Al voltant del món literari existeixen uns llocs comuns i imaginaris que a vegades tenen poc arrelament amb la realitat quotidiana de la majoria de creadors i creadores. Quines són les condicions per escriure o editar una novel·la, assaig o un poemari? És suficient tenir talent i haver llegit molts llibres tal com recomana Perez Reverte? És suficient tenir ganes i bones idees per emprendre un projecte editorial? Preguntes com aquestes es van debatre a la xerrada titulada El món del llibre i l’edició independent i cooperativa, organitzada per la llibreria cooperativa Llavors el dia 27 de maig.
Escriure i llegir com bonament es pugui
Sergio Chesán, uns dels convidats a la xerrada conjuntament amb les editorials independents Virus i Descontrol, apart de ser co-editor de l’editorial Horror Vacui, és autor de La literatura no es lugar para pobres (Piedra Papel), un fanzine-article molt crític amb el món literari. La pregunta central d’aquest llibre i que va obrir la xerrada és: ¿qui es pot permetre escriure quan el poc temps que ens queda després de jornades laborals tan dures és per a dedicar-ho a la família o descansar?
Per a en Sergio, la cada vegada més generalitzada precarietat laboral produeix “un cansanci que no només és físic, també és mental”. L’origen del seu fanzine neix justament d’aquest parany sobre el qual el camp literari se sosté: no hi ha una esfera cultural deslligada de l’esfera de la resta de condicions socials, la distinció literària se sosté sobre les múltiples desigualtats de la nostra societat. Contra el cànon dels clàssics i del que afirmen revistes especialitzades “la literatura no és pas un art civilizatori o un món de assossec, ni tampoc canviarà per si mateixa les nostres vides”; per al Sergio darrere de tots aquests clàssic que ens ensenyen a l’escola mai compten les condicions materials en què s’hi van escriure. Replicant en part, l’Ibai de l’editorial Descontrol, diu que i tot i que la majoria de nosaltres hem de lluitar contra aquestes condicions materials injustes, la gent escriu i extreu d’aquestes experiències obres molt necessàries per desmitificar el món literari elitista i també per transformar la mateixa literatura; de fet, és el que en gran part intenten fer des de la seva editorial, publicar llibres amb idees transformadores. Ampliant el debat, en Miguel, de l’editorial Virus, va assenyalar que no s’hauria d’oblidar que també els ateneus, els centres socials autogestionats, els espais intercooperatius, etc, són part de les nostres condicions materials com classe treballadora, i recorda “que aquests també són espais de creativitat”. Potser la gran pregunta, insisteix en Miguel, és “¿quines infraestructures pròpies ens permeten seguir creant a les classes treballadores?”.
Editar i publicar cooperativament en un mercat hipercompetitiu
En quant al món editorial, la xerrada va profunditzar molt obertament aspectes interns del funcionament de cada editorial. A la pregunta de quina és la diferència d’una editorial independent en comptes d’una no-independent? Ibai, de l’editorial Descontrol, va afirmar que una de les coses més important són les condicions dignes, en tant salari però també en tant la dimensió relacional. “Tothom cobra el mateix, com salari base, i després existeixen inputs segons la situació personal i familiar de cadascú”. També hi ha una “lluita contra l’especialització”, diu Ibai, ja que aquesta pot derivar ràpidament a reforçar jerarquies, tot i que costa de sostenir. També en Miguel reivindica el mètode assembleari de la cooperativa Virus, totes les decisions i opinions s’hi tenen en compte, “donant més importància a la autogestió que al cooperativisme”. No sempre és fàcil sostenir aquestes condicions dignes, emfatitzen, en un mercat controlat per multinacionals; les fronteres entre la autoexigència per arribar a tenir vides dignes i l’autoexplotació són borroses. Ara mateix, comenten, a causa de la guerra en Ucraïna i l’especulació financera sobre el paper, editorials independents com Virus i Descontrol estan fent grans esforços per mantenir a ratlla els preus.
Tant en Sergio, l’Ibai com en Miguel, tot i la precarietat que moltes vegades han de gestionar al seu dia dia, consideren que escriure i publicar llibres “és una trinxera des d’on pots canviar el món, una eina de transformació social”, encara que no l’única. Tanmateix, consideren que el cooperativisme dels últims anys està obrint nous reptes que s’han d’enfrontar ja. “Tenim que repolitzar els nostres projectes i pensar com ens podem estructurar més i millor entre nosaltres”, va assenyalar en Miguel.
* Aquest debats formen part del projecte intercooperatiu Càntirs de la Memòria el qual busca enfortir un espai de debat i autoaprenentatge que visibilitzi la genealogia de les pràctiques i les polítiques culturals en clau d’economia social i solidària.
