“Descargaron una pistola en mi torta de cumpleaños y otra en la olla de la sopa que mi mamá estaba haciendo”. Sis dones vestides de negre dalt d’un escenari amb una llum que es despenja solemne des del sostre. Una frase lapidària que cau sense deixar indiferent el públic. I en segueixen més al llarg dels vint minuts que dura ‘Yo vengo de’, una proposta que Plàudite Teatre ha treballat amb diverses dones migrades per tal de reconstruir les seves vides.
Amb més de mitja dotzena de representacions a les esquenes, algunes d’elles al Teatre Joventut, l’obra ha arribat al Centre d’Atenció i Informació a la Dona de l’Hospitalet aquest dijous 16 de juny. Ho ha fet en format enregistrat per tal d’acompanyar la presentació de la participació local en la Càtedra Unesco de prevenció de la violència contra les dones, liderada des de la Universitat Simón Bolívar de Colòmbia.
‘Yo vengo de’ és la història de sis dones. Sis vides en les que moltes altres s’hi veuen reflectides. Dones llatinoamericanes que s’ha vist forçades a abandonar el seu país a causa de la violència, amenaçades pel seu activisme, per la violència masclista o per no voler pagar a les màfies.
Sis dones que han creuat l’oceà Atlàntic i en la seva migració al Nord global s’han trobat amb una Europa que les qüestiona i obliga a viure en la precarietat i l’explotació. A ser invisibles i sovint mal tractades en el treball de cures, deixant els seus fills al país d’origen per cuidar la nostra gent gran. “Estamos aquí para gritar a los cuatro vientos que tenemos una rabia como un volcán y que nuestra voz no la van a callar” criden a l’acabar l’obra. Més clar, impossible.
Que sis dones que no són actrius acabin protagonitzant una obra en la que expliquen un moment tan dur i íntim de la seva vida és obra de Plàudite Teatre. Aquesta entitat hospitalenca, que organitza activitats per a més de 3.000 infants i joves al llarg de l’any, ha aconseguit endegar “un procés reparador”, explica Estebana, una de les protagonistes de l’obra que tracta sobre la seva vida. Ella no es veia a dalt d’un escenari, però reconeix que “l’empoderament que els ha portat és molt gran”.
Eugenia Delgado, directora de Plàudite Teatre, explica la seva filosofia: “una obra no durarà per sempre, però el que sí que volem és que perduri una xarxa de suport”. Aquest projecte, que ha estat reconegut per la seva tasca en el foment de la pau per l’Institut Català per la Pau (ICIP), ho aconsegueix.
L’acte, acollit al CAID i amb una àmplia participació de les estudiants del CFGS de Promoció i Igualtat de Gènere de l’Institut Vilumara, ha comptat amb la participació d’Emma Doris López, directora de la Càtedra Unesco de prevenció de la violència contra les dones. López ha insistit en la necessitat de teixir xarxes i enfortir les relacions entre entitats socials, administracions i centres formatius. Amb l’objectiu de treballar per la igualtat de gènere, tot incidint en les polítiques públiques i des del prisma de l’educació, l’aliança entre Plàudite i la Càtedra comença a donar les seves primeres passes.
Aquí podeu veure l’obra ‘Yo vengo de’ enregistrada al Teatre Joventut.
