La política municipal a L’Hospitalet no desperta passions ni entre la majoria de les veïnes i els veïns ni entre les persones que viuen en altres poblacions. Una ciutat desapercebuda que només desperta interès entre els diferents lobbies habituals que estan sempre preparats per esprémer qualsevol ciutat que els seus governs els permetin treure’n profit.
És obvi que la pandèmia no ha estat fàcil de gestionar per cap ciutat i prendre decisions en aquest sentit no ha estat senzill per ningú. La decisió de la ciutat de L’Hospitalet és, a grans trets i en essència, mantenir els mateixos plans que hi havia prèviament i, en tot cas, l’aposta de futur immediat se suposava que vindria de la ma d’un “Pacte de ciutat” que esdevé un dels primers productes exposats amb tota la força comunicativa que l’Ajuntament ha decidit imposar especialment aquesta legislatura.
La revisió d’aquest pacte de ciutat es fa en un acte on no falta la periodista estrella convidada per guarnir l’acte de solidesa, igual que es va fer pel primer acte dels espais de suposats “Dialegs per la construcció” de la ciutat. Aquest darrer espai, venut com un acte de participació empresarial i social de la ciutat va comptar només amb la part de lobbies habituals i va ser en format monòleg perquè en cap cas hi va haver intercanvi ni participació dels agents veïnals de la ciutat. Això si, a partir d’ara ja podem anar-nos acostumant a que qualsevol ocurrència comunicativa tindrà molts guarniments com ara una pròpia web. Hi ha web del pacte de ciutat, amb els seu vídeo corresponent i el mateix format reproduït per l’espai de monòlegs amb el nom de “Diàlegs”.
Però anem a allò que més podria interessar a les veïnes i veïns, perquè representa que és l’essència del futur immediat de la ciutat.
El pacte de ciutat, que ha vingut acompanyat també d’una campanya comunicativa poques vegades vista a la ciutat. La mateixa força mediàtica ha vingut posteriorment per anunciar, un any després de l’inici de la pandèmia, que el 60% de les d’actuacions s’estan portant a terme amb un primer informe de “rendiment de comptes” amb un contingut bastant inquietant per qualsevol que se’l llegeixi amb deteniment.
Entre el veïnatge sempre hi ha hagut el dubte sobre la transparència de l’Ajuntament i, en aquest cas, un document tant important validat per totes les forces polítiques fa la presentació estel·lar de la primera rendició de comptes amb 209 de les 224 accions previstes sense els indicadors definits. Això significa que ja podem confirmar que mai podrem saber si el pacte de ciutat s’ha complert o no, perquè els indicadors caldria haver-los pactat abans per poder fer la valoració posterior. En altres paraules, preparem-nos per la despesa comunicativa a pocs mesos de les properes eleccions per explicar el gran èxit de la consecució del pacte de ciutat.
Per altra banda, seguint amb les sospites de poca transparència que tenen algunes persones de la ciutat, el document que ha de ser fonamental pel futur de la ciutat es presenta amb 224 futures accions de les quals 190 no tenen el pressupost definit un any després de l’inici de la pandèmia. No cal ser llicenciat en ciència política per saber que qualsevol acció ha de comportar una despesa i que només amb aquesta dada pots valorar la importància que se li està donant.
Però anem a revisar una mica més el document que es presenta com la clau de la recuperació de la ciutat. Entre les accions que diuen que estan en desenvolupament hi ha de sorprenents com ara el foment del consum de proximitat que ja estava contemplat al Pacte Local del comerç de l’any 2018. És a dir que les accions del pacte de ciutat anunciat a bombo i plateret ja estaven pactades en altres contextos. Sorprèn també que una actuació que es marca com “en desenvolupament” encara no tingui definit el pressupost tal i com dèiem anteriorment. En aquest mateix sentit sorprèn que s’inclogui com a mesura “finalitzada” la creació d’una borsa de treball que tampoc no queda clar quina novetat ha aportat perquè, malgrat que l’acció està ja tancada, tampoc disposa d’indicadors i, per suposat, tampoc no està definit el pressupost.
Tampoc no hi ha definits els indicadors per potenciar la contractació laboral de col·lectius amb dificultats d’accés al mercat laboral i, encara menys, cap pressupost fet públic. Passa el mateix amb la mesura relativa a la inserció laboral de dones de més de 45 anys de la ciutat: cap indicador i cap pressupost en una mesura que s’esperaria que no estès en un pacte de ciutat perquè hi ha una pandèmia. Com dèiem, l’èxit de la proposta està assegurada.
Fins i tot hi ha mesures que engrandeixen el número de les centenars d’actuacions que hores d’ara es qualifiquen com “en estudi” però que igualment estan ja incloses, com és el cas de “promoure l’ocupació de qualitat”. Òbviament tampoc no té indicadors. És a dir que un bon grapat de suposades propostes son aspectes a estudiar, però no a fer. És una manera si més no peculiar d’arribar a les 224 accions.
D’altres mesures de les que no tenen pressupost assignat depenen dels Fons Next Generation, però estan incloses com a futures accions, com ara el famós clúster biosanitari de Bellvitge que, aprofitant la ocasió que poden caure diners públics d’Europa, es presenta demanant la quantitat de 30 milions d’euros. Si cauen d’Europa ja no caldrà anar-los a buscar a cap lloc i a sobre tindrem una altra acció feta del pacte de ciutat. Ara si, per fi, després d’anys de repetir-ho, caurà del cel el clúster en substitució d’aquell gran projecte que havia de transformar-nos com la capital europea de la medicina tradicional xinesa i que tants titulars va aconseguir als mitjans.
La implementació del 5G a la ciutat també l’hem colat dins de les accions del pacte de ciutat malgrat, en aquest cas sí que hi ha una denominació més concreta al pressupost on diu “iniciativa privada”. És a dir, que unes empreses de telecomunicacions vindran a la ciutat a instal·lar les seves antenes i a fer negoci, però la seva acció comercial es converteix en una de les mesures del gran pacte de ciutat.
Al document marc també hi figura com a mesura “Assegurar la transparència en totes les comunicacions institucionals”. En aquest cas l’acció la vinculen a “Mantenir en tot moment una actitud transparent en tots els mitjans informatius digitals de l’Ajuntament”. A la descripció d’aquesta actuació es cita al Consell Consultiu i Assessor de Mitjans de Comunicació com un estament relacionat amb la transparència i rigor. El rigor i la transparència cau fins al fons de la terra quan a la informació d’aquest òrgan encara hi consten els polítics i societat civil nomenada l’any 2016 a l’inici de la legislatura anterior.
En qüestions d’espai públic no cal dir que el govern actual ha mantingut un model de ciutat de continuïtat dels anys 80. Al pacte de ciutat hi ha l’atreviment de proposar-se recuperar l’espai per a la ciutadania i en aquest recuperar per la ciutadania inclou adjudicar espais per a l’hosteleria. Aquest apartat inclou com a acció “estudiar la limitació de l’estacionament de motos a les voreres”. És a dir que l’acció és l’estudi però no l’acció d’alliberar d’obstacles les voreres. En aquest sentit, dies abans del show de la rendició de comptes del document es van pintar alguns espais per aparcar motos. Per poques hores van poder incloure aquests aspectes entre el 60% d’accions iniciades, sense contar que la feina està tant endarrerida des de fa anys que caldrà triplicar aquests espais com a mínim.
Com es pot veure hi ha moltes accions que s’esperen hi hagi o no hi hagi pandèmia. Algunes persones podrien pensar que aquest document casi màgic de recuperació incorpora directament la feina que els diferents regidors tenien planificada fer al llarg d’aquests propers anys i que han sofert una mica de maquillatge per vendre’ns el producte. I és que no hem oblidar que el pacte de ciutat està definit a la web de l’Ajuntament (LH ON) com el “Document que recull les actuacions concertades per a fer front a les conseqüències socials i econòmiques de la COVID-19”. Però com s’ha vist en aquest repàs hi ha molts aspectes que no encaixen amb aquesta missió.
Més endavant trobem altres iniciatives del pacte de ciutat un tant inquietants com ara la definida com a “Promoure la circulació sostenible de vehicles a motor”. Repetim: “Promoure la circulació sostenible de vehicles a motor”. I, entre d’altres, també hem col·locat aspectes com ara la “renovació” de bancs i jardineres també pendent de Fons Europeus.
Mentre les grues i excavadores han continuat treballant i fins i tot han accelerat la velocitat aprofitant que tothom érem dins de casa, l’engranatge polític ha continuat funcionant a la ombra. Amb la comoditat de ser una ciutat on ni tant sols l’escàndol del Consell Esportiu aconsegueix que els mitjans de comunicació amb més recursos vinguin a tirar de tots els fils que les veïnes i veïns coneixen que existeixen.
Tampoc és centre mediàtic la situació de tensió i de reduïda inversió en professionals dels serveis socials que es manifesten contínuament des de fa mesos. Uns serveis socials que sustenten com poden la situació de precarietat que la ciutat arrossega amb polítiques negacionistes de pobresa que han portat al consistori a no recolzar el recompte de persones sense llar de la ciutat. La maquinària comunicativa maquilla la situació i fins i tot aconsegueix titulars explicant-nos que L’Hospitalet estava entre els 34 ajuntaments de tota Espanya amb millor inversió en serveis socials. No cal que us descobreixi en quina posició, d’aquests 34, estava la que se suposa que és la segona ciutat de Catalunya. Mai ser l’últim havia estat tant celebrat.
I és que ser una ciutat a la ombra, passant desapercebuda, és una gran comoditat per a qui governa. Així doncs, la oposició té un paper en els propers mesos que també serà observada de ben a prop per les veïnes i els veïns. L’interès pels plens municipals pot caure encara més si no es doten de continguts concrets de la ciutat i no només simbòlics. La inversió de temps i feina per part dels grups polítics haurà de ser demostrada cada setmana sense excepció si hi ha realment esperit de renovació.
