A data 31 de desembre de 2020, a l’Hospitalet vivien 59 persones que tenien 100 anys o més d’edat. 11 homes i 48 dones. L’any 2011, eren 37. L’esperança de vida s’ha allargat en una dècada i es constata a les estadístiques. Els titulars de premsa dels aniversaris de persones centenàries ja no són tan extraordinaris. Les persones septuagenàries, octogenàries i nonagenàries de la ciutat representen un gruix de la població que forma part, de forma cada vegada més tangible, de la realitat dels nostres barris.
El 20% del total de població censada de l’Hospitalet té 65 anys o més. Són una cinquena part de les persones que resideixen al municipi. Concretament, 55.588. A l’Hospitalet hi ha 41.270 persones que tenen més de 70 anys.
La ciutat té un munt de reptes per assolir oferir serveis, atenció social, mèdica i humana, relacions veïnals, urbanisme i habitatge adaptat a les necessitats de la gent gran. Les administracions sembla que són conscients de la problemàtica, tot i que associacions i col·lectius denuncien que encara els recursos i el ventall de serveis no són prou per arribar a les veritables necessitats de la gent gran, i de les seves famílies. Problemes amb la cura, l’empobriment de les treballadores i treballadors, les baixes pensions, els horaris laborals, la manca de places disponibles en residències públiques, el cost de fer accessible un habitatge… un llistat inacabable que dificulta a les famílies, en cas que es tingui la sort de tenir-ne, de poder oferir la millor atenció a les seves mares o àvies, pares o avis; un col·lectiu divers, però, en moltes ocasions, marcat per la dependència.
Els casals municipals de gent gran reobren des del 4 d’octubre
Avui, 1 d’octubre, Dia Internacional de la Gent Gran, l’Ajuntament de l’Hospitalet reobre, en una jornada de portes obertes, tots els casals de la gent, a excepció del de Sanfeliu. Serà una primera pressa de contacte. Oficialment, els casals municipals de tots els barris obren de nou les portes el dilluns 4 d’octubre. Ho faran per primera vegada des de març de 2020, quan va començar la pandèmia de la Covid-19 i reprenen la seva activitat a partir del 4 d’octubre des de les 10 a les 13 i de 16 a 20 hores.
Precisament el confinament, l’alta mortalitat de gent gran arran la Covid i les estrictes mesures de seguretat sanitària envers la gent gran han marcat els últims anys de vida de moltes veïnes i veïns. Igualment, la pandèmia ha posat el focus en la relació de la societat cap a la gent gran. Ha posat llum sobre la realitat de les residències, de la soledat no volguda, dels problemes de mobilitat, de la bretxa digital…
Nous equipaments
Només aquest any 2021, l’Ajuntament de l’Hospitalet ha inaugurat dos centres de gent gran, precisament a Can Serra i Bellvitge, dos barris amb una tendència clara d’envelliment segons mostra la piràmide de població.
Nou casal a Can Serra, a la Plaça de la Carpa
Aquest nou equipament municipal substitueix al casal de l’avinguda de Can Serra i les seves activitats s’adrecen a les 2.989 persones majors de 65 anys que resideixen al barri. L’edifici es troba al carrer de la Carpa i compta amb entrades pel carrer de Castellbò, 45, i pel carrer d’Andorra, 64. El nou casal està format per dos cossos, de tres i quatre plantes i units per un pati interior d’illa, amb una superfície total de 1.200 metres quadrats.
El nou Casal de Gent Gran de Can Serra està dotat amb una sala d’actes o auditori, menjador, bar, sala de jocs, perruqueria i sales polivalents per a activitats com gimnàstica i tallers d’informàtica i manualitats, que s’aniran posant en marxa progressivament, acord a les mesures de seguretat davant la Covid-19.
Bellvitge també estrena casal de gent gran
El nou casal de la gent gran de Bellvitge que substitueix el casal del carrer de l’Ermita, està ubicat al carrer de França, però també amb accés des del passeig de Bellvitge. L’edifici compta amb 1.614 metres quadrats. Té dues plantes amb sala d’estar, menjador, bar, cuina, perruqueria i una gran sala polivalent.
Fer barri des del menjador comunitari
Des de fa un parell d’anys, la Generalitat de Catalunya ha canviat la seva política i filosofia al voltant dels seus casals de gent gran i els ha transformat en Casals Cívics. La intenció és obrir l’espai al barri, crear un espai intergeneracional, sense desplaçar a la gent gran. “Convertir-los en centres comunitaris i compartits”, expliquen els seus responsables institucionals. Ara mateix, la seva oferta d’activitats està oberta a totes les edats i dones de 40 comparteixen classe de zumba amb dones de 75 anys.
Un d’aquests exemples està a Bellvitge, on es troba el Casal Cívic de Bellvitge, abans Casal de la Gent Gran. Natalia Ramírez és una de les responsables de La Suculenta, projecte que gestiona la cuina i el menjador comunitari a aquest centre. Ofereixen cuina casolana, de proximitat i majoritàriament agroecològica amb menús per a les persones jubilades a 5,70 euros. (El mateix menú a 7 euros per a la resta de clientela). Un menú amb primer, segon, beguda, pa i postre. “El menjar saludable és clau per a la salut de la gent gran”, afirma Natalia Ramírez i “hi ha molta gent que el valora i necessita. Tenim vàries usuàries que van venir al nostre menjador perquè no les agradaven els serveis de càtering d’altres centres. Les semblava poc menjar i de poca qualitat”.
Ramírez explica que hi ha diferents tipus de gent gran que acudeix a menjar a La Suculenta, però en totes les casuístiques troba un factor compartit: la soledat. “Hi ha molts vidus o vídues, persones que tenen la parella a una residència o que no tenen família. Alguns venen perquè no saben cuinar, perquè no volen o fins i tot perquè ja no poden i s’ha convertit en perillós per a ells o elles. Però també tenim detectades moltes persones que venen perquè ès l’únic espai on sociabilitzar, on parlar una mica o trobar-se amb altra gent de la seva edat”.
Però els objectius de La Suculenta, que també ofereix repartiment d’àpats a domicili, van més enllà de l’oferta culinària. Es tracta de generar un espai real de convivència, on sociabilitzar. “Des de La Suculenta volem que vingui gent gran, gent jove i nens i nenes també. Ens agradaria molt veure iaios i iaies amb les seves netes i nets per compartir esmorzars o berenars plegats. Al barri només tenen la ludoteca de la biblioteca per això com a equipament públic”.
Natalia Ramírez també ha observat els canvis que ha suposat la pandèmia entre la gent gran que acudeix al seu casal. “Observem que el confinament i la pandèmia els ha deixat el cap molt atordit. Han perdut molta memòria. Hi ha persones que estan perdudes i ens preocupa si no tenen un entorn que les pugui oferir suport”.
Programes actius municipals
En aquest sentit, responsables municipals del negociat de la gent gran de l’Ajuntament de l’Hospitalet, en declaracions a Districte7, expliquen que des dels serveis de dependència municipals també detectaven això i que: “es duien a terme diferents programes que treballaven el benestar de les persones així com la detecció de situacions o factors de risc i vulnerabilitat, fruit de la situació pandèmica sobrevinguda”. Segons narren aquests responsables municipals, “en arribar el confinament, va modificar-se el servei tot tancant els espais i servint àpats a domicili. El seguiment telefònic continuat per part dels serveis municipals i intensificat durant aquest període va permetre trencar amb l’aïllament, donar resposta a les necessitats que es detectaven i posar en marxa noves formes de relacionar-se d’acord amb les limitacions tecnològiques i habilitats digitals de les persones usuàries”.
Entre les accions que l’Ajuntament va desenvolupar estan la creació de grups de WhatsApp dinamitzats per una treballadora social. Fa uns mesos es va posar en marxa, amb la desescalada de les restriccions sanitàries de la Covid, el programa ‘Caminem pels barris’ on diversos grups reduïts s’ajunten per xerrar i passejar pel barri acompanyats d’una treballadora social. Hi ha 4 grups a Santa Eulàlia, Sant Josep, Can Serra i Torrassa.
Amb la constatació dels reptes socials i de ciutat i de la responsabilitat compartida de tots els agents socials així com de totes les veïnes i veïns, ¿està preparada l’Hospitalet de Llobregat per oferir una vida de qualitat a la seva gent gran cada vegada més nombrosa?
