El passat dijous 10 de novembre va ser un dia atrafegat a l’Ajuntament de l’Hospitalet. Al matí es celebrava una sessió extraordinària de la Junta de Seguretat amb la presència de Joan Ignasi Elena, Conseller d’Interior de la Generalitat, de Carlos Prieto, sotsdelegat del govern central a Catalunya, i de representants dels cossos policials. La reunió, convocada a correcuita, només tenia un únic punt a l’ordre del dia: la situació de la seguretat als barris de La Florida i Les Planes. Un cop finalitzada la junta l’alcaldessa de la ciutat va presentar un pla operatiu amb el nom de Pla Tetra i que bàsicament consistirà en l’augment de les dotacions policials a la zona. A la roda de premsa es va fer pública una dada d’increment dels delictes d’un 15% al Districte IV en el que portem de 2022 en comparació al mateix període de l’any 2018. En aquest sentit, es va justificar la necessitat del pla operatiu per aquesta dada i per la percepció d’inseguretat per part de la ciutadania. El resultat de tot plegat serà el de més presència policial als carrers de La Florida i Les Planes des del dilluns 14 de novembre i sense data límit.
Un detall em crida l’atenció de la dada que es va donar de la pujada del fets delictius. Perquè aquest increment del 15% és en relació amb 2018? El més adient és que la comparació fos amb 2019 donat que va ser l’últim any prepandèmic amb normalitat als carrers pel que fa a l’activitat i la mobilitat. De fet, en dades anteriors publicades per l’ajuntament la referència sempre ha estat l’any 2019 entenent de manera raonable que 2020 i 2021, anys de la pandèmia i de confiaments, no podien servir de baròmetre per avaluar l’evolució de la seguretat als carrers de la ciutat.
Al febrer d’aquest any es va celebrar una Junta de Seguretat i es van fer publiques unes dades per les quals, i en comparació amb 2019, s’havien reduït els delictes un 12% i els robatoris amb violència un 18%. Més recentment, el 17 d’octubre es va realitzar una junta a la Federació d’AAVV de l’Hospitalet per parlar sobre seguretat ciutadana. A la reunió van assistir com a convidats responsables de la Guardia Urbana i dels Mossos així com el tinent d’alcalde de Convivència i Seguretat. De nou es van analitzar les dades i es va afirmar que durant 2022 els delictes s’havien reduït respecte al 2019. Els robatoris amb violència als domicilis van baixar un 19% i els furts a la via pública un 7%. Tant els responsables policials com el tinent d’alcalde van insistir que per tal de ser el més objectius possibles les dades havien de comparar-se amb el mateix període del 2019. Per què aleshores les dades sobre seguretat del 10 de novembre es van comparar amb 2018? Potser s’havia de trobar la dada més convenient per justificar el pla policial que es va presentar?
El matí del 10 de novembre va haver-hi una altra reunió a l’ajuntament que oficialment no tenia cap relació amb la Junta de Seguretat però que sens dubte té un fort lligam amb el debat sobre la seguretat. Entitats com l’Aliança contra la Pobresa Energètica, la PAH i el Sindicat de Llogateres es van reunir amb el tinent d’alcalde d’Equitat, Drets Socials i Recursos Humans. La trobada va evidenciar les mancances i els dèficits estructurals que pateixen els serveis socials a la ciutat. El mateix tinent d’alcalde va admetre carències quant a personal i fins i tot va reconèixer que el telèfon de reserva de cites no funcionava des de fa uns mesos. Després de la reunió les entitats van anunciar un cicle de mobilitzacions per denunciar la inacció dels serveis socials davant l’emergència residencial i la pobresa energètica a l’Hospitalet.
El debat sobre la seguretat és fonamentalment una qüestió social i per tant requereix de mesures socials. Els barris de la zona nord de la ciutat necessiten amb urgència millores en matèria de serveis socials, recursos, mediació, inversions, infraestructures, urbanisme, espai públic, habitatge, urbanisme, etc. Es un greu error afrontar la problemàtica sobre la seguretat només amb mesures policials. La situació als Blocs de La Florida no la solucionarem amb més policia perquè l’arrel del problema és més estructural i social que no pas un simple conflicte delinqüencial. Per això de les dues reunions que es van realitzar el matí del 10 de novembre era més estratègica la de les entitats socials que no tant la de la Junta de Seguretat que es va fer bàsicament com a reacció institucional davant la gran atenció mediàtica que va generar la detenció del cantant Morad, fet que va atraure a molts mitjans de comunicació a La Florida. La resposta de l’ajuntament ha estat la improvisació fins al punt de caure en evidents contradiccions respecte a la percepció, la metodologia i les dades sobre seguretat que havia publicat ens mesos anteriors.
El 4 de novembre el programa Els Matins de TV3 va visitar els Blocs de La Florida. En una breu entrevista, Walaâ Hechach, membre de la junta de l’AViV de La Florida, va sintetitzar en un minut les necessitats del barri a nivell de treball socioeducatiu i de cohesió social per fer front a la precarització i la vulnerabilitat social que pateixen moltes famílies. I que lluny de posar de posar l’èmfasi en aquesta tasca que no estava portant a terme l’administració es volia simplificar el problema en la figura d’un cantant. Efectivament, l’administració té bona part de responsabilitat. Perquè ha creat una ciutat de dues velocitats, per un banda la destinada a megaprojectes urbanístics, districtes culturals, hotels de luxe, congressos internacionals i agencies espacials, i per altra banda, la dels barris de la zona nord, els més massificats i amb més densitat de població de la Unió Europea. A La Florida viuen més de 44.000 persones en menys d’un quilòmetre quadrat, amb una part de la població abocades a l’exclusió social i a la marginalitat. O dit des d’una perspectiva marxista, hi ha un procés de substitució de la classe obrera clàssica i de lumpenització dels sectors més precaris de la població que han estat expulsats i quedat al marge del mercat del treball.
La situació social que pateixen barris com el de La Florida és el resultat d’un sistema econòmic depredador i de la deixadesa de l’administració. No és atribuïble a un cantant ni a la gravació dels seus vídeos. Simplificar de tal manera la problemàtica és voler treure’s de sobre les pròpies responsabilitats. I, certament, aquí rau part del conflicte: el mateix sistema que ha creat el problema s’erigeix en jutge i solució.
El debat sobre la seguretat ha fet créixer la percepció que els carrers de la nostra ciutat són més insegurs que fa 15 o 20 anys. Podríem parlar del paper d’alguns mitjans de comunicació i de determinats interessos polítics i econòmics per tal de crear un clima d’irrealitat entre la ciutadania de desprotecció i gairebé d’alarma social, per exemple, respecte al tema de les ocupacions. Això no vol dir que a barris com el de La Florida no hagi problemes de convivència. La dels nostres carrers és una realitat dura, i ho és perquè la mateixa realitat social també és ho es. Molt sovint s’ha idealitzat la vida als barris des de certs entorns. Generalment la idealitza qui no hi viu en ells. Molts dels que sí viuen el que volen és marxar com posa de manifest un estudi recent que va fer pública una dada aclaparadora: el 83% dels i les joves entre 14 i 16 anys de La Florida volen marxar del barri. Aquesta és una de les sagnies que ens hauria de preocupar. És el nostre fil d’Ariadna. Treballar per millorar els nostres barris i per viure més dignament no hauria de ser un laberint o un problema aparentment irresoluble. Perquè com va dir Walaâ Hechach a Els Matins de TV3, hem de treballar per cuidar el barri. Hem de fer-ho si volem que el jovent no marxi.
