Dijous passat es va celebrar la segona taula de debat en la fase deliberativa del procés participatiu del Pla Director Urbanístic Biopol- Gran Via. Es va fer a la biblioteca Tecla Sala i es va desenvolupar amb algun debat intens però respectant els temps. Aquest fet el va provocar el format: després de les explicacions dels tècnics pertinents, els assistents es van dividir en dos grups per debatre, sobretot, les opinions i opcions alternatives d’ús dels terrenys on teòricament s’edificarà el clúster de biomedicina. Val a dir que també ho va afavorir el fet de que més de la meitat dels presents eren treballadors municipals i que hi va haver poca participació, amb alguns veïns crítics amb el projecte.
Per posar-ho en context, ara fa unes setmanes explicàvem com havien anat les sessions informatives, la primera fase del procés participatiu. En elles vam trobar unes sessions marcades per un reglament estricte respecte al dret de vot i participació (Consell de Ciutat i Consell de Districte Bellvitge / Gornal). Això es va traduir en el fet que només van poder parlar els i les conselleres designades per les entitats membres d’aquests ens de representativitat ciutadana. Dijous passat, dels 20 assistents, hi havia una varietat de veïns i veïnes individuals, amb entitats i polítics, com ara Antoni Garcia, d’ERC, o José Castro, tinent d’alcaldia de l’àrea de convivència i seguretat.
La sessió va començar amb una explicació dels dos tècnics presents, Raúl Alvarín, director del consorci per la Reforma de la Gran Via i exregidor d’habitatge de l’Hospitalet i Mireia Fargas, ambientòloga contractada per l’Ajuntament per elaborar l’estudi. Alvarín (com a membre de l’ens supramunicipal encarregat de redactar el projecte) va defensar-lo com ho havia fet en les sessions informatives, explicant el model de desenvolupament urbà, segons ell compatible amb la composició metropolitana. Va exposar de nou el plànol, amb una situació estratègica, tal i com va explicar, perquè el clúster es situarà a tocar de l’Aeroport del Prat, la Zona Franca i de la Fira de Barcelona-l’Hospitalet. “És un espai ple d’oportunitats, a més a més hi conviuen alguns dels equipaments sanitaris més importants de Catalunya, a partir d’aquí, treballaríem amb un pla metropolità que proposa crear una estructura nodal, en la qual crear noves centralitats. És un àmbit estratègic, on s’identifiquen àrees de transformació i extensió urbana d’interès metropolità” va explicar Alvarín.
Alvarín va posar molt d’èmfasi en una idea: els impulsors del projecte treballen en un sòl de poca qualitat ambiental, amb un subsòl contaminat, que no és possible, segons explicava, ni tan sols recarregar l’aqüífer superficial, fet que va derivar en discussions posteriorment amb la gent crítica amb el projecte, que titlla d’argument poc desenvolupat ni investigat. A més a més, va voler remarcar que el 84% dels cultius actuals es preserven, i el 16% restant es convertiran en un parc urbà que donarà al carrer de la Feixa Llarga. “Ens allibera de les condicions i riscos que es poden generar pel transport de mercaderies de la ronda litoral” va rematar Alvarín.
A banda de la permeabilitat del sòl, calia parlar sobre l’estudi i l’avaluació del medi ambient. En aquest sentit, Mireia Fargas va explicar com es podia millorar la situació ambiental del futur Biopol, de cara a ser el més sostenible possible. Fargas va voler fer un enfocament general de l’avaluació medioambiental del projecte, explicant pas a pas com es realitzaran aquestes proves de cara a aconseguir els objectius. Segons va comentar, es fixaran uns terminis que regularan aquesta avaluació tenint en compte les particularitats, ho farà un òrgan ambiental, es mirarà si els objectius són adients o no, a posterior es farà un estudi ambiental estratègic i una avaluació pública. Fargas va parlar també sobre les emissions de CO2 com a consecuència de tirar endavant el PDU. L’ambientòloga va explicar que no disposen d’una eina per calcular les emisions de tones de CO2, que el càlcul actual es feia amb una eina que es basa en la quantitat de persones que resideixen en la zona. Posteriorment, en la taula de debat, es va preguntar quantes tones de CO2 s’estalviarien si el Biopol es fes al PRAIH15 (el sector concret del Pla de Renovació d’Àrees Industrials de l’Hospitalet), la qual es va respondre que això no estava contemplat, tot i que va quedar demanat per fer el càlcul.
Fargas va voler remarcar que l’equip d’avaluació ambiental ha elaborat uns objectius que hauran de ser validats per l’òrgan ambiental. “És un procediment complet. Amb aquest document inicial que acompanya l’avanç del PDU s’han realitzat alternatives per mirar si el que es posa sobre la taula és viable o no a nivell sostenible. Hem de tenir en compte molts aspectes, el canvi climàtic, les zones de risc, els hàbitats que cal preservar, s’han d’avaluar tots els impactes” va comentar Fargas. Aquest estudi previ va ser debatut també per les veïnes més crítiques amb el projecte, doncs no el consideren pas sostenible, malgrat ser encara un estudi previ.
Un cop finalitzades les exposicions, els assistents es van dividir en dues taules. Tant Alvarín com Fargas van anar passant per ambdós llocs per debatre les idees, amb la presència, també, de les dinamitzadores del procés participatiu. El fet de tenir la balança molt desequilibrada (amb poques persones crítiques) va provocar que les idees finals de la sessió deliberativa giressin, sobretot, en quins equipaments crear un cop estigui elaborat el clúster de biomedicina. En aquestes taules es van debatre, entre d’altres coses, l’ubicació del Biopol i el tant per cent d’edificis a construir, el soterrament parcial de la Gran Via (uns 300 metres), el PIB, la reactivació de la zona industrial de Bellvitge i el càlcul de la creació de llocs de treball.
A la taula 2, per exemple, on eren presents quatre veïns, un geògraf de l’Ajuntament i els dos ponents a estones, es va plantejar la separació entre el Biopol i el PDU. El debat es va centrar en la conveniència del Biopol però que per a fer-lo no cal un PDU, doncs existeix la zona 15 del PRAIH. Les persones contràries van valorar que la requalificació de 55.000 m2 són una agressió al medi ambient i la salut de les persones. Segons van exposar els veïns més crítics amb el PDU, la nova edificació que preveu el pla atempta contra el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible i agreujaria la contaminació i l’emissió de CO2, entre d’altres qüestions, en el context d’Emergència Climàtica que el mateix Consell de Ciutat es va encarregar de reconèixer.
D’aquesta manera, algunes idees aparegudes van ser les següents: A nivell de propostes sobre els usos, la possibilitat de creació d’albergs i cases d’acollida, la preocupació dels tipus del llocs de treball que es puguin crear o la possibilitat de convertir la zona en un espai lúdic i esportiu. Pel que fa a les prioritats de la zona, es va parlar dels problemes que poden aparèixer en la xarxa viària i mobilitat, els accesos al riu amb la implementació del PDU, la pacificació de la Gran Via, amb l’opció de poder donar més mobilitat als vianants, guanyar espai públic i verd o els accessos als camps agrícoles de la zona. Molts pocs van ser els qui van mirar de debatre la necessitat o el model del Biopol.
A banda d’això, els debatents van ser crítics, també, amb el risc de desaparició de teixits agrícoles de la zona, fixant com a prioritat la manera de poder-los mantenir, mirar d’afinar els càlculs d’emissions de CO2, i també amb la gran quantitat d’impacte visual amb grans edificis i molt de ciment, en contrapartida amb el que s’expressa de voler crear un clúster sostenible i verd. Finalment, alguns veïns també es van queixar que el projecte no ha arribat a tota la ciutat, i no s’ha fet prou força com perquè la ciutadania pogués debatre els punts calents sobre un desenvolupament urbanístic que afecta prop del 8% de la superficie total del territori de l´Hospitalet. Cal recordar que ERC, de la mà d’Antoni Garcia, van proposar en el darrer ple promoure una consulta ciutadana perquè els veïns i veïnes de l’Hospitalet poguessin tenir veu i decidir sobre el Biopol.
Amb tot, els veïns crítics van ser molt taxatius alhora de fer les seves propostes. Parlem amb Manuel i Cristóbal, dos dels presents el passat dijous. “Durant la taula de debat vam poder parlar sobre la manca d’informació en general sobre el PDU i es va posar de manifest que la majoria dels pocs veïns que ho coneixen, no ho volen. Es va posar de manifest que es pot fer un Biopol i tapar la Granvia, sense la necessitat de requalificar ni un m2 de terreny i sense la necessitat de posar-ho en mans privades” admetia Cristóbal.
A més a més, ens expliquen que durant el debat van aparèixer dos models de ciutat, dues mirades, una a més llarg termini que permetria la recuperació de les masies, la creació de parcs i d’altres equipaments amb finançament públic, i un altre punt de vista, amb mirada a curt termini, que vol requalificar tot de cop per posar-ho en mans privades per a que generin plusvàlues que permetin finançar les obres. “El que no es calcula és el cost de les externalitats que generaran les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle de les obres i l’existència dels nous blocs” remata Manuel.
Finalment, es va posar sobre la taula els avantatges de fer el Biopol al PRAIH15. “Fer el Biopol al PRAIH15 té més avantatges, està més integrat a la ciutat, hi haurien més connexions amb el transport públic, fins i tot FGC intercomarcal, i tindríem la rehabilitació d’edificis no sostenibles. És evident que cal fer un accés al riu digne i conservar la zona agricola de Can Trabal, però sense la necessitat de fer gratacels” expliquen Manuel i Cristóbal.
Un cop acabada la fase deliberativa, a principis de maig es passarà a la fase d’informació dels resultats. Sembla clar, veient el que es va veure ahir, que el debat ja no és el model ni la necessitat de la creació del Biopol, sinó dels equipaments del clúster de biomedicina, que camina de forma inexorable cap a la seva creació, malgrat la oposició d’unes plataformes que miren de fer entendre alguns dels problemes del projecte.
