Les dades de l’afiliació a la seguretat social i la baixada de l’atur, sens dubte, estan donant un balanç positiu en termes creació d’ocupació. A Catalunya s’han superat per primer cop els 3,6 milions d’afiliacions a la seguretat social, amb nou record de contractes indefinits, “3,6 vegades superior a la de juny de 2021”, segons dades de l’Observatori del Treball. Però, ¿està sent aquesta recuperació de l’ocupació igual per a totes les persones?
Discriminació laboral per raons d’edat
Un dels col·lectius que menys està veient aquesta recuperació són les persones en atur majors de 50 anys. De fet, els darrers anys s’ha incrementat el seu pes relatiu en el conjunt de les persones en situació d’atur.
A l’Hospitalet, l’Associació ASSAT50 és una entitat sense ànim de lucre que va néixer l’any 2013 amb l’objectiu de donar suport a les persones en atur majors de 50 anys, imparteix una sèrie de cursos, tallers i assessoraments per tal de promoure recursos a l’abast de les persones que pateixen aquesta situació. Vam parlar amb algunes persones que van assistir a un taller organitzat per Assat50 per conèixer el seu dia a dia.
Per a Laura, administrativa de 55 anys, amb la crisi de 2008 i després la llei del 2012 que va facilitar l’acomiadament va ser un abans i un després de la seva situació laboral, “molta gent va haver de canviar el xip”. Sobre la presumpta poca formació d’aquest grup d’edat diu que “tot i que hi ha persones que mai s’han reciclat, aquestes són les menys, també hi ha molta gent que ha aprés anglès després dels 50 anys”. Sobre l’eficàcia dels cursos de formació que ofereixen als ajuntaments, Montse, de 62 anys, i que porta més dos anys a l’atur, creu “que ajuden sobretot psicològicament, coneixes gent amb els mateixos problemes i van bé, t’ajuden”; ambdues coincideixen que aquests cursos “t’ajuden a no quedar-te aïllat a casa”. El problema és que a l’hora de trobar feina les empreses et diuen que “que sí, que sí, molt bé, però al final agafen a algú més jove”, contesta la Montse.
En aquest periple de cercar feina, les poques oportunitats laborals que apareixen tampoc ofereixen massa estabilitat: “et volen per solucionar un problema, però per a llarg termini no et volen”, afirma la Laura. El tema de les subvencions a empreses per a contractar persones d’aquest grup d’edat és un factor determinant. Segons la Laura, “estan contractant a persones que tenen l’ingrés mínim vital o la subvenció per a majors de 52 anys… que aquestes subvencions et poden ajudar a aconseguir feina, bé, però és molt trist que ho facin per ser-hi en aquest col·lectiu, jo vull que em contractin perquè ho valc”.
Actualment, a l’Hospitalet aquest col·lectiu representa el 45,9% del total de persones aturades (11.966). Com es veu el gràfic, fa 5 anys tot i que les xifres absolutes eren més altes (5.766 persones majors de 50 anys en l’atur) representava el 40,1%. El 55,3% de les persones en l’atur majors de 50 anys són dones. D’ençà que va començar la pandèmia l’atur d’aquest grup major de 50 anys ha pujat en més de 9 punts.
Conseqüències de l’atur i la precarietat
Segons l’informe de la Fundació Adecco publicat enguany, “Tu edad es un tesoro”, calcula que cap a l’any 2026 l’edat mitjana de la força de treball arribarà als 50 anys (ara és de 43 anys), però, paradoxalment, l’atur de llarga durada cada vegada s’enceba més amb les persones majors de 45 anys. A l’Hospitalet, els majors de 45 anys amb més d’1 any a l’atur representen el 34,4% del total de persones a l’atur.
Una de les conseqüències més comunes, però més amagades, de l’atur de llarga durada és l’impacte negatiu a la salut mental dels treballadors i treballadores. Existeix molta evidència científica de les repercussions psicològiques (quadres depressius, ansietat, aïllament, entre altres) a la salut de les persones degut a estar sense feina o tenir feines precàries i de com s’amplifiquen a mesura que passa el temps. La Montse afirma que per a ella “l’atur li ha portat ansietat però que va superant-lo amb el contacte amb la gent, compartir ajuda molt, però sí que dona ansietat aquesta situació!”; per a ella, quan pot, participa en altres associacions per sentir-se útil; ara mateix la majoria del temps el dedica a cuidar dels seus pares.
Com molt altres persones que estan en aquesta situació, la incertesa permanent els ha causat alts i baixos a els estats d’ànims. La pandèmia a causa de la Covid-19 tampoc ha ajudat a poder revertir del tot aquesta situació, fins i tot, com diu la María, presidenta de l’associació Assat50, està costant molt reprendre les activitats que hi havia abans de la pandèmia. Així i tot, a finals d’enguany preparen realitzar un congrés sobre l’ocupació de les persones de més de 50 anys a l’Hospitalet.
