Des de l’Hospitalet sempre hem tingut la sensació que quan la nostra ciutat és notícia als principals mitjans de comunicació no acostuma a ser per a bé. De fet, una creença generalitzada a peu de carrer és que de nosaltres només es destaquen els aspectes negatius i que existeix cert biaix informatiu basat en els eterns prejudicis cap al nostre municipi. Per això, quan es va conèixer la notícia del registre de la seu del Consell Esportiu de l’Hospitalet per part de la Policia Nacional i la detenció, entre d’altres, del tinent d’alcaldia Cristian Alcázar i del regidor d’esports Cristóbal Plaza, no va sorprendre massa veure de nou el nom de la ciutat a les primeres planes dels diaris per uns presumptes delictes de corrupció. Però en aquest cas no podem dir que es devia als recels envers la ciutat sinó que es tractava d’una investigació sobre una caixa B als comptes del Consell Esportiu l’Hospitalet i d’irregularitats de prou gravetat com son la desviació de subvencions públiques, la falsedat documental, la prevaricació i el blanqueig de capitals.
Sis mesos després de l’escorcoll policial al Consell Esportiu, l’alcaldessa Núria Marín ha estat imputada i per tant haurà de declarar davant la justícia. Ho farà el mes d’abril juntament amb altres càrrecs municipals com la seva cap de gabinet Montserrat Pérez o l’esmentat Cristian Alcázar. Naturalment a Núria Marin i a la resta d’imputats se’ls ha de respectar la presumpció d’innocència. Perquè si fem memòria veurem que no és el primer cop que Núria Marín és imputada sent alcaldessa. Ja ho va ser l’any 2014 per un cas de sobresous a la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) de la qual era vicepresidenta. Aquella investigació sobre l’alcaldessa va provocar una crisi al si del govern municipal i el regidor d’EUiA Alfonso Salmerón va acabar dimitint, en compliment del codi ètic de la seva formació. Però cal recordar que llavors Núria Marín i la resta d’alcaldes investigats van ser exonerats i la causa arxivada per l’audiència de Barcelona. Tot i així, l’alcaldessa de l’Hospitalet va haver de retornar més de 14.000 euros que havia cobrat de la FMC en concepte de dietes.
Ara bé, aquell cas de la FMC no només afectava a Núria Marín sinó a més de quaranta alcaldes de Catalunya. En canvi, l’epicentre del terratrèmol provocat pel Consell Esportiu és l’Hospitalet i el seu ajuntament. I de ben segur que les conseqüències per a Núria Marín no seran les mateixes que el 2014, tant a nivell de govern municipal com també de la seva projecció política. És clar que també hi ha interessos polítics al voltant de la imputació de l’alcaldessa. Per una banda no oblidem que va ser l’extinent d’alcaldia socialista Jaume Graells qui va denunciar les irregularitats al Consell Esportiu a redós de les batalles internes al PSC local. Per altra banda, les disputes polítiques per controlar la Diputació de Barcelona s’han accentuat des de la imputació de Núria Marín i òbviament no són alienes al desenvolupament de la investigació. Això sí, més enllà dels tacticismes polítics el cert és que el cas del Consell Esportiu s’ha estès com una gran taca d’oli al bell mig de la plaça de l’ajuntament i no sembla que la seva presència desaparegui a curt termini.
“Com a ciutat mereixem ser notícia per motius molt allunyats dels casos de corrupció”
El govern municipal i el PSC de la ciutat es troben a una cruïlla de camins de la que tenen dues opcions: tirar endavant pel camí ja marcat al seu full de ruta, com si aquí no hagués passat res, o bé aturar-se i reflexionar quin és el millor trajecte per al seu partit però també per a la pròpia salut democràtica de l’ajuntament com a institució de representació de la ciutadania. Decidir-se per la segona opció equival necessàriament a encetar un procés de renovació que no es limiti a la mera incorporació d’una nova generació de quadres del partit sinó que deixi enrere certes inèrcies polítiques i vicis institucionals que després de governar durant quaranta anys s’han assumit de manera gairebé indissociable a la mateixa tasca de govern.
Independentment de la marxa del procés judicial i de la seva resolució final el mal ja està fet. És un mal que ha caigut com una pesada llosa a les espatlles de l’alcaldessa i del govern municipal però que també ha fet mal a la imatge de la ciutat. Per això crec que tothom estarà d’acord en el següent desig: com a ciutat mereixem ser notícia per motius molt allunyats dels casos de corrupció. Per exemple mereixem que l’Hospitalet sigui reconeguda per l’escola pública Joaquim Ruyra de La Florida que fa uns anys va ser notícia pel seu projecte educatiu i per aconseguir uns resultats acadèmics molt per sobre de la mitjana catalana a l’alçada de les escoles privades més elitistes i de prestigi de l’ensenyament a Catalunya. També mereixem ser reconeguts per la cantant Gisela Quirós que gràcies a les seves actuacions a la televisió ha situat el nom l’Hospitalet com un dels bressols actuals d’una nova onada de talents musicals. Per aquests referents volem ser notícia. Perquè sens dubte és la ciutat que ens mereixem.
Pedro Luna
