“Deixeu tranquils als veïns! La força mai és la solució! Faig una crida a la calma i al diàleg per part del govern central i la Generalitat”.
Aquest va ser el tuit de l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat i en aquells moments adjunta a la primera secretaria del PSC el dia 1 d’octubre de 2017 davant l’Institut Can Vilumara de la ciutat quan va presenciar l’actuació de la policia nacional intentant impedir el referèndum de forma violenta, en aquest indret emblemàtic de la ciutat.
L’Hospitalet de Llobregat és la segona ciutat en nombre d’habitants de Catalunya amb una població immigrada, tant dels altres pobles de l’estat espanyol com de la resta del món, molt importat. Aquest aspecte va fer creure a molts que a l’Hospitalet aquest referèndum passaria sense pena ni glòria, però no va ser així.
L’Hospitalet ha estat i és un indret de població treballadora que ha lluitat de fa anys per una vida, un habitatge i una sanitat digna. Per una educació que doni a tothom iguals oportunitats, i per drets socials, polítics i sindicals de diferent ordre. També a l’Hospitalet va tenir un paper important l’assemblea de Catalunya als anys 70 amb la famosa reivindicació compartida de “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”.
L’1 d’octubre de 2017 la ciutadania de l’Hospitalet també es va bolcar en aquest gran acte de desobediència civil pacífica, el més important que s’ha vist a l’Europa occidental en dècades. Es van obrir col·legis electorals en tots els barris de la ciutat, van arribar les urnes i les paperetes, la gent va defensar els col·legis electorals, vam comptar amb l’ajuda de companyes i companys d’altres indrets de l’estat que van venir a col·laborar, van aparèixer veïnes subministrant menjar i beguda a aquells que estaven cuidant dels espais on es votaria; i es va votar. Es va votar malgrat la pluja, les cues, la informàtica. Malgrat l’opinió d’alguns mitjans de comunicació que a la nostra ciutat aquesta diada passaria sense pena ni glòria i sobretot malgrat la violència exercida per la policia. Orgullosos de la nostra ciutat i d’aquesta demostració de democràcia, determinació, solidaritat i generositat col·lectiva que va ser aquella diada també a l’Hospitalet.
Aquest triomf de la societat civil, unit al que havien estat els moviments del 8M ha fet que més ciutadans confluïssin en diferents espais dels moviments social i teixit associatiu de la ciutat. Quan ens ho creiem col·lectivament, ho podem tot.
Si avui l’Hospitalet és tal com és, és gràcies a les lluites compartides d’aquells que ens han precedit. Pels que no hi són, per nosaltres i pels qui han de venir, ho tornarem a fer perquè aspirem a un futur millor.
