A ningú se li escapa que la pandèmia ha marcat un abans i un després per a moltíssims treballadors i treballadores de l’Hospitalet que han vist com la seva situació laboral ha oscil·lat entre els ERTOs, l’acomiadament i, ara, el teletreball.
També és cert que aquesta crisi no ha mostrat la mateixa evolució que la gran recessió financera de 2008. Evidentment, les seves causes van ser unes altres, però també la seva gestió. Els ERTOs van frenar en gran part la sagnia de centenars de milers d’acomiadaments, malgrat els seriosos problemes d’implementació en els seus primers mesos i els seus abusos per part de l’empresariat, denunciats per sindicats. A l’Hospitalet, segons dades de la Generalitat de Catalunya, fins a finals de juny de 2020 (dades que no s’han tornat a actualitzar des de llavors), hi havien més de 15 mil persones afectades per ERTOs que, sumades a les més de 18 mil treballadores en situació d’atur en aquestes mateixes dates, són bona mostra del brutal impacte econòmic a causa de la pandèmia. Tot això sense comptar les persones que viuen i sobreviuen en l’economia submergida.
Avui dia, les xifres macroeconòmiques indiquen una recuperació sense precedents. No obstant això, com han assenyalat múltiples informes d’organitzacions del sector social, la recuperació no està sent igual per a totes. El jovent, les dones i les persones migrades, són els grups que més s’han vist afectats per la crisi social i sanitària, i que més temps estan trigant a recuperar-se a causa de desigualtats estructurals prèvies a la pandèmia.
Després de 2 anys de pandèmia les afiliacions a la SS s’han recuperat arribant fins les 108.029.
Sobre els tipus de contractes efectuats, segons la sèrie dels últims cincs anys, tampoc hi ha hagut canvis significatius. Existeix una clara tendència estructural del mercat laboral a dinamitzar els contractes temporals per sobre els indefinits. Cada any, més del 80% dels contractes signats a l'Hospitalet són de tipus temporal, al 2020 el 87,2% van ser d'aquesta modalitat. Pel que fa als sectors, com pasa a la resta de grans ciutats, el sector Serveis és de lluny el sector que més contractes signa. Quant al tipus de jornada d'aquests contractes (parcial/completa), com passa a la resta de nivells administratius, el grup clarament majoritari en contractes de jornada parcial són les dones (57%), un fet estructural i una de les causes de la bretxa salarial entre homes i dones.
Dades desglossades d'atur
Abans del tancament total a causa de la COVID-19, l'Hospitalet presentava una relativa baixada de l'atur després de la crisi de la bombolla immobiliària de 2008. El moment més crític a la ciutat va ser l'any 2013 quan es va superar les 24 mil persones en situació d'atur registrat (19%). Després d'aquest període, l'atur va baixar poc a poc fins finals de 2019 amb 13.921 persones. Amb l'arribada de la COVID-19, l'atur torna a màxims, sobrepassant les 19 mil persones els primers mesos de 2021, tot i això sense tenir en compte les persones afectades per ERTOs. A febrer de 2022, l'atur registrat va ser de 13.158 persones, una taxa del 10,4%. Com assenyala l'Observatori Socioeconòmic de l'Hospitalet, aquestes xifres són una mica més altes respecte a la mitjana comarcal (9,3%) i provincial (10,1%).
Si anem una mica més a fons, de les 13.158 persones que segueixen en situació d'atur registrat a febrer d'enguany, un 54,6% corresponen a dones, i un 45,4% a homes. En quant a l'edat, la majoria de l'atur es concentra en persones de 45 anys i més, que representan el 57% del total. Es ratifica l'edat com una variable determinant que dificulta la inserció laboral a mesura que som més grans. Especialment preocupant és la franja d'edat entre 60 a 64 anys que concentra la xifra més alta de persones en l'atur (2.053 persones).
En quant a la variable per nacionalitat, un 21% de l'atur actual correspon a persones estrangeres, molt superior al porcentatge dels nacionals (10,4%); als primers mesos de 2021, l'atur de persones estrangeres va arribar fins al 26% (5.253 persones). Segons dades del Observatori de Treball i Model Productiu, des de l'any 2016 la població estrangera en situació d'atur no ha baixat del 20% a l'Hospitalet. Per tant, com assenyalàvem al principi, hi han grups socials els quals l'anomenada recuperació econòmica encara no els ha arribat, fins i tot des de la crisi de 2008.
Atur de llarga durada
Segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), l'atur de llarga durada és aquella proporció de població activa inscrita com demandant d'ocupació que porta un any o més buscant feina. Si abans veiem que des del començament de la pandèmia les xifres de l'atur i les seves característiques locals no s'han vist significativament afectades, amb les dades de la població en atur de llarga durada les coses no estan tan clares.
Gràcies a les dades de l'Observatori de Treball i Model Productiu, podem analitzar una mica més profundament l'impacte que ha tingut la pandèmia en les persones en atur de llarga durada en l'Hospitalet. Al requadre podem veure que la proporció d'aquest grup ha pujat des de gener de 2020 (34,4%) fins a febrer de 2022 (48,8%) en 14 punts. Notable va ser la pujada d'aquest grup a l'any 2021 arribant fins a representar el 64% del total d'aturats, cosa que mostra la gran vulnerabilitat d'aquest sector de població en temps de crisi. Crida molt l'atenció la gran quantitat de persones en atur de molt llarga durada, és a dir, de 2 anys i més: 4.308 persones, que representen el 32,7% del total de persones en situació d'atur i, d'aquestes, el 61,8% són dones. Com s'assenyala al recent informe elaborat pel sindicat UGT-Catalunya, Dones i Mercat Laboral, els períodes curts "que acostumen a tenir les dones en una mateixa ocupació coincideixen amb el fet que les dones són les que més pateixen l'atur de llarga durada". A més, s'ha de recordar que les persones un cop exhaurit la prestació d'atur (màxim de 2 anys) només poden beneficiar-se, previ compliment de requisits, d'ajudes molt reduïdes tant en el temps com en l'import.
