La DKW de la carnisseria del carrer Molino. Col·lectivitzada. I qui condueix? El carnisser. Col·lectivitzat també.
La Pura tenia una botiga sota de casa i va oferir les conserves que creia que feien falta. Demanaven mantes. Tothom va baixar mantes. Moltes mantes. Impermeables, roba d’abric, paraigües, botes d’aigua… i medicaments. El doctor Marcelí Esquius es va encarregar de la tria. D’això, i de com fer-ho per treure de la farmàcia el que faltava. L’aportació de la fornera del carrer Hierbabuena van ser les barres que li quedaven. Moltíssim pa. Per als que feia ben poc que havien arribat fugint de déu sap què, el pa era indispensable. Encara que només fos per presentar-se a casa d’algú amb l’aigua al coll, i que el veiés com un paisà disposat a donar-ho tot per ell.
I amb la furgoneta ben plena, els homes van marxar.
La Ginesa era l’única al carrer que tenia tele, i allà es van quedar les dones. La tele s’acabava. Però a la ràdio, Joaquín Soler Serrano no parava de demanar ajuda i solidaritat fent una mena de recapte. Just el que anava dins d’aquella furgo. La DKW anava cap a la radio plena d’això. Plena d’ajuda i solidaritat. I de dignitat i autogestió. Perquè a mig camí entre Hospi i la Cadena Ser, van decidir fer un gir, i anar-se’n directament cap a la zona Cero, a donar un cop de mà i ficar-se al fang.
Les dones van esperar al costat de la ràdio, fins que ben entrada la matinada van aparèixer els homes. Xops. Plens de fang i de tristor però amb l’orgull de tornar amb la furgoneta buida.
L’any 1962 el Llobregat i el Besòs van decidir sortir de la seva llera i anar per lliure, arrossegant milers de nouvinguts del Vallès que s’havien instal·lat allà on els especuladors i la natura no s’havien posat d’acord si s’hi podia viure o no.
I un munt d’homes i dones dels voltants del mercat de Can Vidalet van muntar una cadena solidària tirant només d’allò que feien servir cada dia sense haver-li posat mai nom.
Así hermanos, como si nada, me lo explicó el otro día la mamá, hablándome del papá, mientras me hacía un café.
Ramón López Higueras
