Patrimoni en desús que necessita obres de rehabilitació. Inversors privats que veuen a l’Hospitalet com a una extensió de Barcelona i fórmules jurídiques que permeten acords per cedir l’ús i explotació econòmica d’immobles de propietat pública durant dècades. Un patró d’acords publicoprivats, sota la fórmula de concessió demanial, que s’ha anat repetint durant els últims anys amb diferents propietats municipals de la ciutat: l’edifici dels antics jutjats, cedit per 25 anys al grup Planeta; la masia Cal Gotlla, cedida per 10 anys al Consorci de la Granvia, el Complex Tenis Municipal de l’Hospitalet abans cedit, en un primer moment, a la Federació Catalana de Tenis, i transferit fa uns anys a l’empresa Futbol és nuestra Vida… I ara, la fàbrica Albert Germans a Renfe; i la Godó i Tries, a Varia Inversions.
El passat 25 d’octubre, es publicava al BOPB l’edicte municipal que anuncia que l’ajuntament havia rebut la proposta i documentació presentada per Varia Investments “relativa a l’atorgament d’una concessió demanial sobre la finca qualificada de domini públic anomenada “Godó i Tries”i ubicada a l’avinguda Gran Via, 86-90 d’aquest municipi, amb la finalitat de desenvolupar el projecte cultural anomenat The Factory projecte”.
Fins al 23 de novembre de 2022, romandrà obert el termini per a presentar al·legacions al projecte, o altres propostes d’ocupació i ús de l’edifici alternatives a la cessió de la fàbrica modernista de Godó i Tries al fons d’inversió Varia Investment per portar a terme un projecte de “museu d’art físic i digital multidisciplinar, amb exposicions immersives”.
Aquesta nau, construïda el 1903 i catalogada dins del PEPPA s’ubica a la Gran Via, molt a prop de la Plaça Europa, i ha estat en desús des de fa molts anys. Aquest projecte de museu privat no ha estat l’única proposta sobre la taula a la qual l’equip de Govern del PSC va dir que sí. El maig de 2017 es va signar un conveni de cooperació amb Beijing Administration of TCM per impulsar un Centre de Medicina Tradicional Xinesa. Un acord que ha quedat oficialment suspès amb l’edicte publicat la setmana passada, sense perjudicis ni compensació per cap de les parts, donat que “no s’havia ratificat” com calia, segons afirma el mateix edicte municipal.
Encara no es coneixen els plecs de condicions o el conveni de cooperació que regularà dita concessió demanial, però si s’ha anunciat que es preveu una inversió de 50 milions d’euros que inclou la rehabilitació de l’antiga fàbrica a càrrec de l’estudi d’arquitectes RCR Arquitectes. Una inversió que, si s’ajusta al model de concessió demanial signat fins aquest moment, podria ser bonificable en la seva majoria; i, per tant, es descomptaria del cànon final que es calculi per aquesta cessió.
Aquesta cessió torna a obrir el debat sobre la política cultural de l’ajuntament que aposta per macro equipaments com aquest, emmarcats a l’àmbit de l’àrea metropolitana de Barcelona, i dins del projecte del Districte Cultural, davant de les demandes populars, i de col·lectius i entitats en defensa del Patrimoni local, que reivindiquen recuperar aquests equipaments, amb el seu llegat històric, industrial i arquitectònic, per posar-los a disposició de l’ús directe de les veïnes, obrint-los a la programació de cultura de base i activitats comunitàries.
Però, què és una concessió demanial?
És una fórmula jurídica que permet la cessió d’equipaments de titularitat municipal, durant períodes molt llargs, entre els 4 i els 99 anys a entitats, empreses o organitzacions que puguin disposar de l’ús privatiu i exclusiu d’aquest bé municipal. És així, sempre que les concessionàries puguin fer encaixar la seva activitat amb la clau urbanística que els edificis tinguin a l’actual Plan Urbanístic de la ciutat. L’esperit és que l’Ajuntament trobi un agent que pugui desenvolupar de la forma més adient l’activitat proposada per l’equipament en qüestió.
Aquesta cessió es regula amb un plec de condicions o amb un conveni de cooperació i es fixen els compromisos, drets i deures de cada part. Per tant, es fa una valoració patrimonial de l’immoble i es calcula també l’aprofitament de l’edifici per tal d’establir el pagament d’un cànon, tant en diners, com en serveis o intercanvis, que suposin un benefici pel conjunt de la ciutadania.
Una de les particularitats d’aquesta fórmula és que l’empresa concessionària, tot i no assumir la titularitat o propietat de l’immoble, si podrà disposar d’ell com a aval patrimonial o actiu financer podent, fins i tot transferir o traspassar -o vendre- la concessió a altra empresa que cal que assumeixi els mateixos acords i cànons que la concessionària original. Aquest és el cas del Complex Municipal Tenis Granvia. La Federació va vendre la seva concessió fa uns 5 anys a l’empresa Fútbol es Nuestra Vida per un import de 500.000 euros.
El cas Planeta
Aquesta fórmula, com deien abans, no és nova per l’Ajuntament de l’Hospitalet. Hi ha exemples com ara la concessió a Planeta de l’edifici dels antics jutjats de l’avinguda Josep Tarradellas, entre La Rambla i La Farga. Aquest edifici va estar valorat al cadastre en uns 10 milions d’euros –càlcul previ a la reforma-. Mentre Planeta mantingui l’activitat docent de màsters i postgraus, el grup editorial i escola de negocis pot gaudir durant 25 anys de les 12 plantes de la finca ubicada al número 171 de l’avinguda Tarradellas.
A canvi, l’Ajuntament va fixar un cànon anual al volant dels 700.000 euros, però que segons l’acord signat, es pot desgravar pràcticament íntegrament, amb la justificació de les obres de millora realitzades. Un dels altres compromisos assolits a aquest acord és la regulació d’unes 290 beques per a veïnes de l’Hospitalet. Un centenar d’aquests ajuts cobreixen el 100% de la formació bonificada i la resta al 50%.
El cas de Renfe
El cas de Renfe i de la fàbrica Alberts Germans, ubicada al carrer Rodès de Sant Josep, és també hereu de decisions prèvies que mai va arribar a portar-se a terme. Concretament, parlem de la proposta, publicada l’any 2017, de cedir aquest immoble a l’ENTI, Escola de Noves Tecnologies Interactives, vinculat a l’UB, però mitjançant acord privatiu amb l’empresa U. College of New Technologies SL (ENTI). Per fer possible això, es va canviar la clau urbanística, amb l’aprovació d’un “plan especial urbanístic de desenvolupament de mutació de tipus docent per aquest equipament” a la Junta de Govern local del de juliol de 2017.
És per això que a la proposta de Renfe es remarca que serà un centre formatiu, però també que hi haurà activitats complementàries, incloses activitats d’oficina, segons detallen els plecs publicats al butlletí oficial de la diputació de Barcelona. La concessió demanial proposada serà de 40 anys. A aquests plecs, que segons el tinent alcalde Belver “no van rebre cap al·legació”, fixa en 7.728.681,81 euros el valor de la concessió, detallant que caldran uns 6.557.000 euros per fer front a les obres de millora planejades.
De nou, es fixa un cànon a cobrar per part de l’ajuntament. A aquesta ocasió de 275.000 euros anuals, però com s’explicava abans, Renfe podria bonificar totes les despeses i obres que repercuteixin al valor patrimonial de l’edifici. Renfe disposarà a més d’un període de carència de sis anys, abans d’afrontar les despeses corresponents a la concessió demanial, un cop aquesta resti signada.
