Molta gent es pregunta per què a WODS ens posicionem políticament. La resposta és més complexa però es podria resumir en què entrenar (i sobretot segons com ho facis) també és fer política.
En l’àmbit individual, entrenar és assumir la responsabilitat individual de la teva salut física i mental. Entrenar és empoderar-se, estimar-se i estimar als altres perquè si tu no estàs bé no podràs ajudar a ningú o no podràs ajudar-lo tant com voldries/podries si et cuidessis.
I a nivell sistèmic, com i on entrenes també és fer política. En un món ultra competitiu, individual, patriarcal i esclau de la imatge entrenar pot ser activisme pragmàtic.
Entrenar en comunitat, compartint més que competint, entrenar sense miralls ni cànons de bellesa, entrenar tots junts, fomentant el respecte i la diversitat, com a eina d’integració, entrenant des de l’educació i no des de la imposició.
Digues-me si entrenes o no, a on, com i amb qui i em podré fer una idea de com ets.
Perquè mentre la gent es pregunta per què a WODS ens posicionem políticament jo em pregunto ¿per què no ho fa la resta?
