Pràcticament un centenar de persones van ser desallotjades el passat dilluns 22 de novembre, de la nau ocupada des de fa com a mínim 5 anys i on vivien a l’avinguda Vilafranca, al barri de Sant Josep. Algunes d’elles van trobar un indret on dormir al llarg de la tarda però de les 50 sense solució habitacional, almenys 12 han arribat a dormir dues nits al ras. Aquestes persones denuncien que “no han trobat resposta per part de serveis socials” malgrat havien adreçat un escrit a la magistrada que va ordenar el llançament. Una petició d’auxili que el jutjat d’instrucció número 7 de l’Hospitalet va fer arribar a l’Ajuntament quan va signar l’ordre judicial, segons van confirmar fonts municipals. A aquesta nau, segons informació de fonts institucionals, vivia també una vintena de menors d’edat escolaritzats a diversos centres educatius de l’Hospitalet de Llobregat. Per tant, amb arrelament al municipi.
En una compareixença davant la premsa local, el regidor d’Equitat, Drets Socials i Recursos Humans, Jesús Husillos, ha afirmat que el govern local tenia coneixement de la situació però que “els Serveis Socials només actuen a demanda” de les persones interessades.
En la seva intervenció, el regidor responsable dels Serveis Socials ha afirmat que “els processos socials són processos individuals, com a màxim familiars”, justificant així una possible intervenció individualitzada dels casos. Hores després Roxana, una de les persones desnonades, sortia enfadada de la cita amb la seva treballadora social: “m’ofereixen tres nits a l’alberg només per a mi, ho he rebutjat perquè no puc deixar el grup al marge. Molts no poden ni tan sol sol·licitar aquesta ajuda perquè no tenen cap documentació en vigor”.
Al carrer la primera nit de temporal
Més d’una desena de persones ha dormit al carrer les dues següents nits, la primera al parc que hi ha a la cruïlla entre l’avinguda Vilafranca i el carrer Canigó, al barri de Sant Josep. Alguns veïns i veïnes del barri s’hi han acostat per proveir-los de brou, mantes i tendes de campanya per tal d’ajudar-los a suportar millor les baixes temperatures.
I és que el desnonament de la nau ocupada del carrer Vilafranca, que va agafar per sorpresa als seus habitants, es va donar a poques hores que comencés el primer temporal hivernal d’aquesta temporada. Amb una caiguda en picat de les temperatures, moltes de les persones residents a la nau, especialment aquelles amb fills menors d’edat, van buscar un lloc on dormir a casa de familiars, amics o intentant -sense èxit- entrar a una altra nau abandonada prop d’on havien estat desallotjades. Un grup nombrós s’ha mogut per la ciutat al llarg d’aquest dimarts buscant on refugiar-se de la pluja i intentar trobar una solució habitacional el més aviat possible.
De moment, aquest grup ha fet el seu refugi sota els porxos d’un edifici a l’Avinguda Catalunya on han continuat rebent la solidaritat de moltes veïnes i la visita de la Guàrdia Urbana.
Actuació de serveis socials “a demanda”
Durant la tarda del dilluns 22, un parell d’hores després del desnonament, la Síndica de Greuges de l’Hospitalet, Merche García, i el cap de l’oposició municipal, el regidor d’ERC Toni García, es van apropar a les immediacions de la nau. Fruit de les seves trucades a diferents àrees del Govern municipal es van aconseguir certes coses i d’altres no. En primer lloc, aquests moviments polítics van motivar la presència del Roberto González, assessor municipal d’habitatge i encarregat de mediar als desnonaments, i també del Director del Servei de Benestar i Drets Socials, Antoni Rivera León, present al lloc dels fets durant aproximadament dues hores.
Per una banda, arran les negociacions informals, es va acceptar la petició de les persones desallotjades de poder entrar de nou a la nau per a recollir més pertinences i coses personals. Entre les 13 i les 16:30 hores aproximadament, els mossos van donar 10 minuts per persona per recollir el més imprescindible: documentació, medicines, roba… i així ho va fer la gent.
Una vegada al carrer feien repàs de tot allò que deixaven enrere: joguines dels nens, bicicletes, estris de cuina, electrodomèstics, més roba o llibres. Per això era important, per a elles,tornar a entrar amb una mica més de temps. Els mossos, però, ja havien fet el relleu a l’equip de vigilància contractat per la propietat, la immobiliària La Llave de Oro, i això ho complicava més encara.
Mitjançant intervenció del regidor municipal de Convivència i Seguretat, Pepe Castro, també present a la zona, es va poder muntar un nou dispositiu dels mossos per controlar aquestes entrades paulatines i aconseguir així l’autorització de la propietat per recollir més coses. Aquest dispositiu va estar operatiu fins les 20 hores aproximadament. No obstant , van quedar dins l’edifici un munt d’objectes: grans electrodomèstics, mobles i la ferralla recollida durant diverses jornades de feina, principal font d’ingressos de molts dels residents de la nau.
En segon lloc, també per intervenció de la Síndica de Greuges, l’EPHUS, l’Àrea d’Espai Públic, Habitatge i Urbanisme de l’Ajuntament de l’Hospitalet, va cedir un magatzem per desar uns dies algunes de les pertinences, primer al carrer Cobalt i després al carrer Enric Prats, tot i que finalment per manca de transport, la pluja i dificultats amb el poc marge horari disponible, així com la temporalitat dels ús de l’espai -fins aquests divendres- les persones desnonades van preferir no fer ús d’aquest recurs.
Per la seva banda, mentre Mossos, Guàrdia Urbana o fins i tot el vigilant de la propietat remitia a totes les afectades a Serveis Socials, els seu responsable tècnic, l’Antoni Rivera va afirmar lacònicament a Districte7 mentre abandonava el lloc, sense prèviament haver parlat amb cap persona afectada que: “quan va arribar la comitiva judicial es va informar dels recursos municipals disponibles de Serveis Socials a tothom, hi havia un dispositiu muntat, però a les 15:30 hores cap persona l’havia demanat”, i per tant l’Ajuntament no podia actuar sense aquestes peticions.
Precisament, aquest fet, és el que ha remarcat també Jesús Husillos, regidor responsable de Benestar Social: “tradicionalment, a aquesta ciutat s’ha considerat que no és adient la presència dels professionals dels serveis socials en aquestes situacions. Es treballa prèviament amb les persones que coneixem, que només era una en aquest cas”, explica. Husillos afegeix: “No hi ha termini ni data per a les necessitats socials. Les persones que necessiten ajut social l’han de requerir. Els Serveis Socials no tenen una vocació d’anar de porta en porta per més que una situació com la d’ahir es consideri el contrari. Actuen a demanda”, conclou el regidor.
Per la seva part, Merche García, Síndica de Greuges de l’Hospitalet, ha anunciat que ja ha posat en marxa un expedient d’ofici “per estudiar, investigar i analitzar l’actuació dels Serveis Socials de l’Ajuntament de l’Hospitalet, des que es va notificar el desnonament per part del jutjat, fins que es produeix el desnonament, així com les accions posteriors”. En resum, esbrinar què ha fet l’Ajuntament de l’Hospitalet respecte als ajuts d’urgència cap a aquestes persones en risc d’exclusió social abans, durant i després del desallotjament.
L’endemà del desallotjament
A primera hora del dimarts 23, algunes de les persones desnonades van tractar d’anar de nou a l’antiga fàbrica, per tal de recuperar alguna pertinença més, tal com s’havien compromés els mossos si la propietat també donava el seu vist-i-plau. Sense sort. Les obres d’enderrocament ja havien començat i cap persona podia accedir al recinte.
David, un dels homes que va dormit al ras al parc la primera nit denúncia que “sobre les 3 o 4 de la matinada vam veure molt moviment de furgonetes a la nau. Al matí del dimarts ja no hem vist entre les coses que havien apilat els operaris cap televisió o nevera que havien quedat dins. A banda de la casa, hem perdut o ens han robat moltes coses de valor”.
Des d’allà, una de les dones es va adreçar a l’Oficina de Serveis Socials ubicada al carrer Santiago Apòstol amb un llistat de 12 persones en la mateixa situació. Allà li van explicar que “no hauria una sol·lució col·lectiva, que calia que cada persona, de forma individual, s’adrecés al seu referent social.
Roxana, que sí que disposa de padró municipal, es va apropar al carrer Barcelona, on afirma que li han ofert “només per ella una plaça a l’alberg fins divendres”. Ella va sortir enfadada i va rebutjar l’ajuda perquè sentia que no podia deixar al marge a la resta del seu grup: “Ens volen desunits i que cada vegada siguem menys persones les que reivindiquem el nostre dret a tenir un sostre. Ens han tractat com a gossos. Jo puc demanar alberg perquè estic empadronada, però hi ha persones que no tenen padró i altres que ni passaport perquè això també costa diners. Sense identificació no podem demanar suport”. “Nosaltres volem una solució de veritat, no pas alberg per quatre dies”, explica aquesta dona boliviana que va acabar vivint a la nau per no poder treballar a causa d’una malaltia. Portava 6 anys vivint allà dins.
L’ombra d’un pla urbanístic
Aquest desnonament arriba enmig d’un pla urbanístic que ha de portar la construcció de centenars d’habitatges, en 8 blocs, i d’algun equipament públic, com ara una residència a la zona. És la continuïtat de la transformació de l’eix de Cosme Toda. Un pla urbanístic dissenyat l’any 2008. Aquest nou desenvolupament urbanístic afecta a tota la mançana i comporta una “reparcel·lació per cooperació” amb els propietaris de les naus, abandonades o amb activitat empresarial. Aquesta fórmula jurídica és una mena d’expropiació que, a banda d’aquest desallotjament, farà fora a dues empreses en actiu: Comercial Claverol i Fama Fabré, i als CSO el Gato Muerto i l’Astilla, nucli aquest últim de concerts i activitats culturals des de fa més de 12 anys.
La setmana passada, la Junta de Govern local, casualment, rebutjava el recurs presentat per les dues empreses en actiu contra les condicions i indemnització pel seu trasllat. Fonts de l’empresa Fama Fabré afirmen a Districte7 que la continuïtat de l’empresa, amb una quarantena de treballadors i treballadores podria estar en risc si es mantenen les condicions ofertes des de l’administració.
Com pot ser sorpresa un desallotjament amb ordre judicial?
Al mes de setembre, una carta va arribar a la nau ubicada a l’Avinguda Vilafranca, 28 de l’Hospitalet. No la van entregar en mà a cap persona. Simplement, els i les habitants la van trobar al terra. Era del jutjat. Va caure en mans de Roxana, qui la va compartir amb David, Maribel, Wilma i altres persones amb les quals es portava bé dins d’aquesta antiga fàbrica abandonada des de feia més d’una dècada.
La carta del jutjat explicava que la propietat -la immobiliària La Llave de Oro- havia ordenat el seu desallotjament, arguint el risc d’incendi de la fàbrica. I és que a l’últim any, s’han registrat dues intervencions de bombers amb un fort dispositiu policial per extingir focs dins del recinte. Allò va permetre obrir un part policial sobre la perillositat de l’immoble.
En aquest context, el jutjat d’instrucció número 7 de l’Hospitalet, aprova el desallotjament i demana la presència de l’ARRO per a la seva execució. Els efectius policials sorprenen a les persones que hi ha dins, majoritariament dones, gent gran i algún nen o nena que aquell dia es trobava malalt. Segons testimonis d’una vintena de persones diferents, els Mossos van entrar tirant les portes a terra i equipats amb ariets. Tothom va obeir i no es va posar cap resistència. Molts dels homes i dones residents a la nau es trobaven en aquell moment guanyant-se la vida amb la recollida de ferralla, la neteja o la construcció, entre d’altres feines.
Tornant a la carta que van rebre els i les residents a Vilafranca, 28, aquesta deia que la data prevista seria aquest 22 de novembre de 2021. Però, aquesta mateixa comunicació oficial recollia que en cas de viure allà persones en risc d’exclusió social, tenien el dret de reclamar suport adreçant un escrit o recurs al jutjat, qui comunicaria a l’Ajuntament de l’Hospitalet aquesta situació per tal què Serveis Socials pogués intervenir a temps.
Roxana va reunir un total de 17 noms i signatures de les persones que vivien allà dins i té l’acusament de rebuda del seu recurs al jutjat, un recurs del qual n’esperaven resposta quan van ser desnonats. “Mai podriem imaginar que vindrien sense haver-nos avisat uns dies abans o sense contestar el nostre recurs, tot i que fos per dir-nos que que el desallotjament continuava endavant”.
No totes les persones que vivien a la nau van signar aquest recurs . La barrera idiomàtica, cultural i d’entendre l’abast d’aquella carta va fer que, almenys unes 30 persones d’origen romanès no sapiguessin res de l’avís de desnonament previst i, per tant, tampoc figuressin a l’escrit cap al jutjat.
Una de les dones d’aquesta comunitat va explicar a Districte7 que se sentia especialment impotent davant el desconeixement de l’ordre judicial i la data del desallotjament, perquè ella podria haver aconseguit un advocat d’ofici o el suport de col·lectius en defensa de l’habitatge del municipi.
No van ser els únics en no saber res del risc de quedar-se al carrer d’un dia per un altre. Un altre gruix indeterminat de persones tampoc es va assabentar. I és que segons testimoni de les persones desallotjades, al voltant d’un centenar de persones residien de forma periódica o fixa a aquesta nau. Fins i tot a la nau hi havia una petita església d’una comunitat religiosa cristiana al que acudia molta gent de forma regular.
A les 22:00 hores del dimarts 23 de novembre, Districte7 té constància que,almenys, un grup d’unes 15 persones estan dormint al carrer a l’Avinguda Catalunya. De la resta, no sabem res. Tot i que són persones que ahir manifestaven que no tenen una alternativa d’habitatge estable enlloc.
