L’Observatori DESC va publicar el juny del 2021 una guia d’actuació municipal davant del que és una de les situacions més delicades recentment en la gran majoria de municipis del territori, el risc de pèrdua de llar per part d’una o més persones en situacions concretes. Aquest centre per la defensa dels Drets Humans es dedica a desmuntar la percepció devaluada dels drets econòmics, socials, culturals i ambientals, com ara el dret a l’habitatge, al treball, a l’educació, a la salut o a l’alimentació. A través d’un treball de recerca i assessorament, han pogut tirar endavant aquest projecte sòlid dirigit a tots els municipis.
Els artífexs d’aquesta guia son Irene Escorihuela i Alfredo Palomera. Ambdós autors expliquen en la presentació del document, que l’objectiu principal és el de voler millorar l’atenció a les persones amb problemes d’habitatge, que les realitats de cada municipi son diverses i que aquesta publicació està pensada, sobretot, com una eina dirigida a regidors i responsables polítics i tècnics, de manera que pugui donar pistes sobre com orientar (o reorientar) les polítiques socials d’habitatge a la població.
Ho presenten com consells i recomanacions per a optimitzar el funcionament local en situacions d’emergència habitacional i risc de pèrdua de llar, centrant-se especialment des del moment en què el municipi té coneixement d’una persona amb ordre de llançament o possibilitat de desnonament. A més a més, exposen propostes d’organització interna, de coordinació d’equips i de recerca de recursos per a poder reallotjar si en el pitjor dels casos, s’executa el llançament.
A l’Hospitalet, fa un mes i mig, es va presentar la campanya “L’Hospitalet en lluita per a un habitatge digne”, presentat pel Sindicat de Llogateres de la ciutat, l’Assemblea de Drets i la PAH, amb l’objectiu de denunciar la urgència social que es vivia i es viu al municipi respecte als desnonaments i a la manca de solucions de les administracions.
Des de la plataforma, i tal com va informar el nostre mitjà, afirmaven que l’Hospitalet no disposava d’una estructura útil ni eficaç pels drets d’habitatge pels seus i les seves ciutadanes. La guia de l’Observatori DESC neix, en part, per tenir un pla de xoc i una estructura que pugui ajudar a millorar aquestes situacions.
De cara a poder saber més sobre aquesta guia hem pogut parlar amb un dels autors, l’Afredo Palomera, qui ens ha pogut donar una visió més completa del que s’explica al seu interior.
En la guia expliqueu que si no es pot evitar la situació de risc ni evitar el llançament, cal atendre tot el procés. Parleu d’unitat específica de mediació i gestió. Els ajuntaments solen ser empàtics amb això?
Disposar d’una unitat especifica on es garanteixi el dret a l’habitatge és una eina imprescindible en el context actual i molts ajuntaments ja en disposen o l’estan configurant amb molta experiència sobre el terreny. La dedicació ve definida per les diferències entre municipis, hem de pensar que cada municipi té avantatges o dificultats conjunturals.
Creus que la població encara desconeix els seus drets en habitatge i les necessitats per evitar desnonaments?
La població s’ha fet ressò de la influència discursiva de la PAH i el Sindicat de Llogateres sobre el dret a l’habitatge. Però les lleis no aporten gairebé recursos per autodefensar-se individualment davant la violència immobiliària i es requereix de la negociació col·lectiva en les seves assemblees (PAH i Sindicat).
En la pàgina 38, comenteu que s’ha d’avisar a les propietats que les irregularitats en les condicions d’habitabilitat de l’habitatge comporten sancions greus. Creieu que és una motivació per a les propietats per evitar-ho?
Qualsevol eina de l’administració pública s’ha d’executar si així ho assenyala la situació. En cas contrari, l’ajuntament o Generalitat estarien cometent també un incompliment de la seva funció pública. No hem de confondre les mesures de negociació amb les infraccions comeses per part dels arrendataris, sobretot quan implica un perjudici als usuaris d’un habitatge.
Comenteu que una de les polítiques a mitjà i llarg termini dins de l’habitatge és la promoció de l’habitatge protegit. És una de les assignatures pendents de potenciar pels ajuntaments?
L’habitatge protegit ha estat l’eina de promoció d’habitatge regulat a Espanya i Catalunya des de la dictadura franquista i un recurs del mercat per obtenir subvencions durant el creixement de l’edificació dels anys 2000. La qüestió clau pel dret a l’habitatge és la durada d’aquestes qualificacions.
Si no s’haguessin desqualificat els gairebé 7 milions d’habitatges protegits construïts arreu de l’Estat al llarg de la seva història, ara disposaríem d’un parc d’habitatge social, públic o privat, però voluminós com a França, Àustria o Alemanya. Tot el contrari, Espanya té un escàs 1,5%, inferior a Itàlia i Portugal. Per fortuna, i gràcies a les diverses Iniciatives legislatives populars, el decret 17/2019 d’ampliació de les mesures de la llei 24/2015 qualifica de manera permanent els habitatges de titularitat pública. Cal anar més enllà i crear una llei que prohibeixi la desqualificació de qualsevol habitatge protegit.
En una gràfica de la guia observem que el 6% dels habitatges van destinats a polítiques socials? Com valores aquest percentatge?
Efectivament, en un panorama de financiarització de l’habitatge, i una vegada travessat el procés de despossessió del poder adquisitiu de tantes famílies amb desnonaments i increments dels preus del lloguer (producte de la bombolla dels lloguer posterior a la bombolla hipotecària), resulta ara una fita massa idealista promoure o captar una proporció del 15% d’habitatge social tal com demana el Pla Territorial Sectorial d’Habitatge.
Per això cal plantejar seriosament la compra pública d’habitatges i la negociació amb grans tenidors per garantir a la ciutadania el dret a accedir a una llar assequible.
Expliqueu que abans de realitzar la demanda de desnonament s’ha de fer l’oferta de lloguer social obligatori. Això ho compleixen tots els tenidors?
Només un percentatge molt petit. En general incompleixen la llei, recorren les actuacions administratives i els ajuntaments no tenen la mateixa capacitat d’acció legal que els operadors immobiliaris i financers.
Per què creus que existeixen habitatges buits davant la necessitat d’habitatge social?
El mercat de l’habitatge és de caràcter inelàstic, el que vol dir que el preu de l’habitatge no disminueix fàcilment, ja que podríem dir que els gestors privats d’habitatge no tenen cap pressa per produir tots els habitatges al servei de la demanda de la gent. Sovint els arrendadors son recelosos i retenen part dels seus habitatges, amb l’expectativa que la carestia faci augmentar els preus de l’habitatge.
La negociació amb la propietat es fa en posició desfavorable quan hi ha poques alternatives. Tot i produir indignació social, aquest és un mecanisme inherent al mercat del sòl, ja que és monopolista per naturalesa. Aquells amb els drets de propietat tenen la capacitat de negociació, un marc legal i una ideologia judicial que els protegeix en l’exercici de l’extracció del màxim benefici, tot i l’abús sobre el dret a l’habitatge o els drets fonamentals de la ciutadania.
En el programa reallotgem l’ajuntament hi juga un paper important. És necessària la seva activitat de captar allotjaments del mercat privat. Veieu un pla d’actuació creat en els municipis més grans?
El programa Reallotgem és essencialment una transmissió de diners públics als arrendadors que suposa un risc d’augment dels preus per l’expectativa de rebre una subvenció pública. Aquests serien un incompliment de la llei 11/2020 per superar l’índex o el preu anterior. La Generalitat proposa aquest programa com a solució de reallotjament però no evita la bombolla especulativa sobre l’habitatge, entès com a bé d’inversió.
Cal signar lloguers socials obligatoris (LSO) per construir, poc a poc, un parc d’habitatge social. Res és més urgent quan el problema de l’habitatge afecta a tanta població.
Com funciona la borsa de mediació? Qui la subvenciona? Té un tracte just amb l’arrendador?
La borsa de mediació és un instrument per incorporar a una borsa pública aquells habitatges on hi ha un conflicte entre arrendatari i arrendador. Els ajuntaments han aportat els seus recursos humans i materials i la Generalitat certes aportacions de finançament per als arrendadors que s’avinguin a fer la mediació i no executar cap desnonament.
És una mesura de contenció de les situacions de risc de pèrdua de la llar, però l’evolució de les problemàtiques d’habitatge indiquen que cal treballar en mesures complementàries de regulació i captació.
Aposteu per un parc d’habitatge públic. Dieu que és prioritari. Això seria una solució a curt o a llarg termini?
És una solució a curt i llarg termini, un objectiu que es construeix poc a poc perquè va ben lluny. Està demostrat a tota Europa i molts altres països que un parc d’habitatge públic d’una proporció important (del 15% al 60% de les llars) és una necessitat bàsica per garantir el dret a l’habitatge. Qualsevol altra drecera implicarà un conflicte i negociació constant amb un bé que la gent necessita amb urgència.
Aquesta situació de desatenció del dret a un habitatge ha de ser entesa com la desatenció del dret a la salut i la necessitat d’un sistema públic de sanitat. No ens podem permetre negociacions amb les vides humanes que suposin una degradació de la vida comunitària i la cohesió social.
Heu parlat amb la PAH i el Sindicat de llogateres per elaborar la guia?
L’Observatori DESC ha participat sempre en impulsar i acompanyar a la PAH i el Sindicat en aquesta lluita que representa a totes les catalanes. Estem sempre en contacte per informar-nos i aprendre col·lectivament sobre el l’evolució de la política d’habitatge i les vulneracions de drets al mercat de l’habitatge en centenars d’iniciatives de la societat civil.
Exerceixen una funció pública necessària que hem negligit com a societat del benestar, la de defensa del dret a l’habitatge. La seva aportació evita problemes majors de sensellarisme i erosió social. Amb el temps s’apreciarà que compleixin aquest funció i s’establirà com un principi de sentit comú aquesta tasca i els seus principis.
