El dissabte 13 de novembre es va celebrar la 28a assemblea general de la Federació d’Associacions de Veïns de l’Hospitalet. Dos anys i mig després de l’anterior assemblea de maig de 2019 es tornava a convocar l’òrgan sobirà de la Federació en un context de debat intern impulsat per una nova generació d’activistes veïnals. Un foc nou s’està estenent per bona part del moviment veïnal de la ciutat i l’assemblea va ser la constatació d’aquest canvi, no només generacional sinó de model respecte a la manera de veure i teoritzar el teixit associatiu.
Però anem a pams: en els últims anys diverses associacions veïnals han renovat les seves juntes amb la incorporació d’activistes procedents del cooperativisme, dels moviments socials, del món sindical i de les noves lluites sectorials sorgides arran de l’eclosió del 15M. El moviment veïnal de l’Hospitalet, històricament molt arrelat a la ciutat, però en un procés d’anquilosament des de fa dècades, ha estat potser un dels espais amb menys capacitat d’adaptació a les noves realitats socials que conviuen avui dia als nostres barris.
Les associacions de veïns són vistes generalment per la joventut com un teixit associatiu de tall clàssic, envellit i amb una estructura tancada al relleu generacional. Val a dir que el mateix moviment veïnal és responsable d’aquesta imatge d’hermetisme i fins i tot de recel cap als joves. Aquesta seria, sens dubte, una de les principals autocrítiques que hauria d’afrontar un moviment que segueix organitzant-se i funcionant com als anys 70 o 80 quan l’associacionisme veïnal era un motor de canvi social i polític. El problema és que d’aquells anys només queda una estètica basada en l’autoreferencialisme i que aquest moviment veïnal institucionalitzat i abstret en un passat idealitzat no ha sabut evolucionar al mateix temps que evolucionava la societat.
Tornant al present, i com dèiem en línies anteriors, noves veus i sensibilitats han propiciat la tan necessària renovació d’una part de les nostres associacions. Noves lluites que no trobaven respostes ni complicitats al moviment veïnal són avui un eix central en l’activitat de varies associacions. Per exemple, lluites pel patrimoni històric i cultural de la ciutat o en defensa de les zones verdes i contra la massificació urbanística a la ciutat amb els barris amb més densitat de població d’Europa. La qüestió és que aquestes lluites no han tingut el ressò ni el suport necessari a la Federació d’Associacions de Veïns que hauria d’haver exercit un paper de suport i de coordinació amb unes associacions que molt sovint s’han trobat lluitant en solitari als seus barris.
Perquè més enllà de la solidaritat d’altres barris i associacions, cal recordar que una associació com la de Som Santa Eulàlia es va trobar sola durant la seva campanya a peu de carrer per recuperar la biblioteca del barri, una lluita que per cert sí va merèixer el reconeixement als premis de la CONFAVC que es van realitzar fa una setmana. De la mateixa manera no podem oblidar la campanya del moviment veïnal independent de Bellvitge contra el PDU Gran Via i de com aquesta lluita no sempre va rebre el suport de la direcció de la nostra Federació.
Tenim una Federació enquistada en un parell de lluites i espais. Lluites necessàries com la defensa de la sanitat i les pensions públiques, que evidentment mereixen suport i mitjans, però que han servit a la Federació per fer d’aquests espais pantalles per emmascarar la seva pròpia gestió i fer veure que s’està present a les lluites socials de la ciutat. La realitat és una altra. Tenim una Federació que no coordina el moviment veïnal i que ha demostrat una gran incapacitat per donar suport i obrir-se a altres lluites, moltes d’elles encapçalades per les associacions de veïns als seus barris.
Un altre capítol per analitzar va ser el conflicte que es va generar entre el president de la Federació i l’AViV de La Florida al mes de maig quan el primer va desautoritzar l’assemblea que va realitzar l’associació per renovar la seva junta.
Al compte oficial de twitter de la Federació es va publicar que no es reconeixia la nova junta, una decisió que en cap moment es va debatre a la junta de la Federació i que només responia a l’opinió personal del seu president. Quan finalment es va portar el debat a la junta el president de la Federació va haver de retractar-se i la piulada es va esborrar d’acord amb el posicionament de la majoria d’associacions expressat en una votació. Tot i així, aquest conflicte va deixar una escletxa oberta quan des de la presidència de la Federació es va afavorir una escissió a la mateixa AViV de La Florida amb la creació d’una altra associació al barri que de manera gens dissimulada va rebre públicament el suport i la promoció tant de la direcció de la Federació com del mateix Ajuntament de la ciutat.
Malgrat això, les problemàtiques actuals a la Federació transcendeixen i van més enllà del que va passar amb l’AViV de La Florida. Així es va posar de manifest quan al mes de juliol quatre associacions van signar un comunicat reclamant la celebració d’una assemblea general extraordinària de la Federació en aplicació de l’article 10.2 dels estatuts.
Segons el citat article s’ha de convocar l’assemblea general amb caràcter extraordinari en un període màxim de 30 dies quan un 10% dels associats ho sol·liciti. L’assemblea no es va convocar i la petició de les quatre associacions ni tan sols va obtenir resposta. L’assemblea general ordinària de la Federació finalment es va realitzar el passat 13 de novembre i de nou es va generar el conflicte amb una proposta de Reglament de Règim Intern que va originar un altre comunicat de les mateixes quatre associacions.
En aquest comunicat es denunciava que el Reglament que es proposava vulnerava els estatuts en qüestions troncals com l’admissió a la Federació de nous membres que no són associacions veïnals, la representativitat del vot a les assemblees generals o la creació de nous òrgans de direcció. Des de les associacions signants es va manifestar que per donar validesa a aquestes propostes s’havien de reformar els estatuts amb el vistiplau de dos terços de l’assemblea. El Reglament, però, es va portar a l’assemblea encara que no es va aprovar donat al vot contrari de cinc associacions. Sens dubte, aquest va ser un altre revés per la presidència de la Federació.
Més d’una setmana després de la celebració de l’assemblea general de la Federació podem afirmar que el moviment veïnal del municipi viu un període de transició. La supervivència d’aquest model organitzatiu dependrà de la seva capacitat per canviar i adaptar-se a les demandes d’una societat en constant transformació.
És necessari que el moviment veïnal no només s’adapti, per exemple, a les noves tecnologies sinó que també abraci lluites com les del feminisme o les dels col·lectius d’immigrants de la nostra ciutat. Perquè en una ciutat amb barris on el percentatge de població migrant és de gairebé el 50%, és un fracàs absolut del moviment veïnal que a la seva assemblea general no hi hagués presència d’aquest sector tan important de la població.
Com també s’hauria de millorar la participació de les dones a les nostres associacions. Des del teixit associatiu ens hem de posar les piles si de veritat volem reflectir la realitat dels nostres barris als nostres espais. Utilitzant la metàfora del tren que està fent el seu trajecte, és innegable que el nostre moviment veïnal necessita d’un canvi d’agulles per garantir el seu propi futur. Aquest canvi de direcció només vindrà si per començar aprenem a escoltar-nos i a reconèixer les nostres diferencies. El moviment veïnal com qualsevol espai és divers i plural, i això lluny de ser una rèmora ha de servir per enriquir els nostres debats col·lectius. Esperem que així sigui.
