El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va fer pública, a finals de la setmana passada, la sentència que anul·la el PDU-Gran Via Llobregat per segona vegada. Aquest cop, la demanda ha estat interposada pels grups municipals d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), la CUP-Poble Actiu i l’entitat ecologista Depana, Lliga per la protecció del patrimoni natural.
Aquest segon revés judicial en menys d’una setmana deixa el pla director urbanístic ferit de mort, tot i que l’alcaldessa, Núria Marín, ja ha afirmat que el consistori recorrerà la sentència. La presidenta de la Diputació ha valorat que la sentència del TSJC afecta més a la forma que al fons del projecte i s’ha mostrat legitimada per seguir endavant amb el pla urbanístic.
La plataforma No Més Blocs ha celebrat la sentència que considera “crea jurisprudència per a tots els conflictes urbanístics del Baix Llobregat i dels PDU metropolitans”. Han avisat que amb el seu activisme seguiran “atents perquè no es pugui construir en cap dels tres sectors afectats”.
El portaveu del grup municipal d’ERC, Antoni Garcia, ha valorat molt positivament la sentència que “recull les demandes per preservar la darrera zona agrícola de la ciutat, Cal Trabal” i ha instat al govern municipal a que iniciï els tràmits per preservar la totalitat de la zona i la seva incorporació al Parc Agrari del Baix Llobregat.
També s’han felicitat per la decisió judicial la CUP de l’Hospitalet i Alternativa d’Esquerres de l’Hospitalet. Les dues formacions polítiques han assenyalat que la defensa de Cal Trabal és la primera de moltes a la ciutat, com “Cosme Toda, el Castell de Bellvís, Can Trinxet, el soterrament de les vies i de la Gran Via”, entre d’altres, han apuntat en els respectius comunicats.
La sentència emesa per la sala contenciosa número 3 també declara “nul de ple dret” el PDU i ofereix alguns comentaris nous. Analitzem les principals claus de la segona sentència contra el PDU-Gran Via Llobregat.
1. Les rotondes no són zones verdes
El tribunal ha constatat que “bona part de les zones verdes -projectades al PDU- es situen en enllaços viaris o rotondes”, i explica que a les ciutats només es pot considerar espai verd quan es tracta de zones accessibles a la ciutadania. Aquest ha estat l’únic element per tombar el PDU presentat pels demandants que els tribunals han donat per bo.
Segons la sentència, una part important dels 31.821,3m2 de zona verda prevista en el pla urbanístic està situades en illetes i enllaços viaris resultant “inadequades per les funcions pròpies de les zones verdes urbanes”, assenyala.
Les parts demandades -l’Ajuntament de l’Hospitalet, el Consorci per la reforma de la Gran Via, el Departament de Territori i Sostenibilitat i la societat mercantil Focio, SL- consideren que aquestes zones verdes es qualifiquen com a “espais de transició urbana”. Comparant-ho amb els espais on s’acaba la ciutat, com l’accés al riu Llobregat, no sembla que els afectats hagin esgrimit un bon símil, que els tribunals han descartat.
Focio, SL, empresa dedicada a l’activitat immobiliària i urbanística, va presentar una sentència d’uns fets ocorreguts l’any 1998 en la que pretesament s’acceptaven aquestes zones verdes i, per tant, hauria creat jurisprudència. La resposta del TSJC al respecte ha estat que en cap cas fa referència a zones verdes de “difícil accés” com poden ser les rotondes. El tribunal afirma també que un cas dels anys 90 no serveix de referent ja que la llei sobre urbanisme ha canviat sobradament i a dia d’avui tenen més importància les normatives europees, on prima el criteri de “no regressió” de zones verdes.
2. El paper de la Generalitat posa en perill l’autonomia municipal
El tribunal reconeix la capacitat dels ajuntaments a delegar la planificació urbanística a administracions supramunicipals. Ara bé, seguint la Carta Europea d’Autonomia Local, el TSJC posa l’accent en que l’entitat referent en cas de delegar el PDU a instàncies administratives superiors, hauria de ser l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i no el govern autonòmic.
L’aliança municipal amb la Generalitat pot afectar “l’efectivitat de l’autonomia garantida constitucionalment a les Entitats Locals”, diu la resolució. La sentència recorda a tots els governs implicats que han de respectar la jerarquia administrativa i no poden saltar-se una entitat intermitja sense motiu.
3. El TSJC no entra a valorar l’afectació ambiental del PDU
La sentència recull una sèrie d’arguments per part de les parts demandants del PDU en les que fan referència a l’afectació d’aqüífers, de la zona de protecció d’aus, del perill pel trànsit de mercaderies perilloses o la falta de previsió en el transport públic.
No obstant, la resolució judicial no entra a valorar tècnicament aquests punts i dona per “argumentades de manera tècnica i amb rigor” les informacions de les parts demandades al respecte, bastant-se en “la presumpció d’objectivitat i especialització dels facultatius de l’Administració”.
4. Els grups municipals sí que poden impugnar el PDU
Un dels motius que esgrimien per oposar-se al recurs tant el Departament de Territori i Sostenibilitat com el Consorci per la reforma de la Gran Via, era que els grups municipals -del color que sigui- no tenen capacitat processal per interposar aquest tipus de recursos judicials.
L’any 2017 la mateixa sala ja va dictaminar, per al PDU, que els grups municipals estaven habilitats per fer-ho. Els tribunals s’emparaven en diverses sentències. La primera del grup parlamentari al Congrés d’UPyD contra el nomenament del Consell de Seguretat Nuclear.
Citant diverses resolucions del Tribunal Suprem i del propi TSJC, la sentència afirma que es donen dos fets que permeten als grups municipals recórrer el pla urbanístic. D’una banda que aquests no han participat en la presa de decisions d’una actuació administrativa “d’interès municipal”, recalca. De l’altra, que es tracta d’una “actuació controvertida de naturalesa urbanística” i els grups actuen “en mèrits de l’acció pública”.
Aquest punt obre la porta a que els grups municipals puguin confrontar per la via judicial altres canvis urbanístics de pes a la ciutat.
