mateixos com a individu per poder desenvolupar-nos bé.
Potser no hi ha temps a pensar en salut mental quan tens altres necessitats més bàsiques. És una qüestió de privilegi.
Per ser joves, creieu que en la vostra formació acadèmica heu tingut més consciència de la necessitat de tenir cura de la salut mental que generacions prèvies?
C: No sé si hem tingut més en compte la salut mental que els professionals de generacions prèvies perquè no conec la realitat, però crec que la nostra generació està veient molts canvis en la societat i està posant el focus en la salut mental per a no desenvolupar altres problemes més greus.
M: Sortint del nostre rol de sanitàries, nosaltres som molt joves. La Carlota té 25 anys i jo 24, i som persones que hem anat al psicòleg tota la vida. Creiem en el poder que té cuidar de la salut mental. En general, la nostra generació està molt més sensibilitzada i veu com surt aquest sentiment de malestar que s’ha estat reprimint al llarg dels anys. És evident que hi ha una necessitat.
C: Estem encaminades a canviar l’estigma. Abans feia vergonya dir que anaves al psicòleg, ara és el més normal del món, i és cap on hem d’anar. Quan tens una necessitat has de cuidar-te i curar-te.
“Potser no hi ha temps a pensar en salut mental quan tens altres necessitats més bàsiques”
Diríeu que la pandèmia ha generat més o nous problemes de salut emocional i psicològica o ja hi eren de forma latent i els ha fet emergir?
C: El confinament a casa, la incertesa de la situació, les dificultats econòmiques, socials i familiars han fet que emergeixi una problemàtica emocional important. La pandèmia ha causat estralls a tota la població, especialment als joves.
M: En col·lectius com la gent gran el propi fet de quedar-se a casa ja fa que físicament l’afectació sigui molt més gran. Els joves, però, ja tenien problemes emocionals abans de la pandèmia i han vist com es trencava el seu procés de socialització, fonamental per un bon desenvolupament.
Aquests són problemes socials i del propi sistema, i han afectat a totes les etapes vitals, no només als joves. Adults que s’han quedat sense feina, amb incertesa sobre tota la família, han patit una angoixa que es veurà reflectida en els propers anys i potenciarà tots aquests problemes de salut mental.
