Treballadores de diversos àmbits del sector serveis i de cures van compartir experiències i van analitzar el paper de la dona en la societat, a pocs dies de la celebració del 8M i després de la sentència del TJUE sobre l’atur de les empleades de la llar
Ahir vam viure a la Biblioteca Tecla Sala un acte en relació al proper 8M, dia internacional de la dona. La ponència, organitzada per Comissions Obreres i amb la col·laboració de La Col·lectiva, Mujeres Unidas entre tierras i la regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament de L’Hospitalet, va comptar amb diverses representants de col·lectius de treballadores de la ciutat, entre les que van destacar les de la neteja a les escoles, cuidadores de residències o de persones de mobilitat adaptada o servei d’atenció a domicili.
Va ser un acte amb diverses reivindicacions, sobretot, del paper important de les dones durant la pandèmia, i com han estat oblidades per alguns dels col·lectius majoritaris i administracions públiques en el moment de demanar unes condicions millors. L’acte va ser conduït per Liliana Reyes i amb col•laboració de Norma Véliz (de la Taula de Cures de la ciutat) i amb la presència de la regidora d’Igualtat, Laura Garcia, i de la doctora en sociologia Teresa Torns.
Algunes de les dones participants van reivindicar el seu paper i van reclamar situacions més favorables. Lorena Gonzàlez, del col·lectiu de cuidadores de persones discapacitades, va explicar que “vam patir abandonament durant la pandèmia per part de les administracions, de l’Ajuntament i la Generalitat, vam demanar un protocol de protecció, ens deien que ja el tenien però a l’hora de la veritat no existia”. També va reivindicar el seu paper Damaris Juan, en nom de les treballadores de la neteja. “Ens trobem en una situació on hauríem de ser reconegudes, hem demostrat ser molt necessàries en moments com els viscuts els darrers anys. Però la neteja sempre ha sigut el treball menys preuat”.
Un altre veu a destacar va ser la de Fany Galeas, en nom de les treballades de la llar i les cures, explicant què han hagut de viure les seves companyes en els darrers anys: “Les dones són les que realitzem aquest tipus de cures, se’ns qualifica pel sol fet de ser dones. Sempre hem tingut un treball imprescindible, però durant la pandèmia encara ho vam ser més. Treballem en un sector invisible i totalment oblidat per la gran majoria” admetia.
Això lliga amb la sentència del TJUE de la setmana anterior, on s’explicava que la normativa espanyola que exclou les treballadores de la llar del dret a percebre la prestació d’atur és contrària a la legislació comunitària i constitueix un cas de discriminació indirecta per raó de gènere. Aquesta sentència arriba arran del cas d’una dona de Galícia (Vigo) la qual se li va donar la raó després de vuit anys treballant com a empleada de la llar, presentant a finals del 2019 davant la Tresoreria General una sol·licitud per a cotitzar per atur i així tenir en el futur dret a la corresponent prestació.
Aquest és el fragment de la sentència del TJUE on especifica la decisió: “El Tribunal de Justícia declara que la Directiva sobre igualtat en matèria de seguretat social s’oposa a una disposició nacional que exclou les prestacions per atur de les prestacions de seguretat social concedides a les empleades de la llar per règim legal de la seguretat social, en la mesura en que aquesta disposició situï a les treballadores en desavantatge particular amb respecte als treballadors i no estigui justificada pels factors objectius i aliens a qualsevol discriminació per raó de sexe”
Precisament, durant la ponència d’ahir, vam poder parlar amb Norma Véliz, de la Taula de Cures, perquè ens expliqués el seu parer sobre aquesta decisió: “És un pas endavant per totes les treballadores de la llar, no només per la companya que ha guanyat aquest cas, perquè crea jurisprudència a tot l’estat espanyol, i tant de bo faci alguna cosa per introduir al règim general a les treballadores i no un règim especial. Fa molts anys que les treballadores lluitem per tenir els mateixos drets i condicions laborals que tothom”.
A més a més, va afegir que aquesta situació ha de canviar: “No pot ser que encara després de 10 anys continuem lluitant pel dret de l’atur que es va dir en algun moment que només en uns mesos s’acabaria incorporant a les companyes treballadores de la llar. Aquesta victòria de la companya de Galícia es un pas endavant per a totes” admetia.
D’altra banda, Liliana Reyes, de CCOO Catalunya, també ens va comentar la seva opinió sobre aquest fet: “portem temps demanant això, que les treballadores de la llar puguin tenir el subsidi per atur, en igualtat de condicions que la resta de treballadors. Qualsevol bona notícia és important. En l’acte hem demanat que totes ens unim per seguir reivindicant aquests drets que ens manquen i són nostres” ens explicava.
“El més just és que les treballadores de la llar no estiguin en un sistema especial “subprotegit” que les discrimina i les posa en desigualtat. Moltes d’elles no ho saben, s’apropen al SOC i allà els hi diuen que no tenen dret i llavors ens venen a buscar, nosaltres demanem que puguin cotitzar com la resta de treballadors. Hem fet passes en aquest sentit (el poder tenir una jubilació, tenir assegurança en cas d’accident) però encara falta molt més” sentenciava Liliana Reyes.
L’acte d’ahir, a banda de tenir com a teló de fons les reivindicacions de les treballadores de la llar i les cures, s’emmarcava en els actes previs a la celebració del 8M, el proper dimarts.
