L’hospitalenc Jaime Martín (1966) ha publicat recentment el seu darrer llibre: ‘Siempre tendremos 20 años’. Amb aquest còmic, l’artista de Santa Eulàlia tanca una trilogia en què ha explicat la joventut de tres generacions familiars. El dibuixant té clar que l’Hospitalet està millor que als anys 80, època en la que s’ambienta la seva història, perquè en aquell moment “estava tot per fer” i lamenta que s’hagi fet portant un “halo de modernitat”, molt lluny del que expliquen les seves històries, amb trames tan actuals com la falta de futur dels joves o la precarietat laboral.
Ens citem amb Martín al carrer Jansana de Santa Eulàlia. Asseguts en un banc d’aquest carrer els protagonistes de la seva novel·la gràfica hi passen les hores parlant i fent plans de futur. Tímida i amb el fred d’un matí d’hivern, la conversa amb Jaime Martín és molt semblant al seus llibres: propera, captivadora i plena de referències familiars molt personals però gens llunyanes.
L’autor del còmic ha tancat la trilogia il·lustrant la seva joventut. Va començar amb ‘Las guerras silenciosas’, la història d’una generació que va viure atrapada pel franquisme i en especial la del seu pare que va fer la mili al Marroc ocupat. Un cop publicat i amb bona rebuda, tenia clar que volia relatar l’experiència del seu avi com a milicià republicà, i ho va fer a ‘Jamás tendremos 20 años’, llibre amb el que va guanyar el premi a millor publicació espanyola l’any 2017. El dibuixant explica que ho va tenir fàcil per posar imatge a aquesta època, “la Guerra Civil espanyola deu ser un dels conflictes armats més fotografiats de la història”, afirma. Unes imatges que van mostrar el “desordre, especialment en la forma de vestir dels milicians, sobretot al principi de la guerra”.
Una visió crítica de l’Hospitalet
Després de publicar els seus dibuixos a revistes com ‘El Víbora’, va publicar el seu primer treball l’any 90, Sangre de Barrio. Un llibre que el va portar a tenir el reconeixement del 8è Saló Internacional del Còmic de Barcelona com a autor revelació. En el seu debut, Martín explicava la joventut d’un noi al barri de la Florida a finals dels anys 70. La ciutat ha canviat molt des d’aleshores, “en aquell moment estava tot per fer, ara vivim en una ciutat millor, els canvis són evidents”, assegura. Lluny de considerar-se nostàlgic, Martín troba a faltar la baixa densitat de població de fa dècades, “a vegades tinc una sensació d’amuntegament que m’ofega”, confessa.
Tot i les millores, per Martín s’està dibuixant una ciutat que necessita “un treball més delicat, que integri el passat, el present i el futur de l’Hospitalet”. “Crec que pretendre cobrir la ciutat amb un halo de modernitat a costa de les últimes restes del nostre passat agrícola és molt trist”, afirma en al·lusió al PDU Gran Via i la conservació del Delta del Llobregat. Martín reivindica una major atenció al patrimoni històric i social de l’Hospitalet i es pregunta si “hem d’assumir com a normal la perpetuació d’escoles en barracons o la manca de guarderies i residències públiques”. Segons Martín, “la construcció de blocs de pisos va en augment mentre que els serveis a la ciutadania no”, un fet que també han assenyalat des de fa anys els moviments socials i veïnals de la ciutat.
Més de 30 anys fent-se un nom al món del còmic
Al llarg de la seva carrera aquest il·lustrador ha rebut més d’una quinzena de premis internacionals i nominacions. Tot i els èxits, assegura que se sent acompanyat i reconegut per la gent que el llegeix “des que vaig començar, fa poc més de trenta anys, i pels qui em llegeixen des de fa quatre dies”. A nivell local, Martín destaca especialment la tasca que es duu a terme des de la Biblioteca Tecla Sala, que viu “sempre al nostre costat, ajudant a la difusió de la gent que escriu a la nostra ciutat”.
‘Siempre tendremos 20 años’ també ha tingut una gran rebuda a França, on el món del còmic té un públic i difusió molt major que aquí. Mitjans especialitzats en l’àmbit polític i musical s’han fet especial ressò del treball de l’hospitalenc al país veí.
El paper de la música en l’obra de Jaime Martín
Els llibres de Martín van plens de referències musicals: hard rock i punk posen banda sonora als seus relats. Per aquest il·lustrador apassionat per la música “el ventall musical d’aquella època explicava la diversitat de la joventut del moment: flamencs, moderns, rockabillys o sinistres”. Un element cultural que “explica moltes coses” sobre la societat, també avui en dia, d’on destaca que cada generació “té els seus propis sons i instruments”.
Martín veu algunes diferències entre la joventut actual i la que ell relata al seu llibre, com la presència de les xarxes socials o la vida en “un món totalment globalitzat”. Tot i això, veu punts de connexió molt importants com “la preocupació sobre el seu present i futur” o la possibilitat de “viure el present de manera espontània i irreflexiva, que sovint forma part de l’experiència de ser jove”.
El futur incert d’una generació
‘Siempre tendremos 20 años’ -alerta, spoiler- acaba amb el retrobament d’un grup d’amics que s’ha fet gran, marcat per la vida familiar i la precarietat laboral, molt semblant a la que tenien quan rondaven la vintena. Per Martín, la seva generació té la impressió que “alguna cosa incerta els espera a la cantonada”. Els preocupa sobretot el futur dels seus fills i filles, que “tenen les coses més difícils que els seus pares”.
A través del seu llibre, Martín recorre els carrers i places del barri de Santa Eulàlia. L’autor imagina que els lectors dels seus últims llibres se sentiran com ell quan va veure la pel·lícula Tapas, de Juan Cruz i José Cobacho: “amb una curiosa sensació de proximitat que feia la història més meva”. Pels seus lectors que no coneixen la ciutat, Martín opina que aquests escenaris “poden ser molt refrescants, amb localitzacions poc conegudes que poden donar un aire nou a les històries i trencar amb la rutina dels llocs vistos una i mil vegades al cinema i altres mitjans”.
Ignasi Escudero
