El passat 23 de març va tenir lloc la xerrada online ‘Parlem de la Sanitat Pública’ (I) organitzada per l’Espai de Ciutadania i moderada la periodista Milagros Pérez Oliva per abordar amb diversos agents del municipi la situació del sistema sanitari a l’Hospitalet de Llobregat.
A aquesta primera sessió -la següent està programada el dia 12 d’abril- l’atenció Primària va ser la protagonista de la conversa. En concret, analitzant la situació als 12 Centres d’Atenció Primària (CAP)s que hi ha a la ciutat i que donen cobertura a les 270.000 persones censades al municipi.
Entre les principals reflexions, va destacar la manca d’inversió pública al llarg dels darrers anys. “L’any 2009 la inversió al conjunt de l’Estat va ser de 70.500 milions d’euros, dels quals només el 15% es va destinar a Atenció Primària. L’any 2019, aquest percentatge és el mateix i amb un volum d’inversió de 71.000 euros, gairebé congelada en una dècada”, va argumentar Milagros Pérez Oliva per obrir el conversatori, afirmant que la pandèmia de la Covid-19 ha sigut una prova d’estrès per a tota la societat, però especialment pel sistema de Sanitat Pública.
Al llarg d’una hora i mitja, i amb un públic farcit de professionals sanitaris del municipi i que participava pel xat, les diferents ponents van desgranar els seus neguits al voltant de la manca de personal sanitari (amb l’afegit de l’esgotament físic i mental arran la pandèmia), la manca d’espais o equipaments per atendre el volum de població, les llistes d’espera o la dificultat per coordinar tractaments hospitalaris i crònics d’una manera unificada o com s’ha adaptat l’activitat sanitària en temps de Covid-19.
D’aquesta manera, la Montse Honrubias, membre de l’ACAF, l’Associació Catalana d’Afectades per la Fibromiàlgia, va destacar a la seva primera intervenció la falta de preparació per part del sistema, els facultatius i els pacients a l’hora de posar en marxa l’atenció telefònica o la demanda de cita prèvia. “Es van veure unes cues a les portes dels CAP que feien vergonya”, va relatar en les seves pròpies paraules. Un escenari molt complicat als primers mesos de pandèmia per a persones amb patologies o malalties cròniques que demanen més atenció mèdica, directa i constant, com ara les afectades per una fibromiàlgia.
Per la seva banda, Maite Fernández, infermera del CAP de Can Serra i Secretaria general d’Atenció Primària de CCOO a l’Hospitalet de Llobregat, va assegurar que: “el personal sanitari estem al límit, s’han incrementat les visites domiciliàries i telefòniques, amb la mateixa plantilla. Estem doblant torns, amb llistes d’espera inabastables de 30 o 40 pacients i molt poc temps d’atenció. Així és impossible oferir una atenció de qualitat”, va concloure.
Fernández també va destacar la necessitat d’augmentar el personal específic als CAP: comptar amb més treballadores socials o gestores per a atendre casos de pacients crònics complexos. Respecte a aquesta qüestió, Maite Fernández va recordar que només a l’Hospitalet Nord hi ha 1.900 persones en aquesta situació d’atenció freqüent, moltes vegades urgent. D’aquestes persones, prop de 900 necessiten visites domiciliàries. “Aquesta és la realitat amb la qual es troben els gestors o gestores de casos… i només hi ha un professional amb aquest rol per cada centre… estan desbordats”.
Sobre aquesta càrrega assistencial va parlar també Pedro Luna, president de l’Associació de Veïns i Veïnes de La Florida, qui va recordar que a La Florida des de fa més d’una dècada es reclama un nou Centre d’Atenció Primària, donat que ara mateix només hi ha un centre de referència (CAP de Pajaritos) per donar servei fins a 55.000 persones. També va recordar que “l’any 2018, amb la signatura del Pacte de Salut i Benestar entre la conselleria de Salut i l’Ajuntament de L’Hospitalet, es van prometre 15 milions d’euros per part de la Generalitat per fer el segon CAP de La Florida -llavors a Avinguda Catalunya-, el CAP de Sant Josep, la reforma del CAP de la Rambla Just Oliveras i també el nou CAP de Santa Eulàlia, en substitució de l’antic espai al carrer Jacint Verdaguer”. Luna va remarcar que, entre aquests anuncis, només l’últim, el relatiu al CAP de Santa Eulàlia, s’ha materialitzat. Fa uns mesos es va inaugurar aquest centre a tocar del Parc de l’Alhambra.
A continuació va participar en la xerrada online, el metge de família a Bellvitge, ja jubilat, Francesc Casado, qui va voler posar l’accent en un parell de temes que al llarg de la conversa es van repetir com a grans reptes de l’Atenció Primària a l’Hospitalet: com abordar el tractament de molta gent gran, amb problemes de mobilitat i amb necessitats a consulta més exigents que altres pacients. I, en segon lloc, el tema del seguiment del tractament de persones amb malalties cròniques. És a dir, la continuïtat, comunicació i interrelació entre l’àmbit hospitalari i l’àmbit d’atenció primària. “De vegades, el metge de família no té el temps suficient per realitzar una consulta quan la persona té dificultats per expressar els seus símptomes o, directament no pot baixar a la consulta per problemes de mobilitat i la manca d’accessibilitat dels seus habitatges”, va explicar el Francesc Casado. Va afegir que “l’aplicació de La Meva Salut està molt bé i ajuda, però no recull totes les actualitzacions dels historials de consultes i en el cas d’un pacient amb patologies cròniques, aquesta comunicació perquè el metge de capçalera tingui tota la informació és molt important”.
L’envelliment de la població
Precisament, l’envelliment de la població i les seves noves necessitats sanitàries es van abordar per part de totes les persones ponents com a un punt crític a considerar des de l’Atenció Primària al municipi. “No és un problema petit, a l’Hospitalet hi ha barris com ara Bellvitge que per no tenir ascensors a cada pis es genera un aïllament i barrera per a moltes persones, no només grans, també persones joves amb crosses o cadira de rodes”, va explicar Montse Honrrubia.
Entre les reflexions finals, a les quals es va sumar part del públic connectat a la trobada online, va destacar la denúncia compartida respecte a la voluntat i responsabilitat política de no invertir com cal a l’atenció primària, i com aquest deteriorament beneficia a la sanitat privada. “La sanitat privada només vol assumir qüestions rendibles, mai assumirà els trasplantaments o altres necessitats… ells volen negoci i intervencions ràpides, com les cataractes”, va assegurar el metge Francesc Casado. D’altra banda, Maite Fernández, com a representant sindical, també va voler remarcar que les professionals sanitàries no se senten prou valorades econòmicament, ni laboralment, ni professionalment. Aquest factor agreuja l’esgotament que ha comportat aquest any de pandèmia i que provoca que moltes treballadores i treballadors decideixin fer el pas d’entrar a la privada.
Com a cloenda de la xerrada, Enric Roldán, membre d’Espai de Ciutadania, va recollir una pregunta emesa des de Districte7 “Com atendre i garantir la sanitat universal del conjunt de veïns i veïnes de la ciutat que no poden accedir a l’atenció primària en no poder accedir al padró, tràmit obligatori per obtenir la targeta sanitària?”. Amb aquesta qüestió a l’aire es va emplaçar a participar en la següent conversa sobre Sanitat Pública a l’Hospitalet, convocada pel 12 d’abril, també de forma online.
