No obstant això, des de l’Ajuntament es demana reforçar la dotació de Mossos d’Esquadra per garantir “la seguretat a la ciutat”
Els delictes comesos a l’Hospitalet el 2021 van caure un 12,2% i les detencions es van incrementar un 4,9% respecte al 2019, tot i que les denúncies per incivisme i problemes de convivència han augmentat un 82%. Aquestes dades s’extreuen de la Junta de Seguretat celebrada el passat dimecres, on es van reunir l’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín, el conseller d’interior Joan Ignasi Elena i la delegada del govern, Maria Eugènia Gay.
Durant una roda de premsa posterior a la Junta de Seguretat, Marín va demanar al departament que s’incrementi la presència policial i que els efectius de Mossos i Policia Nacional pugin fins als 325 agents, en total vol arribar als 800 agents de policia. Actualment, la ciutat compta amb 372 agents de la guàrdia urbana i 281 Mossos d’Esquadra, incrementats en una cinquantena des de l’inici de la pandèmia.
Joan Ignasi Elena va explicar que l’Hospitalet té un pes econòmic evident i que és normal que tingui una incidència on “hi passen moltes coses”, motiu pel qual haurien de destinar més efectius de seguretat ciutadana i amb recursos especials vinculats a l’ordre públic.
De la Junta de Seguretat del passat dimecres en podem extreure, sobretot, aquesta dicotomia entre les dades positives qualificades tant per Elena com per Marín i la necessitat d’incrementar els cossos de seguretat. El total de fets delictius, segons es desgrana de la junta, ha baixat un 12,2% respecte a fa dos anys, prèvia a la pandèmia. Els delictes contra les persones també disminueix un 5,3%, els fets contra patrimoni ho fan un 14,9% i els robatoris amb violència o intimidació un 18,6%.
Ara bé, si parlem en l’àmbit del civisme, segons l’estudi, s’ha produïut un augment de l’activitat denunciadora de la Guàrdia Urbana (82%). Segons aquest estudi, les accions més denunciades en aquests àmbits son el consum d’alcohol a la via pública i els sorolls en habitatges, establiments i espais públics, essent els districtes de Collblanc-la Torrassa i la Florida- les Planes els que s’han rebut el major nombre de denúncies per incivisme. Precisament, en el primer, Collblanc-La Torrassa, trobem la reivindicació de l’associació de veïns de solucionar aquests problemes, però no mitjançant la contenció policial, sinó amb mesures socials i de barri (creació de nous espais públics i educació de les noves realitats) per afavorir les situacions en el punt neuràlgic del districte, la Plaça Espanyola, tal i com parlàvem en aquest article de la passada setmana.
El comunicat arrel de la Junta de Seguretat no parla sobre la violència vers les dones, situació que en els indicadors dels Mossos d’Esquadra trobem dins de “delictes contra la llibertat i la indemnitat sexual”. Segons aquests indicadors, a l’Hospitalet els delictes d’abusos i assetjaments sexuals han baixat mínimament, tot i que només ens referim als primers mesos de l’any. Durant inici de 2020 es van comptabilitzar 36 denúncies entre assetjaments, abusos o agressions sexuals, de les quals es van resoldre 28 (durant els tres primers mesos, just abans del confinament). L’any següent, 2021, el nombre total és de 30 denúncies i 26 casos resolts durant els tres primers mesos. No es poden buscar més dades doncs no estan actualitzades a partir de març d’aquell any. De 2020, durant el trimestre del confinament residencial van arribar 21 denúncies als mossos, a l’estiu de 2020 van pujar a 31 i al finals de mes seguiria pujant a 32 denúncies durant l’últim trimestre.
En un article d’opinió a Districte 7 ara fa gairebé un any, parlàvem sobre la diferència entre els conceptes difusos d’incivisme, inseguretat o delinqüència. En ell, Franco Casanga feia un relat a partir de les dades del baròmetre ciutadà sobre el debat de la inseguretat a l’Hospitalet, un concepte convertit en clixé i que provoca situacions d’alarmisme als veïns o a les persones que visiten la ciutat. En l’article d’opinió, per exemple, s’explicava com es pot entendre el concepte d’inseguretat, i no sempre anava lligat estrictament a la possibilitat de criminalitat al teu lloc de residència, també podia ser estrictament personal, inseguretat per la situació familiar o personal.
Observant el baròmetre, podíem copsar que la “inseguretat ciutadana” no sempre anava de la mà amb problemes de delinqüència, podia ser de tipus econòmic, precarietat laboral, comportament antisocials, tot lligat a una perspectiva particular i no global.
Els diferents partits de l’oposició també han posat l’ull sobre la “inseguretat ciutadana”. Sense anar més lluny, Ciutadans va presentar una campanya (+Segurs + Lliures) fent l’acte de presentació, precisament, a l’Hospitalet, amb els membres del partit a la ciutat. No era casualitat, doncs el partit encapçalat per Miguel Garcia ha sigut abanderat de “solucionar les preocupacions ciutadanes amb el tema de la seguretat”.
El Partit Popular també va mostrar preocupació per aquesta situació d’inseguretat en els últims anys. En el seu cas, ho va atribuir a problemes seriosos de “convivència i civisme” i que havien crescut un “9% els delictes” a l’Hospitalet. No obstant, no especifiquen quin és el creixement d’aquests delictes, doncs com hem vist prèviament, aquests mots engloben una sèrie gran de situacions on no sempre “delicte” significa el que podem pensar (o com a mínim, com s’estipula des de la Conselleria de l’Interior, delictes de lesions, homicidis, integritat social o tortures).
La Junta de Seguretat del passat dimecres va extreure, en conclusió, uns resultats que a priori no haurien de semblar alarmants pel que fa a la delinqüència, però en canvi, si atenem a la petició de l’alcaldessa Marin al conseller Elena de poder incorporar més membres als cossos de seguretat, provoca una sensació d’incertesa i dubte envers a l’estratègia del govern local.
