Redacció.- Fer classes amb menys alumnes i en “grups estables de convivència” o “bombolles”, per complir així amb les ràtios reduïdes imposades per la prevenció de la COVID-19, és un dels reptes dels centres educatius pel curs 2020–21. Especialment a l’Hospitalet de Llobregat on el 43,4% de les aules van acabar el curs anterior amb més alumnes que places disponibles, i donades les limitacions de les instal·lacions dels centres.
En una entrevista a la Televisió de l’Hospitalet emesa el 9 de setembre, l’alcaldessa Núria Marín va anunciar que l’Ajuntament posa a disposició de les escoles i instituts 100 espais municipals, situats en 46 equipaments. Aquesta mesura arriba pocs dies abans de començar el curs escolar i deixant només un dia de marge als equips educatius per preparar l’entrada, ja que divendres 11 és festiu i el curs s’inicia el dilluns 14.
Segons fonts oficials de l’Ajuntament, es tracta “d’un centenar d’aules en 46 equipaments com centres culturals, biblioteques, centres d’esplai, casals de gent gran o poliesportius”. Malgrat que el Departament d’Educació no ha fet cap demanda, les escoles sí que l’han fet a títol individual. Dos centres han sol·licitat l’accés als equipaments i també han tingut 25 peticions d’accés a parcs i espais públics, per fer educació física i esbarjo.
Pel delegat d’educació de Comissions Obreres (CCOO) a l’Hospitalet, Carles Nadal, és una situació que s’havia de preveure, especialment amb els brots de COVID-19 als barris del nord. “La Generalitat o l’Ajuntament han d’agafar el lideratge, però cap dels dos ho està fent” declara, i lamenta que el govern municipal hagi “anat tard”. Aquest dijous Nadal s’ha reunit amb el regidor d’Educació, David Quirós, a qui ha exigit que “la llista d’espais sigui pública a la ciutadania i als agents socials”, que s’han assabentat de la notícia pels mitjans de comunicació. De no ser així, diu Nadal, “estem promovent un sistema corporativista on només se n’assabenten les direccions d’algunes escoles”.
Per la seva banda, la Xarxa Groga de l’Hospitalet ha declarat en un comunicat tenir dubtes que “la transformació d’espais dins els centres pugui garantir la distància mínima de 1,5m i una adequada ventilació”, en el que consideren una elusió de responsabilitats del Departament d’Educació.
En aquestes circumstàncies, desdoblar aules i línies educatives dins de les instal·lacions i equipaments de cada centre educatiu és cabdal per garantir la continuïtat de les classes seguint els protocols de seguretat sanitària.
Un problema que s’arrossega
A l’Hospitalet, el curs passat només dues escoles públiques van complir les ràtios recomanades d’estudiants per classe, l’Escola Bellvitge i l’Escola Ausiàs March, al barri Centre.
Els instituts públics dels barris de Collblanc, la Torrassa i la Florida — els Instituts Eduard Fontserè, Eugeni d’Ors, Margarida Xirgu, Pedraforca i l’Institut Escola Pere Lliscart — tenien totes les aules a partir de 2n d’ESO amb més alumnes que les ràtios recomanades. Es tracta de la zona amb una taxa d’ocupació més alta de la ciutat, amb fins a 110 alumnes inscrits per cada 100 places disponibles.
Aquest desequilibri entre el número real de nens i nenes i les places educatives disponibles troba una de les seves arrels en la realitat sociodemogràfica dels barris del nord de l’Hospitalet, on hi ha una una manca de correlació entre els recursos educatius públics i d’equipaments i el volum de població. Els centres educatius més tensionats es troben als tres barris amb major densitat de població de la ciutat i d’Europa, on aquesta es trasllada dins de l’aula.
A l’Educació Infantil el nombre d’alumnes i de places està més ajustat a les necessitats de la ciutat. Tot i això, un 21% de les aules tenen més infants que places disponibles.
L’informe “Segregació escolar a Catalunya”, publicat pel Síndic de Greuges el 2016, ja alertava que 26 centres hospitalencs tenien una sobredemanda del 46%, la quarta més alta de Catalunya. L’alta ocupació afecta històricament a centres públics i concertats de tots els barris, amb grups, l’any passat, de fins a 28 alumnes a l’Educació Primària (quan la ràtio recomanada era d’un màxim de 22 alumnes per aula) i 34 a Secundària (on era de 27).
Com a mesura extraordinària en context de la pandèmia, el Departament d’Educació de la Generalitat ha fixat pel curs que comença el 14 de setembre la ràtio en un màxim de 20 alumnes per aula al 2n cicle d’Educació Infantil i Primària. A l’Educació Secundària, en canvi, no s’han marcat ràtios tot i que “es reduiran sempre que sigui possible”, segons ha publicat al seu web.
Entitats vinculades al món educatiu com la Xarxa Groga de l’Hospitalet, assenyalen com a motiu de la massificació a les aules la falta d’inversions i recursos necessaris per a l’educació al municipi. També, al factor de l’alta mobilitat de persones que arriben a viure a la ciutat i que fa que cada any, entre 1.000 (curs 2018–2019) i 2.200 alumnes (curs 2019–2020), es matriculin un cop ja ha començat el curs mitjançant la matrícula viva, que garanteixi la prioritat al dret d’accés a l’educació dels nens i nenes. El 7% de l’alumnat arriba a l’institut o a l’escola a meitat de curs.
L’increment de la matrícula viva augmenta la pressió als centres escolars, perquè aquests compten amb els mateixos espais i recursos. També genera dificultats pel propi alumnat, que sovint pateix assignacions a centres escolars fora del seu barri perquè el centre més proper no pot assumir nous alumnes. Els darrers anys s’han creat 19 grups extraordinaris per atendre l’augment de la demanda a Educació Infantil i Primària als centres públics de la ciutat.
Denúncia al Ple
La sobreocupació de les aules ha marcat els darrers cursos als centres educatius de la ciutat. El passat 29 de gener la Federació d’Associacions de Pares i Mares de Catalunya (FAPAC), CCOO i el Casalet Moviment d’Ensenyants de l’Hospitalet van denunciar al Ple de l’Ajuntament la situació declarant “l’emergència d’escolarització” a la ciutat.
Dins del plànol institucional, l’Ajuntament va aprovar una moció presentada pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i L’Hospitalet En Comú Podem (LHECP) per incrementar l’oferta i qualitat educativa pública al municipi. El 2019 el Ple va aprovar una moció amb el mateix contingut. “Transcorregut el temps no s’observen avenços” va afirmar en la seva intervenció la coordinadora de CCOO a l’Hospitalet, Liliana Reyes.
