Hi havia una vegada un nen i una nena de l’Hospitalet als quals els encantava llegir. Un dia estaven al Museu dels Contes i hi era el Gran Escriptor, i els va dir als nens: “Nens, per què llegiu contes, en comptes d’escriure’ls vosaltres?” I el nen li va dir a la nena: “Què tal si jo faig contes i tu els escrius?” La germaneta va mirar a la cara al germanet i li va dir que sí. I el germanet va començar a fer llibres i llibres i la germaneta li va explicar tots els contes que havia fet. I el germà tenia un secret molt petitó, molt petitó, allà. Era que havia fet un conte d’ells dos.
Aquella història era del Dia Especial de la Pau. Tots els nens van venir allà i els va explicar aquell conte. Els nens es van posar feliços i la germaneta els va dir: “Nens, què tal si us ensenyo a llegir?” Els nens li van dir: “Però per què, si tu ets una contacontes?” “Perquè així, quan sigueu grans, podreu ser com jo, explicareu contes als nens i nenes i els ensenyareu a llegir. D’acord?” I els nens van somriure, i van començar a fer contes, i contes perquè la contacontes els expliqués. I després van tornar a visitar el Museu, i el Gran Escriptor els va dir que havien fet una molt bona feina. La germaneta va somriure al germà i es van fer una abraçada i un petó. I van ser feliços per sempre, van ser feliços i van menjar “perdiços”.
Miren (7 anys)
