Dilluns 14 va obrir l’oficina de rehabilitació energètica i millora dels edificis al barri de Bellvitge, a la biblioteca municipal. Aquest espai de l’ajuntament s’ha creat de cara a explicar a les comunitats dels blocs de pisos del barri les opcions de subvenció de les obres de rehabilitació dels edificis, sobretot pel que fa als ascensors, amb l’objectiu, d’una banda, de millorar les condicions del veïnat i de l’altre d’incrementar l’estalvi energètic. Amb tot, i malgrat que de bones a primeres sembla una decisió constructiva, els veïns i les veïnes miren amb escepticisme un espai creat a menys de set mesos de les eleccions municipals.
“Volem millorar les condicions dels ascensors i les escales que donen als pisos dels nostres blocs, però fa molt de temps que dura aquesta situació i creiem que ara tot és molt precipitat, tenim un barri de gent gran i aquesta demanda la portem de fa molts anys” ens comenta en Juan, de rambla marina 281.
Segons dades dels anuaris estadístics de l’Hospitalet, el barri de Bellvitge tenia una població de 24.177 habitants al 2020, dels quals entre 60 i 90 anys hi havia 8.200 persones, sent el barri de la ciutat amb més persones d’entre 75 i 79 anys, amb gairebé 2.000. A més a més, és el barri on viuen més persones soles entre 75 i 84 (534) i el segon amb més persones vivint soles de més de 70 anys (més de 1.000 persones). Aquestes dades són progressives en els darrers anys, pel que la demanda de la millora dels accessos a les escales, dels ascensors i els esglaons interiors fa molt de temps que es reclama, tenint en compte que és la gent gran qui té més dificultats en habitatges poc preparats per a mobilitats reduïdes.
“En molts programes electorals venia la millora dels ascensors i les escales d’entrada als blocs de Bellvitge, i fins ara que han arribat els fons europeus sembla que no ho han vist clar. Creiem que les xifres econòmiques que ens surten a l’estudi són molt baixes, i si hem d’avançar els diners les veïnes i els veïns no fa cap gràcia” comenta en Josema, del carrer de Portugal 33. Amb tot, no només hi ha crítiques a la sortida de l’oficina. “Ens hem de posar d’acord les comunitats per impulsar aquest projecte, per la gent gran i amb dificultat de moviments per l’edat és necessari” ens comenta la Felis, de Rambla Marina 316.
L’estudi presentat per l’Ajuntament de l’Hospitalet proposa una execució de sis mesos per fases en la qual no s’hagi de desallotjar el veïnat, tot i que com li han confirmat a alguns veïns i veïnes, en les fases finals es possible que s’hagi d’abandonar la finca durant 3 o 4 dies màxim. La fase començaria enderrocant el vestíbul actual, construint els fonaments per instal·lar el nou ascensor amb un accés temporal, abans no s’aixequi el nou replà. Segons els plànols ensenyats (no es poden veure per internet, només in situ a l’oficina) l’ascensor quedaria extern i les escales que actualment s’aixequen per accedir al vestíbul desapareixerien, deixant totalment plana l’entrada.
Un cop posat en marxa el nou ascensor, es procedeix a desmuntar l’actual. S’inicia el nou tram d’escala, treball que s’ha de produir planta per planta, substituint les escales interiors per un passadís. A priori, mentre duressin les obres, coexistirien les escales actuals amb unes provisionals. El passadís connectarà el nou ascensor amb els pisos, sense necessitat d’escales. D’aquesta manera, s’eliminaria el problema històric de l’ascensor en plantes a meitat d’un pis i de l’altre, com es va encarregar de recalcar la regidora de Sostenibilitat, Habitatge i Joventut, Laura García Manota.
No obstant, tot plegat, només es podria tirar endavant sempre i quan primer es faci la rehabilitació de la façana de cara a millorar l’estalvi energètic. Per tant, tal i com algun veí va preguntar a l’oficina, aquells qui hagin canviat l’ascensor en els darrers mesos no podran optar a la subvenció prevista dels fons europeus, ni tampoc aquelles comunitats que només vulguin fer el canvi d’ascensors i d’escales interiors.
Com es pretén pagar?
Aquest és un dels temes més preguntats per les comunitats. A priori, l’estudi estipula que una obra d’un edifici pot rebre fins a un 65% de subvenció europea (si tot el veïnat canviés el sistema de calefacció a aerotèrmia es podria aconseguir un 80%). Si ens hi fixem només amb la instal·lació de l’ascensor, la xifra pujaria als 273.740 euros per escala. La renovació de les façanes i mitgeres incorporant aïllament tèrmic seria de 142.589 euros, una acció que, de cara a aconseguir les subvencions, seria el primer pas a executar, segons expliquen a l’oficina, tal i com hem comentat prèviament. Segons s’explica en el document de l’ajuntament, la reparació de l’òxid de les baranes o les esquerdes estructurals també entrarien dins de les rehabilitacions acceptades per demanar els ajuts.
Però el problema gran rau en la quantitat econòmica estipulada en les estimacions de l’ajuntament. Consultat a un administrador de finques del barri per Districte 7, només crear un calaix nou per a la nova situació d’un ascensor i rehabilitar tota l’estructura d’una sola escala podria costar al voltant d’uns 600.000 euros, per tant, altres opcions serien més econòmiques dins de la relació comoditat-eficiència, com ara elevadors en les plantes on es necessiti. D’aquesta forma, la xifra de 273.740 euros per a rehabilitar l’ascensor quedaria curta, a banda d’haver d’afegir prèviament les millores d’eficiència energètica.
A més a més, segons hem pogut saber, la porteria que havia d’engegar la prova pilot, al carrer Rambla Marina 420, va aprovar en junta tirar endavant un pressupost extern de cara a millorar la mobilitat de les veïnes i els veïns, amb unes accions diferents al projecte de l’ajuntament.
“Ens agradaria conèixer les xifres exactes, ens parlen sempre de valors aproximats i això no ho acabem d’entendre. Si avancem els diners i després no hi ha subvenció per qualsevol motiu, qui ho eixuga això? Ens agradaria una mica més d’exactitud” comenta en Roberto, veí d’Avinguda Amèrica 95, al costat de l’oficina. “El problema és posar d’acord a tota la comunitat, a mi ja m’agrada el projecte però, entre que ho debatem i s’executa poden passar anys” ens comenta en Marcos, d’Avinguda Mare de Déu de Bellvitge 66A.
Des de l’oficina de rehabilitació energètica ens expliquen el projecte mostrat als panells, tot advertint que s’ha demanat que es passi a PDF perquè la gent tingui més accessibilitat a les comunitats i no hagin de venir a la biblioteca a estudiar-lo. Ens expliquen que les preguntes veïnals solen anar entorn a què aspectes han de millorar per poder accedir a la subvenció i aclareixen que, obres que tenen a veure amb la part elèctrica, amb el gas, amb les baixants o amb millores d’accessos poden arreglar un habitatge, però no milloren l’eficiència energètica, per tant no es podria optar a les subvencions europees.
Com bé es va preguntar des de Districte 7 a l’ex regidor i ara cap de llista d’ERC Jaume Graells ara fa unes setmanes, les promeses no complertes sobre la millora dels ascensors a Bellvitge per part de l’Ajuntament venen de molt lluny. Fa dos anys, Núria Marín explicava que “espera ben aviat fer la prova pilot dels nous ascensors”. La impressió del veïnat és de tenir al davant un altre projecte, que si bé alguns veuen engrescador, una bona part ho observa amb seriosos dubtes i com una nova arma política prèvia al proper mes de maig.
