Fa fred, aquesta setmana ha començat l’hivern. Però és una estació que sempre ve amb un precedent, la tardor. Els dies s’han anat escurçant des del setembre i hem superat el canvi d’hora de l’octubre. Passem més temps a casa o sota llums artificials i, dins la penombra i la foscor, ens arriben les «quatre estacions» de l’Ali Smith per desmantellar i dinamitar la visió convencional de la realitat i il·luminar-nos i ajudar-nos a veure-la des d’altres perspectives.
L’escriptora escocesa, ens arriba de la mà de Raig Verd i traduïdes per Dolors Udina amb Tardor (2019), Hivern (2020), Primavera (2021) i Estiu (2021), un quartet estacional de què han dit que són les primeres novel·les del Brèxit, però després de llegir-les més aviat diríem que són llibres que passen durant el Brèxit i ens posicionen davant de les opcions que els britànics van triar: aquella majoria ajustada que vol tancar el país i convertir el Canal de la Mànega en un mur (com el de tantes altres fronteres) versus una Gran Bretanya oberta cosmopolita i orgullosa de ser referent d’Occident. Ara bé, les experiències de vida dels personatges són universals i ens hi podem identificar sens dubte. Ho vau viure així amb la sèrie d’HBO «Years and Years»? I amb alguns capítols de «Black Mirror»? Doncs amb les «quatre estacions» de l’Ali Smith us passarà el mateix.
Per aquesta ressenya, en dies de fred i foscor, hem seleccionat només les dues primeres (Tardor i Hivern) perquè coincideixen en el calendari; deixem per a la bonança de la primavera les dues següents.
Tardor arrenca amb una platja plena de cadàvers de persones que van arriscar-ho tot per aconseguir una vida millor, com totes les que solquen la mar Mediterrània des de fa anys per arribar a la part occidental del continent. Des d’una barreja lírica i èpica, aquesta primera visió fa que entrem de ple en el problema central de la novel·la: la identitat. La dels que venen, la dels que hi van, de la dels que hi són. Qui és més del poblet on van a viure l’Elisabeth i la seva mare? Elles dues o el senyor Gluck, un senyor gran d’origen alemany que ja feia molt de temps que hi vivia? Per què això és un problema al 2016 quan la Gran Bretanya és un país que es va crear al voltant de la interculturalitat i la barreja de persones? Com és que l’Elisabeth es troba arrossegada per l’absurd sistema administratiu per aconseguir un passaport després del Brèxit?
Són aquestes algunes de les preguntes que respon Tardor, escrita a 2016, just l’any en què el 52% dels britànics van votar per sortir de la Unió Europea. L’Ali Smith teixeix una trama on les respostes esbocinades van apareixent entre fets quotidians i troballes sorprenents, portant més lluny la idea de novel·la política. No només és política perquè fa referència al referèndum i a les seves conseqüències (com a marc històric), sinó perquè els personatges es van posicionant fragment a fragment davant del nacionalisme, la infoxicació, les fake news, les diferents identitats de gènere, el feminisme o el valor de l’art.
Pel que fa a Hivern, el temps en què passem més temps a casa, l’època en què els camps s’aturen i celebrem el Nadal, ens arriba com una novel·la sobre l’arrelament. Els quatre protagonistes (i gairebé únics personatges) són la Sophie, l’Iris (la seva germana), l’Art (el fill de la Sophie) i la Lux (una immigrant croata). Arrenca l’hivern i arriba el Nadal i s’acaben trobant en un casalot de Cornualla on, hora rere hora, es van desplegant les converses i els conflictes, es van descobrint veritats i mentides, i s’acosten posicions que semblaven irreconciliables. Les dues germanes, Sophie (l’empresària amb èxit i sense escrúpols) i l’Iris (l’activista irreductible), troben la manera d’estimar-se i cuidar-se. La Lux té l’oportunitat d’explicar per què va deixar casa seva i va esdevenir una immigrant en el temps en què la Gran Bretanya s’arreplega sobre sí mateixa després de la deriva nacionalista. És Shakespeare, el màgic de les paraules qui ha portat allà a la Lux. I l’Art? Per què fa servir l’Ali Smith el seu personatge? Ell és l’«escriptor de la natura» que manté un blog sobre el canvi climàtic; la seva existència ofereix a l’autora l’oportunitat d’introduir la tecnologia, la suplantació d’identitat i la preocupació pel medi ambient.
En la foscor i el fred d’aquestes setmanes, escalfeu una tassa de cafè o feu-vos una «infu» perquè llegir l’Ali Smith us demanarà calma, dedicació i paladejar amb delectació. El premi? L’aroma a galeta de mantega o de gingebre dolç.
Que gaudiu del solstici d’hivern!
* Si les voleu llegir en castellà, les trobareu al catàleg de Nørdica Libros.
- Si vols llegir aquests llibres, recorda que pots trobar-lo a les biblioteques de la ciutat o a la Llibreria Perutxo (barri del Centre) i a l’Espai Llavors (barri de Collblanc). 😉
