Dimarts 29 de març, es presenta al Consell de Ciutat de l’Hospitalet de Llobregat, el procés participatiu o programa de participació ciutadana per a la redacció del Pla Director Urbanístic (PDU) Biopol-Granvia. Prèviament, el passat 14 de febrer, el Consorci per a la Reforma de la Granvia a l’Hospitalet de Llobregat presentava l’Avanç del PDU Biopol-Granvia a la seu del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, a Barcelona.
L’esmentat programa de participació ciutadana es va posar en marxa el 17 de març amb una primera sessió de presentació del procés a la que van ser convocats tots els grups municipals i diverses entitats de la ciutat “en compliment d’un acord del Ple municipal”, segons fonts municipals, i en funció d’una moció presentada pel grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i aprovada al Ple municipal en la que es demanava crear una taula de treball per consensuar un nou PDU entre els diferents actors implicats (mèdico-científics, polítics, veïnals, sindicals i ecologistes), concreta Antoni Garcia, regidor de la formació republicana. Cal afegir que a la sessió de presentació no van ser convocats, entre d’altres, el Centre d’Estudis de l’Hospitalet (CELH), l’organització ambiental La Saboga ni la plataforma veïnal No Més Blocs.
L’eix central de l’actual PDU és la creació d’un clúster biomèdic i biotecnològic que, entre d’altres, vol agrupar en un mateix indret diversos centres de referència sanitària com l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Institut Català d’Oncologia i centres de recerca com l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL). En concret, segons el document d’objectius i propòsits generals redactat pel Consorci, “el nou Pla Director Urbanístic ha de proveir els sòls que es destinaran a activitat econòmica i de recerca, així com garantir les dotacions d’espais lliures, equipaments públics i d’infraestructures que connectin aquest nou sector amb la trama urbana de la ciutat”. A la memòria, disponible fins fa uns dies, a la pàgina web del Consorci per a la Reforma de la Granvia, s’especifica que els nous edificis planejats seran “d’ús residencial no permanent”, és a dir laboratoris, oficines, hotels i d’altres, com per exemple residències d’estudiants.
Les mateixes fonts municipals confirmen que el procés participatiu és obert a tothom i s’hi pot participar de manera presencial, en diferents sessions obertes, o de manera virtual, per mitjà de la plataforma de participació de la Generalitat de Catalunya. D’altra banda, malgrat que el procés no és vinculant, des del Consorci s’assegura que es recolliran les diferents idees i propostes suggerides per la ciutadania, tal com es demanava des d’ERC. El calendari previst per l’administració municipal consta d’una fase d’aprovació inicial, entre els mesos de maig i juny, a la que seguirà un període de presentació d’al·legacions, des del juliol fins al setembre, i una redacció del PDU definitiu, entre els mesos d’octubre i novembre. L’aprovació definitiva del planejament està prevista per al mes de desembre d’enguany, però des d’ERC demanen la celebració d’una consulta ciutadana abans que s’aprovi definitivament el PDU.
Altres condicions dels republicans són “la conservació de la totalitat dels terrenys agrícoles de Cal Trabal i no el 80% previst al PDU Biopol-Granvia”, segons Garcia. També demanen la incorporació al Parc Agrari del Baix Llobregat, com ja està contemplat al document de l’Avanç del PDU, una reducció més gran de l’edificabilitat, el soterrament efectiu de la Granvia per guanyar espais verds d’ús ciutadà i la incorporació de la Torre Gran, masia situada al sud de la Granvia. Tant Garcia com Ana González, regidora de L’Hospitalet en Comú Podem, consideren que el procés participatiu tal com està plantejat actualment “és insuficient”. González creu que “tot i que valorem positivament el debat públic que sempre hem reclamat, volen anar massa ràpid”. “Un projecte que afecta a una extensió del 8% del territori municipal mereix més temps de reflexió i un debat amb més participació”, afegeix la regidora dels comuns, a qui preocupa especialment “l’excessiva volumetria de les edificacions previstes i un possible afany especulatiu”. Tanmateix, i a diferència de l’anterior pla que fou impugnat per una coalició prèvia a la formació del seu grup, González valora positivament que en aquest PDU es contempli la preservació parcial de la zona agrícola de Cal Trabal i la millora de l’accés al riu Llobregat.
Juntament amb la Federació d’Associacions de Veïns de l’Hospitalet i l’Associació de Veïns de Bellvitge, una de les entitats veïnals convocada a la primera sessió del procés participatiu va ser l’Associació de Veïns i Veïnes Independent de Bellvitge (AVVIB). Montse Abolafia, veïna de Bellvitge i membre de l’AVVIB, ratifica l’oposició d’aquesta associació veïnal al PDU actual, al temps que manifesta que no estan d’acord amb la composició de la taula de treball ni amb el calendari. Abolafia també critica el fet que el procés participatiu no sigui vinculant: “és una farsa que fan obligats per una moció presentada per ERC”. “No ens hi oposem al clúster biomèdic però demanem que es faci en un altre indret. No cal aixecar un munt de gratacels, hi ha moltes naus industrials abandonades on es pot fer”, conclou la veïna de Bellvitge.
El precedent del PDU Granvia-Llobregat
Aquest nou projecte urbanístic és conseqüència, continuació i modificació de l’anterior, el PDU Granvia-Llobregat, declarat nul de ple dret pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya l’11 de novembre de 2020, per “vulneració del principi de jerarquia normativa” i per “una manca insubsanable de competència”, després d’haver acceptat el recurs presentat l’any 2017 per la coalició Canviem L’H, formada per ICV-EUiA-Pirates de L’H (actualment L’Hospitalet en Comú Podem). Amb la presentació d’aquell recurs es donava suport a l’oposició de la plataforma veïnal hospitalenca No Més Blocs i es demanava l’aturada del pla que pretenia la remodelació de la Gran Via i de la zona agrícola de Cal Trabal perquè segons el col·lectiu veïnal “implicava la destrucció de la masia de Cal Trabal i la saturació encara major d’una ciutat que ja pateix una extenuació dels seus serveis”.
Després de la sentència, l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, el Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya i el Consorci per a la Reforma de la Granvia presentaven al Tribunal Suprem un recurs de cassació, que no va ser admès a tràmit. Al mateix temps i en paral·lel, les administracions treballaven en un nou pla, l’actual PDU Biopol-Granvia que es vol aprovar a finals d’any. A diferència de l’anterior PDU que preveia un parc urbà enlloc dels terrenys agrícoles, segons l’Avanç del PDU es mantindrà l’actual espai agrícola privat de Cal Trabal, que esdevindrà de propietat pública i serà gestionat pel Parc Agrari del Baix Llobregat.
Segons es pot llegir al document inicial del nou PDU, també es conservaran i rehabilitaran “per a l’ús ciutadà” les masies de Cal Trabal i Can Masover Nou, dues de les tres masies –l’altra és Ca l’Esquerrer, recentment restaurada– que en formen part i que estan catalogades i protegides dins del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA) de la ciutat. Segons fonts municipals, al nou pla “es traslladen al sud de la Granvia els edificis previstos inicialment al voltant de Can Trabal i es redueix l’edificabilitat en 70.000 m²”. A més del manteniment de l’actual paisatge de Cal Trabal, des de l’Ajuntament també s’assegura que “s’incorporaran 51.000 m² de zones verdes que milloraran les connexions de l’Hospitalet amb el riu Llobregat”.
En concret, a l’Avanç del PDU es contempla la “preservació del patrimoni agrícola i de la reserva d’espai lliure metropolità per a constituir un itinerari paisatgístic que connecti amb el corredor fluvial del riu Llobregat”. Tot i que al document redactat per la Secretaria de l’Agenda Urbana i Territori en col·laboració amb el Consorci per a la Reforma de la Granvia s’admet que es tracta de terrenys potencialment inundables, “no tant per la possibilitat de desbordament del riu sinó per la manca de desguàs de les aigües pluvials i proximitat al nivell freàtic”, el fet que l’àrea de Cal Trabal se situa en el límit de l’anomenat Corredor del Llobregat “demostra la necessitat d’un projecte vertebrador entre els espais de la ciutat i naturals de l’eix fluvial del Llobregat i tot el seu entorn agrícola”.
Oposició veïnal i ecologista al PDU Biopol-Granvia
D’altra banda, part de l’espai afectat pel PDU Biopol-Granvia es troba inclòs dins de la zona IBA (Important Bird Area) d’especial protecció de les aus del Delta del Llobregat, delimitada per la Sociedad Española de Ornitología (SEO-Birdlife). En la mateixa línia de protecció mediambiental, l’organització Ecologistes en Acció de Catalunya considera “directament suïcida” el PDU Biopol-Granvia, perquè “en època d’emergència climàtica s’impulsen greument les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a través de l’urbanisme”.
Per al president del CELH, Manuel Domínguez, “la gran novetat d’aquesta nova temptativa de negoci immobiliari és que, incomprensiblement, els promotors (les empreses del sector de la construcció i l’Ajuntament de l’Hospitalet) han aconseguit la complicitat de quatre institucions: el Col·legi de Metges de Barcelona, la Universitat de Barcelona, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge i l’Institut Català d’Oncologia”.
“El pla és una requalificació urbanística de terrenys amb diversos usos, als quals en cap cas es pot edificar, a 556.418 m² edificables”, continua Domínguez, que es mostra molt escèptic amb l’anunci de la preservació de l’espai agrícola de Cal Trabal: “no es garanteix aquest ús agrícola amb la qualificació pertinent. Si realment es blindés la funció agrària seria una molt bona notícia. Portem anys reivindicant la conservació d’aquest patrimoni natural, etnològic i històric que oferiria a la ciutat una oportunitat de desenvolupament econòmic sostenible”. “En definitiva, no cal un nou pla urbanístic per fer el clúster de recerca biomèdica perquè a l’Hospitalet ja tenim el sòl necessari sense haver de requalificar ni un sol metre quadrat. Sense anar més lluny, l’any 2002 fou aprovat el Pla de Renovació d’Àrees Industrials de l’Hospitalet (PRAIH) i el sector 15 del PRAIH és a tocar de l’Hospital Universitari de Bellvitge”, conclou Domínguez.
Abans de convocar aquesta primera sessió, les administracions ja han organitzat diverses reunions bilaterals prèvies amb diferents entitats, com la que van mantenir el 20 d’octubre de 2021 amb l’Associació de Veïnes i Veïns Independent de Bellvitge (AVVIB) i la plataforma veïnal No Més Blocs, que aleshores ja van manifestar de manera conjunta la seva sorpresa respecte al fet que des del Consorci asseguren que el PDU “no té res a veure amb el soterrament de la Granvia”. Malgrat l’assistència a la reunió amb l’objectiu de “recollir informació per a fer traspàs a les nostres veïnes”, des de l’associació i la plataforma veïnal no legitimen en cap cas “un nou atac especulatiu a la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat”. De fet, les veïnes de No Més Blocs coincideixen amb el president del CELH en que no cal un PDU per fer el Biopol perquè el clúster es pot ubicar al sector 15 del PRAIH, per exemple.
