Entro a l’estudi de ràdio. Enmig de material d’obra i eines pel terra trobo un passadís que dona al plató central. Allà m’esperen dues persones, l’Eulís Núñez i en Javier Marte. Semblen contents, però a la vegada se’ls veu esgotats. Tot el que ha canviat en aquell local s’ha fet gràcies a les seves mans i als seus estalvis. En una setmana podran respirar tranquils. Els dos formen part d’un projecte anomenat AC Ràdio Show. El primer, amb el sobrenom artístic d’Alexander Cavalli (d’aquí ve AC) és el promotor i creador de tot plegat. El segon, EuroBloke pels amics, és el seu soci. Aquest projecte va néixer fa quatre anys al barri de La Florida, i el que va començar com una plataforma on un filmmaker (n’Eulis) penjava els seus vídeos, ha acabat sent un canal de Youtube amb 45.000 subscriptors i una plataforma de continguts en d’altres xarxes socials. A més a més, són els conductors d’uns tallers de ràdio impulsats pel projecte d’intercooperació cultural Càntirs de la memòria i amb la col·laboració de la comunitat urbana La vecina s’aveïna. Coneixem els seus dos artífexs.
Aquesta aventura és una passada, no?
Eulis: Encara no me la crec, a vegades. Jo era filmmaker, i fa quatre anys vaig decidir engegar aquest projecte. Portava un grup petit d’artistes, 15 en total i no sabia com fer-li’s difusió. Eren tots artistes petits del barri i em preguntava, com donar-los a conèixer? Com tenia un micròfon vaig pensar en una ràdio, però clar, una ràdio convencional? Ni parlar-ne. Youtube, Instagram i endavant. Ara la cosa s’ha fet molt gran.
Quina por quan veus que creix tant i tant…
Eulis: Mira, hi ha un moment on el tema és fa tan gran que li dic amb els qui treballo “jo no estic per perdre el temps, o et posés seriós o ja saps on és la porta”. Jo era el cap, saps? Després es van sumar més persones però al principi, per no pencar, vaig fer-ne fora a d’altres. Quan començo a veure que tot és seriós és quan alguns artistes, petits, em demanen per sortir al programa. Entenia que tot era un procés, que algú m’estava dient ep! ara sí.
I llavors arriba Morad…
Eulis: I també Maruu King! Els entrevisto als dos, allò és va fer viral i pum! (cop a la taula), ara ja estic dins de la roda.
Javi: Aquestes dues entrevistes ens van donar molta força, després algunes van tenir més impacte, però les que ens van col·locar en boca de la gent van ser aquestes.
42.000 subscriptors a Youtube es diu aviat…
Eulis: Com t’ho explico… encara poden créixer molt més. Quan vam començar el projecte em vaig marcar un termini de 7 anys. M’agrada pensar que vaig pel bon camí. De moment en portem quatre. Sinó aconsegueixo els objectius marcats, cap problema, la meva anterior feina era la de vigilant de seguretat. Torno allà amb tot l’honor i s’ha acabat, però anem pel bon camí.
I esteu aconseguint els objectius?
Javi: Estem sumant dia a dia. Amb les entrevistes i amb el creixement de l’estudi. No podem pas queixar-nos.
(Pregunto a en Javi) I el teu paper quin és? Perquè l’AC s’emporta els mèrits…
(Salta l’Eulis) Però què dius? No no, els mèrits, compartits, a tot l’equip!
Javi: (riu) soc el soci de l’AC i també soc locutor dels programes. Jo tenia la meva pròpia ràdio per internet i va arribar un moment, per casualitat, que em vaig creuar amb ell. D’aquí, amb algunes col·laboracions va sortir una amistat, pensa que al principi els dos ens queixàvem molt de com anava tot i això també ens va unir.
Eulis: Jo volia gent compromesa i ell tenia moltes ganes. Tinc 3 o 4 persones que treballen de manera seriosa, dos editors, els locutors i després altres companys que hi col·laboren. Jo soc el que soc gràcies a ells.
Dius que al principi en vas fer fora a uns quants…
Eulis: Jo no vull perdre el temps, és el que els hi vaig dir. Quan tinguis la capacitat per treballar amb mi, perfecte, et vens, de moment, si no és el cas, et poses allà i mires. Les persones que treballen amb mi han estat mirant des de fora com ho faig. Abans em demanaven fotos, ara treballen amb mi.
Treieu rèdit econòmic de tot plegat?
Eulis: Youtube paga per milions de visites. Amb 3.000 visites no en fem res. Però el que mirem de fer és que si una persona es vol promocionar doncs que pagui una part. La llum, l’aigua, l’estudi no es paga sol. Movem a molta gent i al final hem de treure el rèdit. Al principi jo vaig invertir molts diners, ara la gent es necessita promocionar i nosaltres som l’alternativa a les grans ràdios i TV’s.
Però els nens i nenes del barri segueixen volent anar a programes de la TV tradicional…
Javi: Potser sí, però un adolescent de La Florida no pot accedir a programes coneguts, ni tan sols sent artista. Nosaltres els hi donem l’oportunitat, l’escolta molta gent i d’allà fins i tot obtenen algun tipus de contracte musical. Fins i tot Instagram verifica comptes gràcies a entrevistes nostres. Després t’ho agraeixen molt.
Tots volen ser com vosaltres…
Javi: Com a mínim, sortir al nostre programa! (riu)
Eulis: El meu soci és modest, jo et dic que ara ja no és només a La Florida que ens escolten. Després d’en Morat i en Maruu King ens van començar a escoltar de tot arreu, des de França, Països Baixos, el Regne Unit, fins i tot el Carib, d’on surt aquest tipus de producte.
Renoi, però això deu provocar que molts comptes us agafin el vostre contingut…
Javi: De fet, és una de les claus. Moltes pàgines de Tik-Tok o Instagram agafen el nostre producte pels Reels. El porten a la seva pàgina i això arriba a tenir milions de visualitzacions.
Menys mal que surt el vostre nom…
Eulis: Tant de bo! El tallen de l’emissió, no ens demanen permís i sembla com si fos d’ells.
…
Eulis: Però a mi m’és igual, perquè ningú oblida una cara com la meva (riu)
Javi: Per exemple, al principi pujàvem l’audio a la plataforma d’spotify. Això crea un copyright. Doncs bé, si ho puges a Tik-Tok et bloqueja l’audio i així t’ajuda a veure si ho pengen o no, i qui ho fa. He vist els continguts de l’AC en pàgines de Tik-Tok i tenien el triple de visualitzacions que les nostres.
Però no entenc llavors de què us serveix…
Eulis: Aquestes persones que creen el contingut doncs busquen qui som i a vegades ens linken. És cert que no és el més normal però llavors les visites al canal d’Instagram o Tik-Tok creixen una barbaritat. Qualsevol tonteria que diu un artista es fa viral. Llavors li trec el copyright perquè arribi a més gent.
Feu alguna cosa a banda d’entrevistes?
Eulis: Ens centrem en això. A més a més, ara faig cursos. Molts nanos els hi fa il·lusió venir a l’estudi.
Javi: Els tallers de Càntirs ens serveixen per veure que molta gent del barri agraeix el que fem.
Us dieu AC Ràdio Show però us desmarqueu de la ràdio convencional…
Eulis: Ens ha ajudat posar-nos aquest nom, però sí que fugim del convencionalisme. Aquest estil triomfa molt a República Dominicana i a l’Amèrica Llatina. Utiltizem molt la improvització, sense esquema. L’artista entra a l’estudi amb un pensament però sempre intentem fer girs durant les entrevistes. No és pregunta-resposta, parlem d’un tema, el desglossem, el posem a cantar, el fem parlar de temes socials…
Teniu algun tema tabú?
(Eulis i Javi es miren) Javi: Religió. No volem tocar-ho. També intentem que els convidats no parlin amb terminologia ofensiva cap a minories o grups ètnics. Després es diu que allò s’ha dit en aquella ràdio i quedem malament, no estem per això.
Per la gent d’aquí sou un referent
Javi: Si sortim als Blocs, veuràs que alguns ens demanen fotos! (riuen tots dos). Som un referent pels artistes urbans del barri
De veritat? M’esteu prenent el pèl…
Eulis: T’ho prometem. S’han creat moltes plataformes amb la nostra inspiració. Si sempre ho dic, no fem res especial, si vols es pot fer, simplement s’ha de treballar.
Tots teniu sobrenom, oi?
Eulis: Sí, de fet, el meu, Alexander Cavalli, ve del meu segon nom de pila i del cognom del dissenyador Roberto Cavalli. En Javi es diu EuroBloke, així el coneixien en la seva plataforma. Els nostres noms no ens agraden perque vagin surtint per les xarxes.
Suposo que no deveu tenir cap ajuda de l’administració…
Javi: Ni per un moment s’ha apropat ningú a dir-nos res.
Eulis: Jo vaig tenir un apropament fa un temps. Em deien si volia tenir el meu propi espai de convidats a uns estudis que em posava l’Ajuntament. Però em marcaven el contingut, l’hora i tot una sèrie de coses que no volia tenir. No volia que em controlessin. Pensa que jo em moc molt! Si alguna cosa està freda, l’escalfo, convido als nois i noies que jo vull i faig el que més o menys vull. Si veiessin el nostre producte possiblement dirien que fem vergonya. Doncs aquí us quedeu.
Feu una tasca interessant al barri com per tenir, almenys, un apropament a la feina que feu…
Javi: Suposo que pensen que no és seriós. Però per a molts nanos del barri som una ajuda, en el fet, primer, de donar-los a conèixer, i després com a referent a xarxes. No pensàvem que hagués de créixer tant però ho va fer i aquí estem.
Heu creat teixits aquí al barri, oi?
Eulis: A banda dels tallers, ens mola la idea de posar en marxa una cooperativa amb altres entitats del barri, de moment no ha sorgit res, però sí fem col·laboracions amb comunitats urbanes. Al final a la gent li agrada el producte d’aquesta ràdio, no és la convencional, de fet si m’enfrontés a un que treballa a la FM discutiríem molt. La gent ara demana espontaneïtat.
Però tu en la prèvia m’explicaves que també voleu incorporar seriositat.
Eulis: No ho diguis! És una sorpresa.
Heu de buscar més públic.
Javi: Clar, per créixer necessitem crear altres programes també. Nosaltres tenim escaleta però la trenquem a la primera de canvi. De fet ens havia vingut gent súperprofessional, amb escaletes molt currades, però havien durat dos dies. Ara bé, sí creiem que és un contingut que hem d’introduir.
Explica’m una mica això…
(Salta Eulis): Encara està molt al principi, però sabem del cert que hi ha gent que no li mola el que fem i ens demana programes, amb escaleta, locutors seriosos, que parlin d’actualitat, temes socials i informació. Estem pensant en tirar-ho endavant.
Sabeu que esteu en un municipi on la ràdio va tancar… suposo que ho teniu en compte per buscar aquest públic…
Eulis: És un públic necessari perquè ens tinguin en compte.
Jo de veritat, el que més em sorpren és com esteu al dia de tot
Eulis: És que sinó com tirem endavant el programa? Val a dir que no sempre és així. Gràcies a la espontaneïtat, puc parlar amb un artista sense saber-ne gaire d’ell. Per què? Perquè escolto. Tu vols deixar de parlar d’un tema? Torno a preguntar-te pel d’abans. Amb el company també interactuo. M’ataques? Jo t’ataco, i així anem treiem temes i ho fem tot divers.
Javi: A més a més, estem al dia dels projectes musicals de la gent que despunta. Si estàs començant, nosaltres som ideals.
Us trobareu artistes que parlen poc
Eulis: I què difícil és llavors tirar endavant, oi?
Suposo que aquí es demostra si ets bo, o no, oi?
Eulis: Per descomptat! Quan ens contesten amb monosíl·labs, nosaltres ens posem a debatre i llavors l’artista, que estava tímid fins al moment, comença a entrar perquè se sent interpelat. Improvitzar, germà, és la clau.
Hi ha gent del barri que us ha demanat treballar a AC Ràdio?
Javi: Ja ho crec. Editors, filmmakers, locutors…
Eulis: Però què faig? Engego al carrer a l’EuroBloke? (Javi riu). No, no. Hi ha nois que només busquen aventures, una experiència. I això és seriós, és un projecte seriós de veritat, aquí tenim idees, les plasmem, editem, locutem, ens passem el dia. Sempre estem oberts a nova gent, òbviament, però ha de ser gent treballadora. Ara, amb els nous estudis, és possible que agafem gent nova.
Acabant. Al principi éreu una idea, i ara ja sou una realitat. Cap a on aneu?
Eulis: Després de la reforma del nou estudi jo crec que creixerem un 15% en visualitzacions i seguidors, com a mínim els primers tres mesos, fins que es vagi distribuint tot de nou. Si tu veus la cabina anterior a la nova, és una passada com ha canviat tot. Però era necessari. Amb aquest nou estudi diran “Ah, d’acord, AC, vas a per totes, vas a menjar-te el mon”. El seguim, a veure què passa. Espero que sigui així.
Javi: Volem trencar estereotips. No fem quelcom col·loquial, fem un projecte de barri, espontani, fresc, amb gent del carrer, sí, però és seriós, trencador i professional. No volem que ens encasellin.
